Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Tercer dia de desconfinament parcial, després de moltes setmanes, que aprofitem per matinar i sortir a caminar una mica pels boscos propers a Manresa.

Iniciem la ruta abans de creuar el pont sobre l'autopista C-16. El camps ja estan prou verds i farcits de flors, però avui fa un dia ennuvolat i rúfol.

Creuem el pont sobre l’autopista i enfilen el camí en lleuger ascens que, una mica més enllà, ens permet la primera visió de Montserrat. Pels marges del camí anem trobant les primeres fors de primavera: lletereses, estepes blanques i negres, roselles, farigola, campanetes, sanguinàries, malves, jonçes, argelagues, panigrocs, llis blaus i alguna calabruixa escampada, de tant en tant. Un plaer.

Poc després arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador. Avui seguirem per la dreta, per baixar directes al Pont Foradat.

A la següent cruïlla, sense senyalitzar, seguirem també per la dreta, en un descens per la pista paral·lela a l’autopista.

A la part baixa trobem una barraca de pedra seca de dos cossos. Just al davant hi ha un exemplar, amb un verd intens, de Cydonia oblonga, col·loquialment Codonyer (català) o Membrillero (castellà).

Una mica més enllà, veiem una cruïlla amb un pal indicador metàl·lic, però ara seguirem per la dreta, en direcció al Pont Foradat, i a la tornada ja agafarem el camí de l’esquerra per pujar a la Cantera del Pont Foradat.

En un moment arribem a una taula amb bancs de pedra fosca que deixarem per la dreta per seguir la pista principal.

Poc després passem a tocar d’una cruïlla de camins amb pal indicador. Per la dreta baixaríem per l’antic camí del Pont de Vilomara, però nosaltres avui seguim rectes, en lleuger ascens, fins arribar a la part final de la pista, a un turonet amb bones vistes del Pont de Vilomara i del seu pont gòtic sobre el Riu Llobregat.

Tot just arribar a la part alta trobem un nou pal indicador. Per l’esquerra podríem pujar a la Punta Sabata resseguint el penya-segat, però avui no ho farem i tornarem enrere pel camí d’anada.

Ens estem una estona a la balconada sobre el Pont de Vilomara, gaudint del paisatge, tot i els núvols que avui no ajuden gaire.

Després de descansar una estona, tornem pel camí per on hem vingut i, en poca estona, arribem al Pont Foradat o Pont de Les Arnaules, una meravella geològica de roca natural que segons internet, té una antiguitat d’uns 40 milions d’anys. Fa 27 metres de llargària i està a una alçada de quasi 11 metres sobre el Torrent de Cal Rena. L’amplitud de pont és d’uns 2,5 metres i cal vigilar amb les relliscades si el travessem en dies de pluja com avui. El cert és que impressiona. Hi ha un corriol fressat per passar-lo per la dreta si no volem córrer riscos.

Deixem enrere el Pont Foradat pel corriol que surt per la dreta i tornem ala pista principal, a l’alçada del banc de pedra que ja coneixem.

A la següent cruïlla amb el pal indicador metàl·lic, girem a la dreta, passem a tocar d’una barraca de pedra seca en bon estat, i seguim amunt pel corriol fressat que ens portarà a la Cantera del Pont Foradat.

Seguim amunt i, a la part alta, girem a l’esquerra per una pista herbada que, després de passar a tocar d’un parell de barraques de pedra seca, ens deixa a un prat verd farcit de roselles.

Reculem per la pista i ens acostem a una barraca de pedra seca amb porxo que ja coneixem d’altres ocasions i on aprofitem per descansar una estona.

Amb les forces recuperades, seguim per la pista de la dreta i en lleuger ascens fins retrobar la cruïlla amb pal indicador del principi. Ara seguim per la dreta, en direcció a Punta Sabata per una pista molt agradable que travessa el bosc.

Al final de la pista hi ha una cruïlla amb un pal indicador. Ara seguim per la dreta, pel camí conegut com camí de Punta Sabata (M5). És una pista molt ampla que serveix de balconada sobre el Riu Llobregat i el poble del Pont de Vilomara.

Finalment arribem a Punta Sabata on podem gaudir de bones vistes. Llàstima que el dia no acompanya, però ho gaudim igual.

Després d’unes quantes fotos, reculem per la pista per on hem vingut i, a la cruïlla, ara anem pel corriol de l’esquerra, travessant el bosc.

A la part final del corriol tenim l’agradable sorpresa de trobar-nos una bonica papallona que es deixa gravar i fotografiar tranquil·lament una bona estona.

Deixem el corriol i sortim a la pista principal, que en uns minuts ens porta a creuar novament el pont sobre la C-16, on donem per finalitzada la ruta d’avui.

Tot plegat, uns 5 quilòmetres fàcils i planers per una zona habitualment poc transitada. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !