Pontils-Santa Perpètua de Gaià-Puig de les Creus (924 m)-Sant Jaume de Rocamora-Sant Magí de Brufaganya-Viladeperdius-Pontils

Capella de les fonts de Sant Magí de la Brufaganya

Segons la tradició popular, el sant va fer brollar aigua de la terra per donar de beure als soldats que l'havien capturat. Damunt les fonts es va construir una capella l'any 1562, ampliada el segle XVII i reedificada el XVIII. És un edifici de planta rectangular que té una meitat oberta i porticada, on hi ha les fonts amb els brocs de ferro, i l'altra meitat tancada, on hi ha la cisterna. Està cobert amb teulada a quatre aigües. L'aigua es considera miraculosa i hi ha diversos aplecs per recollir-la i portar-la a diferents viles, com Cervera i Tarragona.

Castell de Pontils

El castell de Pontils, conegut també com el castellot, és un antic castell, del que només en queden algunes restes, situat en el turó al que s'hi puja des del mateix poble de Pontils. Només es conserven algunes de les parets i panys de murs adossats al penyal. Està documentat a partir de l'any 975, en què se l'esmenta en una venda del castell de Queralt. Era part de la línia de frontera del Gaià del Comtat de Barcelona. El 1062 era dels Alemany i al segle XVI la jurisdicció era del comte de Savallà.

Església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià

Totalment abandonada en l'actualitat i en evident estat ruïnós, Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià és una església de Santa Perpètua de Gaià inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església està situada per damunt de les restes de l'antiga església romànica, avui en ruïnes. Consta d'una sola nau i dues capelles. Conserva una notable portalada romànica, però l'edifici està fet en estil gòtic tardà. Consta d'una nau amb capelles laterals ubicades entre els contraforts. Totes les dependències (nau, capelles, transsepte, capçalera) són diferenciades tant interiorment com exteriorment. La façana és força senzilla, amb una porta allindada, petit òcul superior i coronament de línies trencades. El campanar, de torre, amb planta quadrada i cos octogonal, s'alça en un dels angles laterals de la façana. Les finestres de la torre són d'arc de mig punt.

Església de Santa Susanna

Està situada molt a prop del castell i l'església de Santa Maria, als peus de la carretera. Al seu costat estava el vell cementiri. La capella de Santa Susanna és esmentada l'any 1012, abans de les ràtzies sarraïnes de començament del segle XII, que la deurien deixar malmesa. Era un edifici preromànic de planta rectangular que es va refer al llarg del segle XII, època a la qual pertany la volta de canó i els arcs formers. Se sap amb certesa, per una làpida avui desapareguda, que va ser molt modificada durant la primera meitat del segle XIV. D'aquella època són les capelles laterals obertes als dos costats de la nau i el presbiteri carrat. La porta romànica de la façana de migdia, de dovelles roges, va restar inutilitzada i se'n va obrir una de nova a la banda de ponent.

Fin de la ruta

Pontils-Inici de la ruta

La cova de Sant Magí

Popularment ha estat coneguda com «la cova de sant Magí», perquè «segons la tradició, el sant anacoreta, hi va viure per espai de trenta anys, sustentat per ministeri angelical». Una llegenda, compilada per dos biògrafs maginians, Poc i Callàs, interrelaciona sant Magí i el dimoni en la cavitat de la muntanya. És intitulada “el Dimoni ruc”. El malèfic personatge es transformà en un ase que deambulava per la Brufaganya. Feu cap a la cova maginiana fent veure que s’havia perdut. Magí s’adonà de l’engany i acceptà compartir habitatge amb la condició que el ruc havia de fer la tasca d’animal de càrrega. L’anacoreta li féu traginar tanta pedra que el dimoni, ambaixador de la peresa, s’esvaí «com per art encantament». La terra de la cova era preuada com a element taumatúrgic i miracler, barrejat amb l’aigua de les fonts. Així Capdevila recull un miracle succeït a Beneta Castellà el 1530 gràcies a aquesta mescla. Entre 1524 i 1602 la Brufaganya fou gestionada pels Beneficiats del llinatge noble dels Cervelló, senyors de la baronia de la Llacuna i en temps medievals del proper castell de Santa Perpètua del Gaià. La baronia comprenia els termes de la Llacuna i Miralles –a l’Anoia– i Pontils –Conca de Barberà–, que també inclou els nuclis de Santa Perpètua, Rocamora –ambdós amb castell– i Sant Magí de la Brufaganya. En aquest període els Beneficiats convertiren la cova en un oratori. Hi alçaren un altaret de guix, on col·locaren la imatge d’un sant Magí «d’or i pell». En el segle XVII, transformada la Brufaganya en un convent dels dominics, la cova es barroquitzà. Capdevila explica que s’hi instal·là «una imatge d’anacoreta, de mida natural, agenollada i semiextasiada davant una gran creu, ornada dels improperis de la sagrada Passió; i al costat de la santa efígie, un àngel damunt l’altaret amb actitud de propinar-li l’aliment celestial en forma de pà». També s’hi pintaren serps i altres rèptils sobre fusta. L’escenografia fou fotografiada encara el 1924 i va perviure fins a la guerra de 1936. Fins a temps recents els devots hi deixaven petits exvots o objectes com a agraïment al sant. Ocasionalment encara se’n poden veure.

Mas d'en Just-Can Selvet

Montalegre

Llogaret que es troba al peu de la serra de Brufaganya, a l’esquerra de la riera de Sant Magí.

Puig de les Creus

Rocamora

Al sector de la Brufaganya hi ha el poble enrunat de Rocamora. Està documentat des de l'any 1168 i comptava amb un castell, desaparegut, i una església que encara es conserva. N'eren els seus senyors els Cervelló, que el posseïren almenys fins al segle XIV. Al segle següent perdé la parroquialitat en favor de Sant Magí. Actualment es poden veure les restes d'un mas i alguns murs enrunats d'alguna casa del poble.

Sant Magí de Brufaganya

És el santuari més popular i conegut de la comarca. Està dedicat al sant anacoreta que, segons la tradició, va ser martiritzat el segle III i enterrat en aquest lloc. L'església està documentada des del segle XIII i se sap que va ser ampliada a iniciativa dels Cervelló durant el segle XVI. Posteriorment en van tenir el patronatge els barons de la Llacuna, que n'encarregaren la custòdia del lloc als dominics. L'edifici actual va ser iniciat el 1732 i es va inaugurar tres anys després. Té planta de creu llatina, la coberta amb volta de canó amb llunetes i cúpula sobre el creuer. Té capelles laterals a banda i banda i dos campanars de torre que flanquegen la façana. Aquesta s'obre amb una rosassa i un portal senzill on hi ha la data de 1882. Al costat del temple hi ha la casa dels frares i l'antic hostal i hostatgeria.

Santa Perpètua de Gaià

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà. Està situat al peu del turó des d'on el castell de Santa Perpètua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Del castell, bastit l'any 976, cal destacar-ne l'esvelta torre, d'interior triangular. Al seu costat s'aixeca l'església de Santa Maria. Fins al 1995 va donar nom al municipi. El seu nom originà la llegenda de Santa Perpètua de Gaià.

Viladeperdius

Altra llogarret del municipi de Pontils que pertanyia al monestir de Sant Benet de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família, amb l’obligació que hi construïssin una torre. A la part més alta, hi trobem una casa amb una porta d'arc de mig punt adovellat, és cal Blanch. És la casa més antiga del poble, i forma part d’aquesta antiga fortificació o torre de defensa. El segle XII existia l’església de Santa Maria, i amb el temps esdevingué una quadra.

Molí d'en Jonquer

Resclosa de Santa Perpètua

Molí del Soler

Agafem sender a la dreta

Deixem pista, girem a la dreta

Enllacem pista, a l'esquerra

Cruïlla de pistes, seguim dret

Deixem pista, agafem corriol a l'esquerra darrera cadena

Agafem corriol a l'esquerra, marca fletxa verda a terra

Sant Jaume de Rocamora

L'edifici consta d'una nau, coberta amb volta de canó apuntat i una capella presbiterial de planta quadrada coberta amb volta de creueria. Va ser construït en tres etapes, la primera al segle XI, la segona cap a la fi del XII i la tercera, que correspon a la capella presbiterial, al XIV. D'aquesta darrera etapa és també la porta actual, adovellada. L'aparell que es pot veure actualment a l'interior de la nau sembla que va ser afegit a l'aparell romànic, per tal de reforçar la coberta, cap a la fi del segle XII.

Enllaç carretera TV-2012

Pista a l'esquerra

Deixem carretera, seguim dret

Ruïnes del Mas de Montalegre

Agafem pista a l'esquerra

Agafem pista a la dreta en baixada

Font de Viladeperdius

Restaurada al 2005, és un conjunt format per la mina de la font, a la qual s'accedeix a través d'una porta amb arc de mig punt adovellat, i un abeurador rectangular de pedra.

Girem a la dreta

Cal Moliner

Creuem pista

Comença sender de baixada, fletxa verda a terra

A la dreta abaix