Porreres, ruta hidràulica

Ruta pels voltants de Porreres, fent part de la ruta hidràulica 4 i arribant fins a Monti-Sion.

És una ruta fàcil que tot el temps, menys la pujada al puig, va per asfalt i on hi ha poques ombres.
Llevat de 150 mts vora el cruce de la carretera de Campos, la resta hi ha poc trànsit.

Deixam el cotxe a un racó on hi caben una dotzena de cotxes, just pujar cap a Monti-Sion.
És molt conegut que aquesta carretera que puja fins al santuari, la van fer tots els porrerencs en un sol dia, el 14 de gener de 1954.

Just on deixam el cotxe agafam el cami de Sa Mesquida. És un tram llarg fins que agafam el cami dels Moreis, on una vegada passada la zona militar del Puig d'en Femella, arribarem al Pou de Son Cudem.

Seguim la carretera i al cap d'un bon tros ens desviam cap a l'esquerra per arribar a la Font des Moreis, d'origen islàmic i que té un parell de piques de pedra.

Mes endavant i seguint les fites de l'Ajuntament, arribarem al Pou de Son Cota, on no ens hem pogut acostar massa perque hi havia un ca amollat que ens lladrava i venia cap a noltros.

Tornam un tros enrera per on hem vengut fins que agafam el cami de les graveres de Son Amat i Monti-Sion.
Just abans d'arribar-hi passam per les antigues cases de Bellviure, que pareix abandonada.

Just passat les cases arribam a l'entrada de la gravera de Son Amat, oberta el 1875 i on munpare va fer feina tota la vida amb el camió. Aquesta gravera, va dur bona part de la grava per construir els embalses de Cúber i el Gorg Blau, aixi com l'aeroport.
Aferrat a ella hi ha l'entrada de l'altra gravera de Monti-Sion.

Una vegada arribam a la carretera principal, hem de fer un tram de 150 mts que son delicats deguts als cotxes. És un tram molt curtet fins que ens desviam cap a la pujada al puig.

La pujada no és dificil ni massa feixuga, però com és per cami de terra i grava, hi ha trams que patina un poc.
Pel cami ens trobam amb un antic forn de calç.

Al cap de poc, arriban al puig, de 233 mts i on hi ha el santuari de la Mare de Deu de Monti-Sion.

El santuari és de l'any 1498. Una vegada pujada una escalonada, arribam al claustre, que és espectacular i on a vegades s'hi fan concerts.
La imatge de la Mare de Deu és de marbre.
Fa temps hi va haver una escola de gramàtica llatina.
Hi ha un bar que té una terrasseta amb vistes al poble de Porreres i que és un bon lloc per anar a berenar o a sopar si està obert. 3