Port de Roses a Cala Monjoi i tornar per l'interior.

Aquesta volta ha estat una ruta de contrastos interessants, m'agradaria diferenciar-ne dos de ben diferents, un totalment urbanitzat, al meu entendre, sobrepassant els límits de la construcció, i l'altre és un cop entres dins el parc reservat de Cap de Creus.
La part urbanitzada començat des del Castrum Visigotic tot baixant per la urbanització, on pots veure desmesuradament, analitzant els xalets i vivendes, la diferencia entre classes, unes cases que realment hi ha gent amb molt i molt diners, xalets i/o mansions de gran nivell econòmic. Que malauradament només en gaudeixen una petita part de l'any, doncs n'hi ha moltes que estan tancades esperant que arribi la temporada d'estiu, totes elles baixant fins que arribes a prop del port, on també podem veure més xalets però ja d'altre nivell i representant una altre època de la vida de Roses.
Des del port i passant pel camí de ronda, hem anat vorejant tota la costa rocosa passant per la Punta del Far, Cala Canyelles petites, Punta de l'Omella, Punta d'Ullastrell, Punta de l'Almadrava, i a partir d'aquí ja entrem a l'espai de reserva natural del Parc de Cap de Creus.
Gran diferència on no s'hi pot construïr, comencem a palpar la natura, la tranquil·litat i el soroll respectuós del vent i del mar, i resseguint el camí de ronda que ens porta a Punta Falconera, hem pogut visualitzar els búnquers que protegien la badia de Roses, hem passat per cala Lledó, Cala Murtra, Cala Rostella, (aquestes dues últimes nudistes i naturistes, que de bon grat i sense tantes vergonyes ni manies, n'hi haurien d'haver-ni més ) i d'aquí cap a Cala Montjoi, passant abans per la platja del Calis.
A partir de Cala Montjoi agafem el camí d'anar cap a Roses passant per l'interior tot passant per una plana verda plena d'ametllers, fins arribar al coll d'en Fragam, és a les hores quan comencem a veure un altre paisatge encisador, ple de feixes plenes de vinyes, anem escollint camins, fins arribar a un dels dolmens megalític més importants i més gran de Catalunya "Dolmen de la Creu de Corbetella", amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a C., a partir d'aquí anem direcció al Castrum "poblat visigotic del Puig d'en Rom", que data del 650 - 700, i aquí és on s'acaba de nou la reserva natural del parc de Cap de Creus, i just a la franja és quan tornem a veure l'aflorament de petits i grans xalets, que baixant per la urbanització arribem de nou al port.
Ho he comentat al principi i no es faci estrany que ho repeteixi, l'encant d'aquesta sortida és el contrast del que l'home actualment està disposat a massificar vers la reserva que fem del que realment ens dona vida.
Procurem ara que no ens destrossin els parcs. ;-)