Port d'Addaia - Salines - Mongofra - Port d’Addaia

Punt d’informació

Fauna

Fauna

Esquerra

Flora

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Plantes salicornies

Panoràmica

Panoràmica

Fauna

Panoràmica

Panoràmica

Punt d’informació

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Salines d’Addaia

Una de les zones humides de gran interès naturalista situades dins dels límits del parc són les salines d'Addaia i Mongofra, avui en desús. Es tracta de dues salines del segle XIX separades per una estreta franja de terra, que és per on passa actualment la carretera que va a Mongofra Nou. A l'esquerra d'aquesta carretera mirant cap a la mar, hi ha les salines més antigues, les d'Addaia, que són també les més grans, amb una superfície de 16.000 m2; i a la dreta hi ha les salines de Mongofra, amb una superfície de 2.800 m2. Les aigües d'aquestes zones humides, sobretot les de les salines d'Addaia, tenen una elevada salinitat perquè reben importants aportacions d'aigua de mar que s'hi filtra a través d'una restinga que les separa del port d'Addaia. Malgrat la seva extensió, la profunditat de les aigües és molt poca, de no gaires desenes de centímetres, i per aquest motiu aquesta zona humida es desseca completament gairebé cada estiu, quan l'evaporació supera les aportacions d'aigua marina i no arriba aigua de pluja.

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Mongofra

Trapa d’ella?

Calcida blanca

La calcida blanca (Galactites tomentosa) és un card comú originari de la conca Mediterrània. Les fulles són verdes, molt dividides (pinnatisectes), espinoses, i amb venes blanques molt característiques de l'espècie. La inflorescència és un capítol (com és habitual en els cards) d'un color rosa violaci, tot i que també pot ser blanquinós, sobre un involucre de forma ovoide. La tija és estretament alada i la planta sol fer de 20 a 60 cm d'altura. Aspecte de la planta a l'hivern, abans de florir. Es veuen clarament les venes blanques de les fulles. És una planta anual o biennal i floreix de final d'hivern a mig estiu, però sobretot maig i juny. És molt freqüent en conreus, erms, vorades de camins pastures de teròfits, i cardassars.És força comú a les Illes Balears i a les contrades marítimes del País Valencià i Catalunya, des del nivell del mar fins als 900 metres.

Panoràmica