Port del Comte: Pedró dels Quatre Batlles (2.387 metres) des de l'antic refugi de la Bòfia del Pla de Bacies (Solsonès)

Port del Comte: Pedró dels Quatre Batlles (2.387 metres) des de l’antic refugi de la Bòfia del Pla de Bacies (Solsonès)

Mesos després tornem al Port del Comte. Avui hem quedat amb la família a la coneguda com “Esplanada del Refugi”, al Pla de Bacies.

Al matí, com encara no havien arribat, hem fet la ruta que des d’aquí porta al Mirador de Querol i al cim del Cap d’Urdiets per la Coma dels Marrans i la Coma Sentinella (veure ressenya anterior).

Ara, després de dinar tots plegats, farem la segona ruta del dia al cim del Pedró dels Quatre Batlles, el més emblemàtic del Port del Comte.

Com deia, comencem a caminar des del Pla de Bacies, a tocar de les restes enrunades del vell refugi de la Bòfia i, a l’alçada del petit aparcament i d’un pas canadenc que han posat aquest any, trobem el pal indicador que ens marca la direcció del Pedró.

Els primers metres els fem per la catifa verda dels prats de l'entorn però, de seguida, el camí s'enfila amunt per un pedregar constant que el fa prou feixuc. Per això, ens ho prenem amb molta calma i anem fent, xino-xano. Afortunadament, tot i que fa bon dia, el ventet que bufa manté la temperatura prou agradable.

Des del camí, en direcció sud, ja tenim una bona vista del Puig de les Morreres i dels Prats de Bacies farcits de bestiar pasturant.

El camí no està gaire indicat, però és fàcilment identificable perquè està molt fressat. De tant en tant trobem pals indicadors amb una placa verda, però sense inscripcions de ruta.

A tot el trajecte les vistes són espectaculars i, a partir dels 2.150 metres d'altitud, ja es veuen també la Serra del Cadí, el Pedraforca i la Serra d'Ensija.

Poc a poc, anem guanyant alçada pel tram més costerut i, cap els 2.290 metres, arribem a una zona més planera i verda on hi ha la bifurcació no senyalitzada per seguir a l'esquerra en direcció a la Coma de la Comtessa, o a la dreta, per anar al Vulturó (2.349 metres). Per totes dues bandes es pot arribar al Pedró, però nosaltres decidim seguir per l'esquerra per passar per la Coma, que en aquesta època de l'any encara serà una catifa verda.

Dit i fet, anem a l'esquerra i, després d'un tram curt de pujada, arribem als prats de la Coma de la Comtessa, amb un verd intens. És una petita vall herbada, d'uns 1.500 metres de llargada, que s'estén entre les parts baixes del Pedró (per l'est) a la Gespeguera (per l'oest).

Seguim per la Coma de la Comtessa cap a llevant, tenint ja com a referent visual tots els cims de la Serra del Port del Comte i, entre ells, l’objectiu del dia, el Pedró dels Quatre Batlles.

Al mig de la Coma de la Comtessa, com marca el trac, girem lleugerament a l'esquerra, en direcció nord, per pujat directes al cordal superior de la Serra del Port del Comte.

Quan arribem a la part alta del cordal seguim a la dreta, en direcció al Pedró que encara no veiem, tapat per un turonet del camí.

A la nostra esquena deixem la part més occidental de la Serra del Port del Comte, amb el cim de la Gespeguera com a punt principal.

Seguim el camí molt fressat del cordal i, en poca estona, ja som al Pedró dels Quatre Batlles (2.387 metres), sostre del Port del Comte i de tota la comarca del Solsonès. A més, avui no hi ha gaire moviment i, la major part del temps tenim el cim només per nosaltres.

El nom de Pedró significa pedra gran o conjunt de pedres que senyalitzen el límit d'un terme o terreny. Per la seva banda, el nom de Quatre Batlles ve donat per la confluència al cim de quatre termes municipals: dos del Solsonès (Odèn i la Coma i la Pedra) i dos de l'Alt Urgell (Fígols-Alinyà i la Vansa-Fórnols).

Al cim, trobem una gran pedra (Pedró) sense el pal i la bandera que vam veure l’última vegada que vam pujar. Fa uns tres anys, la bandera era la de la pròpia estació d'esquí del Port del Comte i, encara més anys enrere, abans de la reforma complerta del cim, hi havia una senyera molt estripada. També trobem una desena de plafons de situació dels diferents cims que es poden veure en 360º a la rodona, formant un cercle que, pel meu gust, és excessiu. Tenia més encant el cim antic.

A un costat del cim també hi ha el nou pessebre que, com cada any, ha col·locat el Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, i un parell de bústies per deixar notes.

Ens quedem una bona estona al cim, fent moltes fotos, gaudint de les panoràmiques i picant una mica de postres secs i fruita per recuperar forces.

Una mitja hora després, iniciem la tornada baixant per la cara est del cim, sense camí definit per una zona molt pedregosa i inclinada en direcció a la Coma de la Comtessa, que veiem a la part més baixa.

Poc a poc anem perdent alçada fins arribar als parts verds de la coma que ara seguim en direcció oest. Travessem la Coma de la Comtessa gairebé de punta a punta, deixant per la nostra esquerra el cim del Vulturó, on ja hem estat en altres ocasions i que, malgrat representaria desviar-nos només cinc minuts, s’ha fet tard i ens esperen al Pla de Bacies.

A la part final de la coma, a la cruïlla que porta a la Gespeguera (cota 2.301 m), girem a l'esquerra per retrobar el camí de l'anada. Ara només ens queda baixar pel camí pedregós que ja coneixem de l’anada fins la zona d’aparcament de la Bòfia.

En una hora mal comptada, tornem a ser a l’aparcament i ens retrobem amb la resta de la família que no ha volgut fer la caminada.

El Pedró mai defrauda, és gaudeix en totes les èpoques de l'any però, potser, a l'hivern amb raquetes o en un dia primaveral com avui, es gaudeix encara més.

Salut i bona caminada !