Pont i Molí de Buida-sacs. Ermita de Santa Àgueda (o Àgata) i Serra del Jovellar. Cardona i Clariana. Bages i Solsonès.

Ruta pel nord del terme de Cardona en que visitem tres elements arquitectònics rellevants, tresquem per les rases en altre temps alegres, ens enfilem dalt la Serra del Jovellar i seguim la carena des d’on gaudim de fantàstiques panoràmiques. També ens podem mullar amb l’aigua de dues fonts miraculosament vives.

De Manresa anem amb cotxe fins passat Cardona. Arribats al quilòmetre 66 de la C-55 la deixem i tombem a la dreta. Hi posa "Pont de Buida-sacs". De seguida deixem el vehicle a l'espai de l'esquerra.

D'entrada fem la visita a l'històric i imponent pont. L'origen és al segle XII per bé que l'obra actual prové del XVII-XVIII. És transitable, malgrat els ampits estan una mica deteriorats, però encara sencers. L'arc final és bastant més alt i eleva el pont, que fa esquena d'ase no simètrica. C. A. Torras, el 1922 deia que el pont de "vuida sacs" formava part del camí ral carreter de Cardona a Solsona.
Val la pena fer un passeig a un costat i altre del pont, sota d'ell, per la vora del riu. Descobrirem bellíssims paratges riberencs.

Cal pensar que el curiós topònim és degut a l'existència del molí de Buida-sacs, que es troba passat el pont a l’esquerra. Tractant-se d'un molí de gra s'entén millor el nom (buidar sacs)

Passem el pont i baixem cap a l'esquerra. Allí tenim el molí. El conjunt està molt transformat i deteriorat, però encara hi podem admirar l'escala de caragol, l'arc adovellat de l'entrada amb la bella erosió de les dovelles, la volta apuntada de l'interior, els alimentadors dels carcabans, i més enllà a l'exterior el marge de pedra que sosté l'antic canal.

Ens dirigim a la carretera. Abans d'arribar-hi agafem pel costat del camp i anem a cercar el pas inferior que travessa la C-55. Observem que l'actual pont de formigó es sustenta damunt dels antics murs de carreus. Passem la rasa del Rèvol amb l'ajuda d'un palet de fusta i tot seguit per la dreta enfilem el corriol. Travessem una pista, i més enllà guanyem la pista que amb cotxe s'accedeix a Santa Àgueda. La seguim fins dalt.

Santa Àgueda i tina al costat. A destacar les lluernes amb forma de petjada directament obertes en blocs de pedra encastats a la paret de l'absis. El temple original és datat del segle X.

Baixem pel costat nord i prenem la pista cap a la dreta.

Ens desvien fins a trobar la font del Rèvol. Raja un fil d'aigua.
Hi trobem una banderola amb un codi qr. En trobarem més al llarg de la ruta, com també trobarem senyals de direcció fetes amb xinxos d'armar ciment ("reas"). Una cosa i altre formen part de les rutes muntades per l'establiment rural del Jovellar de Palà de Coma. Tot i que no estem seguint aquest entramat de rutes, els codis qr que trobarem fan de bon aprofitar per obtenir informació dels punts d'interès coincidents.

Reculem una mica i seguim amunt. El camí fa una corba de 90 graus a la dreta i a l'alçada d'un ramal de pista que surt a l'esquerra per anar a un sembrat hi havia hagut un bosc obagós amb pins molt alts i rectes entre els quals el Pi del Rèvol, que havia estat considerat el pi més alt de Catalunya amb 35 metres d'altura i més de dos de diàmetre. L'incendi del 98 arrasà el bosc. L'amo de Palà de Coma, també propietari de la finca, de la fusta d'aquell pi en feu fer un moble que presideix la sala del mas. Una bonica manera de retre'n memòria.

Arribem a una cruïlla i ens desvien uns metres a la dreta fins una bassa. Molt a prop veiem el mas Rovelló. La bassa va ser prevista els anys cinquanta com a reserva en cas d'incendi. Pren el nom de Rovelló, que és la casa propera, però no li pertany.

Seguim pujant. Veiem una ferma barraca a la dreta en el llindar d'un camp que antigament era vinya. El mur fa uns vuitanta centímetres d'amplada i una també ampla entrada. La falsa cúpula és agosarada, rematada per una gran llosa.

Acabem de guanyar el serrat del Jovellar i agafem la pista cap a l'esquerra. Aviat l'abandonem per fer una be baixa. Voregem els conreus en baixada i tot seguit en pujada. En la tornada de la marrada seguim per la vora dels camps i passem per un enterrament neolític de cista.

Tornem a guanyar la pista i la seguim recorrent. Aviat revolta un turonet per l’esquerra, arribem a una cruïlla de camins i seguim pujant. Molt aviat assolim el punt més alt de la ruta -636 metres. Des d’aquí gaudim de grans panoràmiques; la bellesa és en les vistes de la vall de Coma i del serrat de Sant Quintí, que la limita per l'altre costat, però també cap el nord gaudim del relleu pirinenc. I no podia faltar el castell de Cardona.

Arribem fins un trencall; una pista davalla cap a l'esquerra, la nostra segueix i una altra tomba a la dreta per baixar a la vall de Coma. Des del trencall de la primera veiem un remolc cuba i una banyera que serveix d'abeurador. Entre la banyera i la pista que davalla a l'esquerra surt el corriol per on hem de baixar. L'agafem.

Baixem pel corriol delitant-nos del paisatge proper i el llunyà. A primer terme descobrim aviat l’ermita abans visitada, i en la llunyania Busa, el Pedraforca, la Serra d’Encija, els Rasos de Peguera...

Quan arribem a tocar de la rasa del Rèvol topem amb la font de Santa Àgueda, que també raja un fil d'aigua. Guanyem la pista on hem anat a raure quan hem baixat de l’ermita, la seguim cap a la dreta, i ja només falta desfer el camí fins arribar al cotxe.