Port de la Selva, Selva de Mar, St Salvador i castell Verdera, Sta Helena, St Pere de Rodes, Vall de Sta Creu i camí de Ronda

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de l'Empordà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "empordàjsp" i us apareixeran totes.

Espectacular excursió, que sortint des del nivell "0" metres del Port de la Selva ens porta fins els 676 metres del castell de Sant Salvador de Verdera.
Espectacular, en primer lloc per les vistes que tindrem en tot moment, també ho és per la pujada fins el capdamunt de la carena; novament espectacular és la "cresta" que haurem de superar per arribar al castell, per fer aproximadament un quilòmetre de distancia hi estarem uns 45 minuts! i finalment espectacular és la gran quantitat de llocs d'interès que anirem trobant durant tot el recorregut, ermites, torres de defensa, cabanes de vinya, castell, vèrtex geodèsic, monestir, fonts, un antic molí, un poble abandonat, petits nuclis, dolmen, menhir, vinyes,camí de Ronda,...
L’he catalogat com a “moderada”, precisament per la pujada i per la travessia de la carena, que tot i no ser difícil, cal anar amb precaució, i a vegades ens hem d’ajudar de les mans per a donar-nos impuls.
La vista com us podeu imaginar, tractant-se de la serra de Rodes, que s’aixeca fins els quasi 700 metres a poca distància del mar és extraordinària, en tot moment veiem el Port de la Selva a sota nostre i des de diferents angles, també veiem des de Llançà a Portbou, i a dalt la carena la vista s’obre a la badia de Roses, les Medes, el Montgrí, i des del massís del Canigó al Bastiments.

Començarem l’excursió al Port de la Selva. Depèn de la temporada, l’aparcament serà més o menys complicat; però en temporada baixa i fora de la temporada alta, hi ha un magnífic lloc per aparcar just al davant de la gasolinera que hi ha a l’entrada o sortida del poble (segons d’on vinguem) i deixarem el vehicle a la mateixa platja.
Aquest indret també ens anirà bé, perquè està situat a escassos metres del trencant amb la carretera a Selva de Mar.
Aquesta carretera és la que seguirem per començar a caminar, no cal patir per l’asfalt, ja que no el trepitjarem en cap moment, ja que hi ha un molt ben arranjat passeig paral•lel a la carretera.
Així arribarem a l’encantador poble de la Selva de Mar, poble medieval, conserva quatre torres de defensa de l’antiga muralla; el poble està travessat per la riera de la Selva i per aquesta raó hi varis ponts per unir els dos costats. Antigament un espès bosc cobria tots els turons que envolten el poble, d’aquí bé el topònim de “La Selva”, posteriorment vingueren les vinyes, fins la fil•loxera del segle XIX les va malmetre.
Passarem per davant de l’església de Sant Esteve, esmentada ja al segle VII, i ens perdrem pels carrers del poble per anar veien les torres de defensa, fins que travessarem la riera per un dels ponts i emprendrem un curt i costerut camí que en pocs minuts ens porta al davant de l’ermita de Sant Sebastià. Romànica del segle X, està envoltada d’una fortificació que en dificulta la vista posterior, però aquesta mateixa fortificació l’hi dona un aire diferent, ja que té merlets i un matacà a sobre la porta principal.
D’aquí surt el GR directa a Sant Pere de Rodes; però nosaltres obviarem aquest camí i seguirem una pista a l’esquerra que en poca estona ens deixa a la font dels Lledoners, un cuidat i bonic racó.
Seguim un camí, riera amunt, i fem una curta anada i tornada a l’antic Molí del Salt d’Aigua.
A continuació una curta pujada ens deixa en una pista que seguirem força estona, i entre vinyes arribarem al Mas de l’Estela, que deixarem a l’esquerra.
A partir d’aquí el camí ja comença a pujar d’una manera més evident. Anem fent giragonses entre camps de vinyes, amb el mar ja com a taló de fons.
En arribar a l’últim camp de vinyes, l’ample camí s’acaba i segueix un camí de muntanya molt bonic i amb marques grogues, que no abandonarem.
Arribem a una gran i ben conservada cabana de vinya (tot i que aquí, ja no n’hi ha de vinyes); des de la porta de la cabana ja una fantàstica vista.
Aquesta cabana marca un punt d’inflexió en el camí, ja que a partir d’aquí començarem una forta i continuada pujada.
Pujada que només es veurà trencada en arribar al frondós racó de la Font Rovellada, un indret obac, i amb un microclima, sobtadament passem d’un paisatge de secà, a un petit racó humit, ple de vegetació, falgueres i una petita i ferruginosa font. Un indret realment molt bonic.
Just al costat de la font el camí travessa la riera dels Quindals, i després d’una marxa de flanqueig, ara ja amb unes vistes espectaculars sobre la badia del Port de la Selva, en fer un tomb la carena, el camí empren de nou la forta pujada.
Tot d’una, i sense “previ avis” ens trobem pujant per una tartera de blocs mitjans; com si estiguéssim fent una excursió pel Pallars; hi ha moments, que sort de les pintades de color groc que et van marcat el camí, perquè potser pujaries per un altre costat, com que tot es tartera, això és el que es fa al Pirineu, a les tarteres puges per on vols.
Però les pintades et porten sàviament pel bon camí; i en lloc d’acabar sortint a un estany pirinenc, surts al dolmen dels Quindals.
Dolmen situat en una balconada, amb les vistes sobre el Port de la Selva i Selva de Mar que ja ens son familiars des de fa estona.
Però si ens pensàvem que la pujada i la tartera s’acabaven en arribar al dolmen, anàvem errats, ja que el camí segueix la mateixa tònica. És d’aquelles pujades “que no s’acaben mai”. La tertera si que s’acaba, però la pujada encara ens acompanyarà una bona estona més, fins que de sobte arribem a dalt la carena i ens apareix el Canigó al davant, Roses a l’esquerra i la llarga carena amb el castell de Sant Salvador a la dreta.
És el moment de fer una bona aturada, però seguirem uns pocs metres més per tal de fer-la dalt del proper turó, on hi ha una gran fita que és el punt més alt del pla d’Estar.
El castell de Sant Salvador de Verdera realment es veu una mica lluny i amb un marcat i enfonsat coll entremig.
La tartera ja ens havia avisat i recordat que tot i ser al costat del mar, estàvem caminant pel Pirineu. Si ens pensàvem que la caminada seria una passejada, també anàvem errats.
Només sortir del turó on estem ja ens hem d’ajudar de les mans per a baixar-ne els primers metres.
Tònica que seguirà tota l’estona. Si volem gaudir de la vista, és molt recomanable aturar-se, ja que no pots caminar sense deixar de mirar a terra per veure on poses els peus.
Si estigues parlant per exemple de la cresta de la Pica d’Estats, diria més o menys: “anar grimpant per la cresta, a estones, per la dreta, d’altres per l’esquerra i alguna vegada pel fil mateix”; doncs salvant les distàncies, aquí passa exactament el mateix; però amb la diferència, que ara seguim un camí perfectament traçat i marcat amb pintura groga i ara també amb verda i vermella, ja que també seguim el Sender Local que ve de Roses.
És una marxa lenta de continues pujades i baixades. Ens anem acostant al marcat coll, on hi ha una torre d’alta tensió; també anem veien a mitja muntanya l’ermita de Sant Onofre.
Finalment arribem al coll i passem per sota la torre; a partir d’aquí pràcticament tot és pujada, anem remuntant fins que sortim dalt del vèrtex geodèsic de Sant Salvador Saverdera, tot i que és evident que el castell és més alt, aquí és on hi ha el vèrtex.
Una curta baixada i fem l’última pujada fins el castell.
“L’entrada” al castell, venint del vèrtex geodèsic, i com a cloenda de la caminadeta per la carena també consistirà en una grimpadeta per una de les roques que “defensen el castell”
Una vegada a dins el castell ens podrem passejar tanta estona com vulguem per les seves ruïnes, ja que en son moltes i extenses.
Les ruïnes del castell de Sant Salvador, o de Sant Salvador Saverdera o de Sant Salvador de Verdera, és un gran castell roquer situat al punt més alt de la serra de Rodes, i que data del segle IX, actualment en queden gran restes, consolidats, estances, torres, la porta principal, part de la muralla... També hi ha panells informatius de la història i de la forma del castell i també de la panoràmica que es domina, destacant ja la vista del Monestir de Sant Pere de Rodes, situat just a sota el castell.
Una vegada decidim marxar-ne, ho farem “triomfalment” per la porta principal, situada en una raconada i en posició perpendicular a la muralla, com era habitual a tots els castells i com a mesura de defensa.
Ara seguirem el camí que porta al castell des del Monestir de Sant Pere, però de tota manera la primera baixada també és una mica forta.
Segurament fins a l’arribada al castell no haurem trobat ningú; a partir del castell ens ajuntarem amb els turistes més valents que hi pugen des de Sant Pere.
Una mica més endavant arribarem a una cruïlla. Si no volem anar fins a l’ermita de Santa Helena, girarem a la dreta i baixarem directament al Monestir de Sant Pere; però si volem arribar-nos a l’ermita (opció totalment recomanable) girarem a l’esquerra i emprendrem una nova i curta pujada fins el coll del Mosquit, on novament la vista s’obrirà a l’altre vessant.
Precisament per aquest vessant és per on segueix planejant el camí. Arribem a una amplia esplanada, a partir de la qual el camí es converteix en pista, i caminem per una zona on ha arrelat la repoblació forestal de pins.
Tot i que està indicat, hem d’estar atents, ja que més avall hem d’abandonar la pista i seguir un camí per la dreta, just a l’indret on hi ha una antiga cabana de vinya.
Hi ha un cartell que indica la direcció del menhir i de l’ermita.
Seguim aquest camí que aviat entra en un terreny de grans blocs, circumstància que fa pensar que estem a prop del menhir.
Efectivament, un cartell ens indica que estem al menhir de Santa Helena, però de menhir no en veiem cap, per més que busquem el que entenem per un menhir, que bàsicament és una gran pedra clavada al terra, no hi és; el que hi ha és a terra una pedra molt gran i allargassada, que després de consultar-ho, resulta que és l’esmentat menhir. Posar-lo dret, avui en dia, tampoc seria una operació gaire costosa, i donaria un altre aire al menhir i a l’indret.
Una mica decepcionats per l’estat del menhir, seguim el camí que ara comença la baixada definitiva a l’ermita.
Ermita que ja veiem el seu blanc campanar sobresortint per sobre la pineda i retallat en blau del mar.
Així arribem a l’ermita de Santa Helena, però abans travessem les ruïnes de l’antic poble de Santa Creu de Rodes. Tot el conjunt és un racó molt bonic.
També ens traslladem al segle X per trobar els primers documents de l’indret. El despoblament de Santa Creu de Rodes s’atribueix en part a la pesta negra del segle XIV i també hi ha una vella tradició segons la qual molts dels seus habitants participaren en la conquesta de Mallorca i s'hi establiren; hom creu que el barri de Santa Creu de la Ciutat de Mallorca, on hi ha una església dedicada a Santa Helena, fou fundat per la gent de Santa Creu de Rodes.
Contemplat i fotografiat aquesta singular ermita, sortim del conjunt per sota l’arc d’entrada a l’antic poble, un camí ens porta en poca estona fins l’aparcament que hi ha.
No seguim la carretera, sino que anem per un camí arranjat turísticament que uneix Santa Helena amb Sant Pere de Rodes.
Si al castell ja ens havíem trobat amb els turistes “més atrevits”, ara restem immersos en les riuades de gent que va d’un lloc a l’altre.
Així arribem davant el monumental Monestir de Sant Pere de Rodes. D’aquest arxiconegut monestir no en faré cap mena de referència; autocars, caravanes, cotxes, motos; exactament tot el contrari del que busquem; però fer aquesta excursió sense passar-hi tampoc estaria bé.
Si no tenim interès en visitar-lo avui que “anem en plan montxillero”, tenim la sort de que només arribar-hi hem de girar bruscament a l’esquerra per a baixar fins la propera font dels Monjos.
Nou indret molt bonic, i contra tot pronòstic, totalment solitari.
A la font hi ha un rètol d’aigua no potable; tenint “l’antecedent” de la pesta negra, millor creure’s el cartell.
A partir d’aquí comença la baixada de tots els metres que hem guanyat, i que son molts!
Seguim el camí que baixa per unes malmeses escales de pedra, i travessem la carretera, on hi ha un rètol que ens informa del camí.
És una baixada llarga, però molt bonica, i de pendent menys accentuat que el de pujada. Ara anem de cara el mar, i per tant per veure la panoràmica no ens hem de girar, l’estem veient tota l’estona.
El camí és molt ben marcat, tornem amb les marques de pintura groga. El monestir i el castell es van allunyant i el mar es va acostant.
Després de canviar de vall es comença a veure el conjunt de cases de la Vall de Santa Creu.
Hi arribarem després de força estona d’anar baixant.
Cases i estrets carrers, és el nucli habitat més proper a Sant Pere de Rodes, i està darrera una muntanya que el deixa completament amagat. Es creu que fou fundat pels habitants de Santa Creu de Rodes, que buscaren un lloc més baix i habitable.
En entrar-hi ens desviarem una mica per anar a la font d’en Garlapa. No voldria fer-ne repetitiu, però aquesta font és un nou racó molt bonic. Molt ben arranjat i amb un plataner monumental. Fa estona que caminem, i aquest és un bon racó per a descansar, refrescar-se i fer un mos.
Tornem al poble i recorrem els seus carrers, on destaca “la plaça de la catedral”? També ens apropem a la sortida per a veure l’església de Sant Fruitós, ens traslladem al segle IX, encara que per la pintura de la façana no ho sembli.
Tornem a entrar al poble, passem per davant de l’únic restaurant que hi ha. També està indicat, però hem d’estar atents al camí que arrenca a la dreta.
Camí que ja no deixarem en cap moment i que ens va acostant a la costa. Després d’una bona estona de caminar arribem a la carretera, que seguim uns cinquanta metres a l’esquerra per tal de situar-nos a la porta d’entrada del càmping “Port de la Vall”. Just a l’entrada, arrenca a l’esquerra el camí que el voreja i que en arribar a la platja conflueix amb el camí de Ronda del Port de la Selva a Llançà.
Com a cloenda i colofó d’aquesta espectacular excursió ens recrearem amb les vistes que ens ofereix aquest tram del camí de Ronda, amb les fantàstiques vistes que ofereix el Port de la Selva vist des d’aquesta perspectiva.
El camí de Ronda passa pel costat d’on hem deixat el vehicle.

HORARIS:
Del port de la Selva a Selva de Mar: 20mn
De Selva de Mar a l’ermita de Sant Sebastià: 10mn
De l’ermita de Sant Sebastià a la font dels Lledoners: 05mn
De la font dels Lledoners al molí del Salt d’Aigua: 05mn
Del Molí a la font Rovellada: 40mn
De la font Rovellada al dolmen dels Quindals: 20mn
Del dolmen dels Quindals al puig del Pla d’Estar: 20mn
Del puig del Pla d’Estar al vèrtex de Sant Sebastià Saverdera: 40mn
De Sant Sevastià Saverdera al castell de Sant Sebastià: 05mn
Del Castell a Santa Helena i Santa Creu de Rodes: 30mn
De Santa Helena al Monestir de Sant Pere de Rodes: 10mn
Del Monestir de Sant Pere de Rodes a la Vall de Santa Creu i font d’en Garlapa: 35mn
De la Vall de Santa Creu al Port de la Selva: 55mn
TOTAL: 4h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/09/port-de-la-selva-selva-de-mar-st.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"