Port del Comte: Pedró dels Quatre Batlles (2.387 metres) des del refugi de la Bòfia (Solsonès)

Port del Comte: Pedró dels Quatre Batlles (2.387 metres) des del refugi de la Bòfia (Solsonès)

Per tercer dissabte consecutiu tornem al Port del Comte. Avui hem quedat amb la família a l'aparcament del refugi de la Bòfia i, com no arribaran fins el migdia, nosaltres aprofitarem per pujar al Pedró del Quatre Batlles per estirar les cames. Oimés quan fa un dia esplèndid i la previsió és que empitjori per la tarda.

Com deia, deixem el cotxe al petit aparcament que hi ha a l'alçada de les restes enrunades del vell refugi de la Bòfia i comencem a caminar en direcció nord, seguint l'indicador del Pedró del Quatre Batlles.

Els primers metres els fem per la catifa verda dels prats de l'entorn però, de seguida, el camí s'enfila amunt per un pedregar constant que al peu de la Carme encara li costa superar. Per això, ens ho prenem amb molta calma i anem fent, xino-xano.

El dia és clar però ja es comencen a veure núvols amenaçadors per la part sud-oest que, a estones, ja cobreixen el Puig de les Morreres i el costat sud dels Prats de Bacies.

El camí no està gaire indicat però es fàcilment identificable perquè està molt fressat. De tant en tant trobem pals indicadors amb una placa verda, però sense inscripcions de ruta.

A tot el trajecte les vistes son espectaculars i, a partir del 2.150 metres d'altitud, ja es veuen també el Pedraforca i la Serra del Cadí, encara sense núvols.

Poc a poc, anem guanyant alçada. A partir dels 2.200 metres ens trobem moltes congestes de neu que ja seran una constant fins el cim.

Desprès de superar els trams més costeruts, cap els 2.290 metres, arribem a una zona més planera i verda on hi ha la bifurcació no senyalitzada per seguir a l'esquerra en direcció a la Coma de la Comtessa, o a la dreta, per anar al Vulturó (2.349 metres). Per totes dues bandes es pot arribar al Pedró, però nosaltres decidim seguir per l'esquerra per passar per la Coma, que en aquesta època de l'any estarà espectacular.

Dit i fet, anem a l'esquerra i, després d'un tram curt de pujada, arribem als prats de la Coma de la Comtessa, amb un verd intens i amb moltes congestes de neu. Com sempre, el Tuc s'ho passa d’allò més bé saltant per la neu.

Seguim per la Coma de la Comtessa cap a llevant, tenint ja com a referent visual tots els cims de la Serra del Port del Comte i, entre ells, l’objectiu del dia, el Pedró dels Quatre Batlles.

Al mig de la Coma de la Comtessa, com marca el track, girem lleugerament a l'esquerra, en direcció nord, per pujat directes al cordal superior de la Serra del Port del Comte. A més, avui podem seguir la senyalització que han deixat els organitzadors de la Marató de Muntanya de la Vall de Lord que, segons sembla, es celebra demà.

Quan arribem a la part alta del cordal seguim a la dreta, en direcció al Pedró. A la nostra esquena deixem la part més occidental de la Serra del Port del Comte, amb la Gespeguera com a cim principal.

Seguim el camí molt fressat del cordal i, en poca estona, ja som al Pedró dels Quatre Batlles (2.387 metres), sostre del Port del Comte i de tota la comarca del Solsonès. A més, durant una estona tenim tot el cim per nosaltres tres. Poc després arriba una família, però s'hi està molt poca estona.

El nom de Pedró significa pedra gran o conjunt de pedres que senyalitzen el límit d'un terme o terreny. Per la seva banda, el nom de Quatre Batlles ve donat per la confluència al cim de quatre termes municipals: dos del Solsonès (Odèn i la Coma i la Pedra) i dos de l'Alt Urgell (Fígols-Alinyà i la Vansa-Fórnols).

Al cim, trobem una gran pedra (Pedró) amb el pal d'una bandera esmicolada (l'última vegada que vaig venir, la bandera era la de la pròpia estació d'esquí del Port del Comte i, fa uns anys, abans de la reforma complerta del cim, hi havia una senyera molt estripada). També trobem una desena de plafons de situació del diferents cims que es poden veure en 360º a la rodona.

A un costat del cim també hi ha un pessebre col·locat el 2017 pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, i un parell de bústies per deixar notes. La Carme aprofita per deixar la seva a la bústia del Centre Excursionista Montserrat.

Com no hi ha ningú ens quedem una bona estona al cim, fent moltes fotos, gaudint de les panoràmiques i picant una mica de coca solsonina de xocolata per enganyar la gana fins l'hora de dinar.

En aquesta estona al cim, els núvols han anat guanyant terreny i ja cobreixen totalment la cara sud i oest del Port del Comte.

Mitja hora després, iniciem la tornada pel mateix camí de l'anada, amb molta tranquil·litat en els trams de descens per evitar ensurts amb el turmell de la Carme, que encara no està per moltes floritures, tot i que ha aguantat prou bé la pujada.

En una hora mal comptada, tornem a ser a l’aparcament i ens retrobem amb la resta de la família que fa una estona que ha arribat i està per les rodalies.

Final de la ruta del matí i dinar en grup a tocar del monòlit de l'esplanada del refugi.

El Pedró mai defrauda, és gaudeix en totes les èpoques de l'any però, potser, a l'hivern amb raquetes o en un dia primaveral com avui, es gaudeix encara més.

Després del dinar alguns farem la segona excursió del dia, el Puig de les Morreres, que ja explicarem en un nou track.

Salut i bona caminada !