Port de Llançà - Muntanya dels canons de Colera

Port de Llançà

Bunker de l'Arguilera

Bunker Argilera BUNKER “Argilera” 1944-1949 La construcció de Búnkers en aquesta zona va ésser realitzada durant l’època franquista. Formaven part de la coneguda “Línia P”, una línia de defensa que durant el franquisme es va ordenar construir al llarg de tots els Pirineus. La idea bàsicament va sorgir arran del context històric que es vivia, el conflicte de la Segona Guerra Mundial. D’aquesta forma es volia defensar-se d’un possible atac dels aliats, tant de l’aviació, com d’atacs marítims o d’artilleria. Després de la gran inversió que es va realitzar per a la construcció de la “Línia P”, cal remarcar que mai es van arribar a utilitzar, i va quedar en una obra inútil. Les característiques dels búnquers són força homogènies en tota la zona geogràfica. Són construïts amb materials bàsics, com ferro i formigó i al seu interior trobem diversos elements de fusta. Els búnkers propers a la línia de mar, es solien arrebossar amb materials semblants a l’orografia del voltant, per camuflar-se entre l’espai de la zona.

Platja de l'Arguilera

Platja de l'Argilera TIPUS: Platja ENTORN: Semiurbà ORIENTACIÓ: Nord-est LONGITUD: 105m AMPLE MITJA: 20m. TIPUS DE SORRA: Molt gruixuda PENDENT ENTRADA A L'AIGUA: Moderat CAMÍ DE RONDA: Si TRANSPORT PÚBLIC: Si (Estiu) ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES: Si BALISAMENT: Si TEMPERATURA MITJANA (ºC) JUNY: 19ºC JULIOL: 20ºC AGOST: 22ºC SETEMBRE: 21ºC DESCRIPCIÓ: Platja rocosa, còdols aplanats i poques clapes de sorra fina, està condicionada amb una dotzena de cadires que conjuntament fan la funció de mirador donant pas a una de les millors panoràmiques.

Ruta de l'exili - monument memòria

-Monument a l’exili, camí de Grifeu (75 anys de l’exili, Ajuntament de Llançà, 2014)

Platja de Sant Jordi - Punta de Sant Jordi

Platja de l'Alguer

Sota del Parador

Platja del Cros

Platja del Cros TIPUS: Platja ENTORN: Semi-Urbà LONGITUD: 110m. AMPLADA MITJANA: 10m. TIPUS DE SORRA: Granada i còdols CAMÍ DE RONDA: Sí TRANSPORT PÚBLIC: Sí (estiu) ABALISAMENT: Sí TEMPERATURA MITJANA (ºC) JUNY: 19ºC JULIOL:20ºC AGOST:22ºC SETEMBRE:21ºC DESCRIPCIÓ: Petita zona sorrenca a la platja de Canyelles, fraccionada en dos trams per un llarg rosari d'esculls que es poden resseguir fins al final saltant d'un a l'altre, un entreteniment molt valorat pels infants. La sorra és granada, barrejada amb còdols i clapejada de roquissar.

Platja el Rastell

Bunker Cap de Ras

Bunker Cap de Ras BUNKER “CAP de RAS” 1944-1949 La construcció de Búnkers en aquesta zona va ésser realitzada durant l’època franquista. Formaven part de la coneguda “Línia P”, que durant el franquisme es va ordenar construir al llarg de tots els Pirineus, per defensar-se d’un possible atac dels aliats. Després de la gran inversió que es va realitzar per a la construcció de la “Línia P”, mai es van arribar a utilitzar i va quedar en una obra inútil. Les característiques dels búnquers són força homogènies en tota la zona geogràfica i són construïts amb materials bàsics, com ferro i formigó. En aquest cas, al Búnker de Cap de Ras, trobem tres elements claus que el fan un dels més preparats i més complex de la zona. En un petit radi de 25m2, es troba un passadís subterrani que porta a una sala construïda a la roca, la sortida del qual dona a una trinxera d’uns 30m. de llarg que porta a l’entrada del búnker. En aquest punt, trobem 2 zones d’observatori, un enfocant mar endins i l’altre on les vistes són de tota la costa llançanenca.

Cala Bramant

Platja de Bramant TIPUS: Platja ENTORN: Natural ORIENTACIÓ: Nord LONGITUD: 200m. AMPLADA MITJANA: 15. TIPUS DE SORRA: Graves CAMÍ DE RONDA: Sí TRANSPORT PÚBLIC: Sí (estiu) ABALISAMENT: Sí TEMPERATURA MITJANA (ºC) JUNY: 19ºC JULIOL:20ºC AGOST:22ºC SETEMBRE:21ºC DESCRIPCIÓ: Sense dubte la platgeta més singular de la Balmeta, el seu centre d'interès radica en la mateixa configuració orogràfica de la platja, un enfonsament tan perfecte que sembla obra més humana que natural, sens dubte una combinació geològica i erosiva de segles. L'exterior de la caleta ofereix també aigües cristalines i de variat relleu submarí.

Cap Ras - Punta dels tres Pecats - Illa Rodona - Illa Plana

El Borró d'enfora

Bunker

La construcció de Búnkers en aquesta zona va ésser realitzada durant l’època franquista. Formaven part de la coneguda “Línia P”, una línia de defensa que durant el franquisme es va ordenar construir al llarg de tots els Pirineus. La idea bàsicament va sorgir arran del context històric que es vivia, el conflicte de la Segona Guerra Mundial. D’aquesta forma es volia defensar-se d’un possible atac dels aliats, tant de l’aviació, com d’atacs marítims o d’artilleria. Després de la gran inversió que es va realitzar per a la construcció de la “Línia P”, cal remarcar que mai es van arribar a utilitzar, i va quedar en una obra inútil. Les característiques dels búnquers són força homogènies en tota la zona geogràfica. Són construïts amb materials bàsics, com ferro i formigó i al seu interior trobem diversos elements de fusta. Els búnkers propers a la línia de mar, es solien arrebossar amb materials semblants a l’orografia del voltant, per camuflar-se entre l’espai de la zona.

Punt d'interès

El Borró Gran

El Cavall Bernat

Deformació de carall baranat, mot d’origen preromà que significa “roques voltades per una rotllana d’aigua”. Aplicat a tos els illots de forma monolítica que els grecs anomenaven melodes, per la configuració i semblaça amb el membre viril. Al litoral català trobem cinc penyats amb aquestes característiques. El primer i més migrat s’escau a Banyuls, poc abans de cap Rederis, El proper a Garbet, en el racó ponentí de la platja. I un tercer més alterós, a la punta extrema de Cap Norfeu. Els altres dos, queden fora del cap de Creus. A l’Estartit es tracta d’un tascó marí integrat al conjunt de les Medes i a Platja d’Aro, un cairell que avui resta en zona dessecada.

Platja de Garbet

Sens dubte la millor platja de la Balmeta, mig quilòmetre de sorres i graves, amb un fons molt apte pel bany, però mancat d’interès submarí. La mateixa muntanya que l’envolta fa disminuir els afectes dels vents del nord, però queda oberta al vents de llevant, d’on prové l’abundància de closques de mol.luscos bivalves enterrats, com pagellides, petxinots, orelles de mar o cargolins. La claretat de sorra contribueix a la transparència de les seves aigües. A l’extrem de migdia emergeix un altívol rocam fàl.lic, conegut per cavall bernat (1), un dels cinc existents al litoral català. Situada a mig cami de LLançà i Colera, terme on pertany. S’hi pot accedir tant en cotxe com en tren, però en aquest cas només durant la temporada estival, que fan parada al “baixador” de Garbet. Darrere la platja encara s’alça el mas del Perdigot, el més proper al mar de tot el litoral de la Balmeta i del Cap de Creus. Ja era citat l’any 1952, quan l’abat Galzeran de Rocabruna l’establí en emfiteusi al pagès Bartomeu Morres de Llançà, fins l’any 1984 fou traspassat pel seu fill a la universitat de Llançà, per tal de garantir refugi als pescadors que practicaven l’encesa a cala Cervera. El 1902 pertanyia al colerenc Antoni Bosch Darnés i divuit anys després l’adquirí Miquel Cardoner Goday, transmès per herència als seus descendents, que van reconvertir el camp de patates immediat en el Camping de Garbet. Actualment propietat de la Generalitat de Catalunya i reconvertit en un pàrquing. Topònim derivat de gravet que significa “lloc amb grava”, com demostra un subestabliment de 1779: sis vesanes de terra boscosa en la montaña de gravet i territori dit coma del Socarrador. Badia àmplia i assolellada de la Balmeta, formada per la vall i el rec homònim que la configuren mig quilòmetre de platja, clapejada de sorres i graves. Dins el seu perímetre, envoltat de pineda, es troben diverses raconades i platgetes tan some i diàfenes que recorden els mars tropicals. En documents del segle X s’esmenta com a cala Freixa. Antigament havia estat port d’intercanvi marítim de productes del rerepaís, com Sant Silvestre, Vallmala i altres més foranis.

Platja de Garbet - Gelada del mes de gener

Port de Joan

Punta dels Canons

Muntanya dels Canons

Punt d'interès