Port del Comte: Cim del Puig de les Morreres (2.212 m.) pel Pla de Bacies, Portell de l’Ós i la Coma dels Marrans (Solsonès)

Port del Comte: Cim del Puig de les Morreres (2.212 m.) pel Pla de Bacies, el Portell de l’Ós, la Serra de Querol, la Coma Sentinella, Les Trenques i la Coma dels Marrans (Solsonès)

Itinerari seguit: Aparcament a l’Esplanada del Refugi de la Bòfia-Monòlit de Pauet Serra-Pla de Bacies-Portell de l’Ós-Puig de les Morreres (2.212 metres)-Serra de Querol-Les Trenques-Coma Sentinella-Coma dels Marrans-Portell de l’Ós-Font abeurador-Pla de Bacies-Monòlit de Pauet Serra-Esplanada del Refugi de la Bòfia.

Després de fer la primera ruta del matí fins el Cap d’Urdiets, quan ha arribat la resta de la família, hem fet una segona ruta, ara per pujar el Puig de les Morreres, on fa una temporada que no hi anem.

Som a principis de primavera i, a aquesta altitud, encara no tenim els prats verds que ja podem veure en altres zones més baixes. A més, encara tenim clapes de restes de neu que el Tuc aprofita per lliscar i refrescar-se.

L'objectiu d’aquesta tarda és fer una ruta tranquil·la travessant el Pla de Bacies, pujar al Puig de Les Morreres, baixar carenant la Serra de Querol fins les Trenques i la Coma Sentinella per, seguidament, baixar a la Coma dels Marrans i tornar al principi pel Portell de l’Ós i el Pla de Bacies.

Dit i fet, iniciem la ruta a l'aparcament del Refugi de la Bòfia i, creuant el Pla de Bacies pel costat del filat pel bestiar que estan acabant de fer a tocat de l’antic filat elèctric. Travessem una “porta” amb cadenes i seguim camí, primer planejant i després en lleuger ascens, relaxadament, pels prats herbats en direcció al Puig de les Morreres. Passem a tocar d’algun pal indicador i remuntem el corriol fressat que ens porta al Portell de l'Ós. Des d’aquí, pel camí de la dreta, seguirem la pista que puja decidida en direcció al Puig de les Morreres, l’objectiu del dia. El camí de pujada és curt, amb més restes de neu que en altres zones i amb algun tram més costerut, però molt curt. És una ascensió ràpida que combina un tram de bosc i una zona molt pedregosa a la part superior.

Sense gaire esforç arribem al cim del Puig de les Morreres, a 2.212 metres, inconfusible per la gran estructura metàl·lica que el corona. És un antic reflector de telecomunicacions que encra aguanta més o menys bé. També trobem un vèrtex geodèsic. Les últimes vegades que havíem pujat no vam poder veure gaire res per la boira, però avui, en un dia espectacular, les vistes a la Vall de Lord són magnífiques.

Fem quatre fotos del cim i de les panoràmiques i seguim camí en direcció est, carenant per la Serra de Querol, amb uns bons penya-segats per la nostra dreta. En alguns moments ens aturem a gaudir de les vistes en totes direccions i, especialment, a Sant Llorenç de Morunys, al pantà de la Llosa del Cavall i el Santuari de Lord, amb Busa en la distancia. També podem veure Montserrat i, per la part nord i nord-est, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, la Serra del Verd, el Cadí i, més propera, la Serra del Port del Comte, amb el Pedró dels Quatre Batlles, com a principal bastió.

Seguim baixant per la cresta i, a la part baixa, des de les Trenques, tenim oportunitat de veure els prats de la Coma Sentinella. Al fons, veiem el cim del Cap d’Urdiets i el Telecadira de Querol, on hem estat aquest matí.

Arribats a Les Trenques girem a l’esquerra per baixar a la Coma dels Marrans des d’on seguirem pel corriol fressat que la travessa, fins arribar al Portell de l’Ós.

Des d’aquí seguim rectes per baixar directes al Pla de Bacies per un corriol fressat i pedregós. A la part baixa del corriol trobem una font-abeurador pel bestiar on el Tuc aprofita per banyar-se.

Seguim camí travessant pel bell mig del Pla de Bacies, passem la “porta” amb cadenes que ja coneixem de l’anada i resseguim el filat pel bestiar per arribar, de nou, a l’Esplanada del Refugi on tenim el monòlit dedicat l’any 1977 a Pau (“Pauet”) Serra Forn, un pioner del Port del Comte i constructor del Refugi de la Bòfia (també anomenat Xalet del Pauet o del Serra) els anys 40 del segle passat. A la part posterior del monòlit podem llegir la placa amb la dedicatòria dels autors.

Aquí ens retrobem amb la resta de la família que no ha vingut a caminar i donem per finalitzada la segona ruta del dia, en una jornada realment espectacular i de temperatura agradable, tot i que a última hora, el ventet ha fet baixar força el termòmetre.

Ruta circular fàcil i curta que ens ha permès tornar a assolir un dels cims característics del Port del Comte, el Puig de les Morreres, així com passejar relaxadament per la gran àrea de prats de la zona de Bacies. Un plaer pels sentits.

Cap dificultat tècnica a la ruta, només cal vigilar amb la canalla més petita el tram del cim del Puig de les Morreres i els penya-segats de la Serra de Querol.

Salut i bona caminada !