Clariana - Pont i Molí de Buida-sacs, Ermita de Santa Àgata y Tomba Neolítica (Bages - Solsonès)

Ruta circular des de Clariana de Cardener passant per:
- Pont de Buida sacs (0.2 km)
- Molí de Buida sacs ( 0.3 km)
- Ermita de Santa Àgata (1.2 km)
- Obaga del Pi de Rèvol (3.5 km)
- Tomba Neolítica (6.1 km)
- Font de Santa Àgata (9.5 km)

Descripció del recorregut:
El punt d'inici i arribada de la ruta és en la carretera de Cardona a Solsona (C-55). Al km. 63 hi ha un trencall ben senyalitzat que diu. Pont de Buida-sacs. Deixem el cotxe a pocs metres de la carretera.

Comencem la caminada direcció al pont de Buida-sacs. Es tracte d’un pont d’esquena d’ase, és a dir, amb doble pendent. Consta de quatre arcades de mig punt. La seva construcció és del segle XII, però, la major part de l’obra va ser refeta durant els segles XVII i XVIII.

Creuem el pont per anar a el Molí de Buida-sacs, cal obrir i tenca la porta filat del bestiar que hi ha al pont.

NOTA: Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la, en aquesta ruta en trobarem moltes en diferents punts del recorregut.

Molí i mas de Buida-sacs, l'edifici es troba en ruïnes. La sala de les moles es troba a llevant, coberta amb una volta lleugerament apuntada. A la paret de migjorn hi ha una porta adovellada on es poden veure unes incisions, segurament marques de picapedrer. A l'extrem nord-oriental, a la part baixa de la volta, hi ha una obertura que servia per comunicar, mitjançant una escala de cargol, entre l'obrador i l'habitatge. Sota aquesta sala hi ha els cacaus. A ponent hi havia la bassa i els tres cups.
Damunt d'aquest molí hi havia una construcció d'època gòtica o moderna.

Camp de bestiar, a tocar en les ruïnes del molí de Buida-sacs, pel qual no podem entrar a l'interior, ni apropar-se massa pel fangot-sal que hi ha.

Tornem endarrere fins al punt d'inici de la caminada i seguim direcció a la carretera, abans d'arribar anem a la dreta, s'ha d'obrir el tancat (i tornar a tanca) i passem per la vora el tros fins pogué passar per sota la carretera C-55, i un cop amb passat seguim a la dreta pel corriol, poc més endavant travessem el camí seguint el corriol fins a arribar al camí que ens dura a l'ermita de Santa Àgata a nan a l'esquerra.

Ermita de Santa Àgata. La seva consagració va tenir lloc en el segle XII, encara que data del segle X. La nau és rectangular. La seva porta primitiva fins i tot és visible i s'obre amb un arc de pany suau fet de llosetes. A ponent de l’església, a escassos metres d’aquesta, fins a mitjans dels anys 80 del segle passat, hi havia el mas de Santa Àgata, que ja apareixia citat al segle XVII.
Al costat sud de l’església hi ha una tina de vi que encara conserva la coberta.

Seguim camí per un corriolet que s'inicia al costat de l'absis, en direcció sud, que va baixant la costeta en ziga-zaga fins a trobar la pista que va al Rèvol. Seguirem la pista que discorre paral·lela al torrent del Rèvol. Creuarem el torrent i quan la pista comença a enfilar-se, prenem una desviació a la dreta per a la font del Rèvol, però uns metres abans d'arribar, es fa impossible pogué acabar d'arribar a la Font del Rèvol, està el camí totalment ocupat pel bestiar, i tenen també un abeurador. Tornem endarrere i seguim el camí previst.

Obaga del Pi del Rèvol.
Abans del gran incendi de l’any 1998, hi havia una obaga que destacava per tenir uns pins molt alts i rectes. Entre aquests pins n’hi havia un conegut com el Pi del Rèvol, que sobresortia entre els altres. Amb 35 metres d’alçària i més de 2 metres de volt de canó era considerat el més alt de Catalunya i s’estima que la seva edat era superior als 300 anys. Després de l’incendi es va intentar salvar-lo, però malgrat els esforços realitzats, no es va aconseguir. Sembla que la cicatriu que li havia provocat un llamp a mitjans dels anys 80 del segle passat, va facilitar-ne la seva mort.

Continuarem per la pista direcció a ponent, seguint la rasa. Uns metres més endavant girarem a l’esquerra, deixant a l’altra banda de la rasa la casa del Rovelló, i començarem una pujada que ens durà al capdamunt del serrat del Jovellar. Just abans de arribar a dalt ens trobarem amb una barraca de vinya, feta de pedra seca, amb unes parets d’un metre d’amplada.

Quan siguem a dalt girarem a l’esquerra i seguirem una pista forestal que va seguint la carena. A l’esquerra tindrem l’obaga del Rèvol i a la dreta la solana del Jovellar. A baix, a la vall, podem veure les cases de la Roqueta, el Palà de Coma i el Jovellar. Només uns metres més endavant, trobarem una pista a mà esquerra que baixa pel costat d’un camp. A la part baixa del camp hi ha una cista i les restes d’una altra que va ser destruïda al fer el camp. Les cistes són fosses excavades a terra recobertes pels quatre costats amb lloses de pedra, també cobertes de la mateixa manera. El cos s’hi disposava de costat i arronsat (posició fetal), amb una sèrie d’objectes que li haurien pertangut en vida. En el cas de la cista de Palà de Coma, Serra Vilaró hi va excavar les restes d’un esquelet. L’any 1998-99 les cistes van ser objecte d’una nova intervenció arqueològica per part de l’IREC (Institut de recerques envers la Cultura). Aquest tipus d’enterraments eren típics del Neolític mitjà (3.500 – 2.500 aC).

Uns metres més endavant on trobarem una cruïlla de camins, nosaltres seguirem recte fent un petit pujador. A dalt del pujador estarem a 635 metres d’altitud, un lloc amb unes bones vistes de Cardona i el Castell.

Seguim camí, i ens trobarem una altra cruïlla, s'ha de tornar a obrir i tanca el pas. Deixarem la pista forestal i girarem a l'esquerra agafant un corriol (cal saltar el filat del tancat). Més endavant hem d'anar per fora del corriol, ja que està ocupat pel bestiar, quan es pugui hem de continuar baixant pel corriol o sender. Tenim unes boniques vistes de l'ermita de Santa Àgata.

Arribem a la Font de Santa Àgata, tot i que anys enrere molta gent hi venia a buscar aigua, actualment no és tractada i es recomana no beure’n. Sota la font hi ha un forat de planta quadrada ideat per a posar la beguda a refrescar.

Des de la font pujarem fins al camí i girarem a la dreta. Continuarem per la pista fins a trobar la cruïlla del corriol per a on amb passat en l'anada i tornem a creuar per sota el viaducte pel qual hem vingut i tornarem pel mateix camí que hem fet a l’anada.

FINAL DE LA CAMINADA!!!

REFERÈNCIES:
Centre Excursionista de Cardona
https://camalic.cat/?page_id=2387
https://ca.wikipedia.org/wiki

COMENTARI FINAL.
Com a nota negativa, cal dir que una gran part de la caminada transcorre dintre de zones tancades pel bestiar, el qual dificulten la normalitat de la caminada (quan et trobes el bèstia al camí o sender), amb obert i tancat una quinzena de portes i en alguns casos amb ha hagut de saltar el filat per no haver-hi pas o porta.