Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de les Arnaules (Manresa-Bages)

Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de les Arnaules (Manresa-Bages)

Iniciem la ruta abans de creuar el pont sobre l'autopista C-16, on hem deixat el cotxe a un marge de la pista. Avui el dia ha sortit rúfol i plujós però, tot i així, farem una ruta fàcil i planera per les rodalies de Manresa i aprofitarem per tornar a visitar la zona del Pont Foradat de les Arnaules, sempre interessant.

Els camps comencen a verdejar i, amb la pluja d’avui, l’ambient és humit i fresquet. Es comença a notar que estem a tocar de la primavera.

Creuem el pont sobre l’autopista i enfilem el camí en lleuger ascens que, una mica més enllà, ens permet la primera visió de Montserrat, avui molt ennuvolada. Pels marges del camí anem trobant la típica vegetació mediterrània amb les primeres flors d’ametller, romaní i argelaga. Segur que, en pocs dies, ja podrem començar a veure els primers exemplars de lletereses, estepes blanques i negres, farigola, campanetes, sanguinàries, malves, jonçes, panigrocs, llis blaus i alguna calabruixa que hem vist moltes vegades per aquesta zona.

Poc després arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador. Nosaltres seguim a la dreta, en direcció al Pont Foradat de les Arnaules seguint el PR-C 130 (amb marques grogues i blanques) i el M5 (marques verdes de l’Anella Verda de Manresa). Darrerament també han afegit el sol de color taronja del Camí Ignasià, com podeu veure a les fotos.

Fem un descens pronunciat per la pista paral·lela a l’autopista, passem per la dreta d'una barraca de pedra seca de dos cossos i una cruïlla amb un pal indicador metàl·lic fins que, a la part baixa, trobem una taula de pícnic feta de pedres que algú ha fet caure a terra. Aquí sortim de la pista i baixem pel corriol que, en un no res, ens deixa a tocar del Pont Foradat de les Arnaules.

El Pont Foradat o Pont de les Arnaules és una meravella geològica de roca natural que segons internet, té una antiguitat d’uns 40 milions d’anys. Fa 27 metres de llargària i està a una alçada de quasi 11 metres sobre el Torrent de Cal Rena. L’amplitud del pont és d’uns 2,5 metres i cal vigilar amb les relliscades si el travessem en dies de pluja com avui. El cert és que impressiona. Hi ha un corriol fressat per passar per la dreta si no volem córrer riscos.

Després d’unes quantes fotos, tornem a la pista principal i passem a tocar d’una cruïlla de camins amb pal indicador. Per la dreta baixaríem per l’antic camí del Pont de Vilomara, però nosaltres avui seguim rectes, en lleuger ascens, fins arribar a la part final de la pista, a un turonet amb bones vistes del Pont de Vilomara i del seu pont gòtic sobre el riu Llobregat.

Aquí trobem un nou pal indicador fet malbé. Per l’esquerra podríem pujar a la Punta Sabata resseguint el penya-segat, però nosaltres tornem enrere per pujar a la Punta Sabata per un camí menys complicat.

Dit i fet, desfem camí per la pista de terra i, en arribar a la cruïlla amb el pal indicador metàl·lic de l'anada, girem a la dreta en direcció a la Pedrera del Pont Foradat. Poc després veiem una barraca de pedra seca en bon estat de conservació. Seguim camí pel corriol fressat que, en lleugera pujada, passa per la zona de la pedrera i a tocar de tres barraques de pedra seca abans d’arribar, finalment, a una barraca amb un porxo que ens permet aixoplugar-nos una mica de la pluja i fer un mos.

Recuperades les forces, seguim un corriol que segueix amunt per darrere la barraca i que, a uns 20 metres acaba a una pista ampla de terra. Aquí seguim a la dreta, en direcció a la Punta Sabata.

Uns metres enllà arribem a una cruïlla senyalitzada amb un pal indicador i amb bones vistes al Pont de Vilomara. Com ens diu l’indicador, per l’esquerra podríem baixar a la carretera del Pont de Vilomara. Nosaltres seguim per la dreta, a la Punta Sabata que està a uns 200 metres, tot resseguint la pista paral·lela al penya-segat sobre el riu Llobregat.

De seguida arribem a la Punta Sabata, que amb 341 metres, és un bon mirador del Pont de Vilomara i, en dies clars, també del Massís de Montserrat. Hi ha un pal indicador que algú s’ha entretingut a fer malbé.

Després de gaudir una estona de les vistes tornem enrere per la pista fins la cruïlla amb el pal indicador. Al fons veiem la Muntanya de Sal i, en dies clars, podríem arribar a veure el Port del Comte, el Pedraforca i el cim de la Tossa d’Alp i el Niu de l’Àliga. A veure si la propera vegada tenim més sort amb la climatologia.

A la cruïlla girem a l’esquerra però, en lloc de tornar per la pista ampla, agafem un corriol fressat que s’endinsa al bosc per la dreta.

Al final d’aquest corriol trobem una cruïlla de camins no senyalitzada per on hem passat a l’anada i un cartell amb l'avís ”Atenció Abelles”.

Aquí ja només ens resta desfer l’últim tram de pista en baixada, travessar el pont sobre la C-16 i arribar a l’aparcament inicial, on donem per acabada la ruta d’avui.

Tot plegat, uns 4.5 quilòmetres fàcils i planers per una zona habitualment poc transitada. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !