Port del Comte: Pla de Bacies-Puig de les Morreres-Serra de Querol-Forat de la Bòfia des del refugi de la Bòfia (Solsonès)

Port del Comte: Pla de Bacies-Puig de les Morreres-Serra de Querol-Forat de la Bòfia des del refugi de la Bòfia (Solsonès)

Avui hem tornat al Port del Comte per, com cada any, començar la temporada de primavera-estiu. Aquest any la primavera va més endarrerida que l'any passat i encara tenim algunes plaques de neu (que el Tuc no desaprofita) i tons marronosos a les praderies del Pla de Bacies. L'objectiu del dia és fer una ruta tranquil·la per Bacies, pujar al Puig de Les Morreres i fer una circular per la Serra de Querol i el Serrat de la Bòfia. Per últim, visitarem el Forat de la Bòfia per veure si les Gralles de Bec Groc ja han fet la feina anual.

Itinerari seguit: Aparcament del Refugi de la Bòfia-Pla de Bacies-Portell de l’Ós-Puig de les Morreres (2.212 metres)-Serra de Querol-Les Trenques-Rasa del Sucre-Serrat de la Bòfia-Pista Coma dels Marrans-Telecadira de la Bòfia-Pista comuna Bòfia i Ginebrosa-Forat de la Bòfia-Camí de la Bòfia-Pla de Bacies-Aparcament del Refugi de la Bòfia.

Iniciem la ruta a l'aparcament del refugi de la Bòfia i, creuant el Pla de Bacies per la part més central, sense seguir cap camí marcat. Primer anem en lleuger ascens i després passejant, relaxadament, pels prats herbats en direcció al Puig de les Morreres. Passem a tocar d’algun pal indicador on deixem, a la nostra esquerra, el camí que porta al Forat de la Bòfia, per on tornarem després.

Poc després passem per un petit collet, el Portell de l'Ós i seguim uns metres en direcció sud-oest, pel lateral del prat herbat fins que trobem un bon lloc per dinar sota uns pins, a raser del vent.

Després de dinar deixo a la Carme descansant i, amb el Tuc, ens dirigim a fer el cim del Puig de Les Morreres. Tornem uns metres enrere fins retrobar la pista herbada al Portell de l'Ós i seguim en direcció sud-est en pujada suau que s'endinsa al bosc d'avets. Hi ha un petit tram més costerut, però molt curt. És una ascensió curta i ràpida que combina un tram de bosc i una zona molt pedregosa a la part superior.

Sense gaire esforç arribem al cim del Puig de les Morreres, a 2.212 metres, inconfusible per la gran estructura metàl·lica que el corona. També trobem un vèrtex geodèsic. En altres ocasions hem pogut gaudir de vistes espectaculars en totes direccions però, malauradament, avui no és el cas perquè la boira intermitent i la nuvolositat ens impedeixen gaudir de les panoràmiques. Tot i així, val la pena fer la pujada i aprofitar les poques finestres de sol que van i venen quan escampa una mica.

Fem quatre fotos del cim i de les rodalies i per no baixar per la mateixa ruta seguim en direcció est, per la Serra de Querol, amb uns bons penya-segats per la nostra dreta. En alguns moments afortunats, encara tenim temps de veure panoràmiques de Sant Llorenç de Morunys, del pantà de la Llosa del Cavall, del Santuari de Lord, amb Busa en la distancia.

Seguim baixant per la cresta i, a la part baixa, en una clariana del bosc coneguda com les Trenques, tenim oportunitat de veure un bon ramat de cabirols que, en veure al Tuc, surten cames ajudeu-me pel vessant sud de la Coma Sentinella. Al fons, veiem el Cap d’Urdiets, amb el Mirador i el Telecadira de Querol. Aquí, a les Trenques, passem la tanca de filferro i girem a l'esquerra per baixar al prat herbat on espera la Carme. Hi ha un corriol fressat que baixa pel mig del bosc però, si no el trobeu, no cal amoïnar-se, es pot baixar directes al prat buscant el millor trajecte entre els arbres.

Arribats al prat, tornem en direcció oest per anar a trobar el "campament base" on hi la Carme. Aprofitem per fer algunes fotos de les flors primerenques, majoritàriament de safrà bord, que comencen a entapissar el terra.

Retrobats, tornem a posar-nos en marxa en direcció est, pel mig de la praderia que baixa en direcció a la Rasa del Sucre. Quan arribem girem a l'esquerra, en direcció nord, per pujar al Serrat de la Bòfia.

A la part alta del Serrat de la Bòfia les vistes són espectaculars malgrat alguns bancs de núvols: tots els cims de la Serra del Port del Comte, la Serra del Cadí, el Pedraforca, la Serra d’Ensija amb la Gallina Pelada i, més propera, la Serra del Verd. Bon moment per gaudir de l'espectacle.

Ara toca baixar en direcció a les pistes d'esquí, travessant trams de prats i d’avets. Quan arribem a la pista de la Coma dels Marrans, girem a l'esquerra i la remuntem. A la part alta de la mateixa, trobem l'encreuament amb altres pistes com la Rasa Bòfia, però nosaltres seguim en direcció nord passant sota el tram final del telecadira de la Bòfia.

A partir d'aquí deixem a la dreta la pista de l’Orri i anem baixant pel tram comú de les pistes de la Bòfia i la Ginebrosa i, arribats a l'alçada del Forat de la Bòfia, ens desplacem uns metres per veure-la i fer un parell de fotos. En altres temps, aquest forat de 30-40 metres de fondària, es va fer servir com a pou de glaç, actualment en desús. Segons la placa informativa, ara al forat nien una colònia de gralles de bec groc, a les que veiem entrar i sortir per la boca del forat. En altres ocasions, amb la primavera més avançada, hem sentit el xivarri dels més petits a dins de l'avenc. Suposo que encara falten algunes setmanes.

Deixem enrere el forat i tornem a la intersecció, on girem a l'esquerra per remuntar, novament, cap el Pla de Bacies, tot seguint els indicadors del refugi de la Bòfia.

Novament als prats tornem a gaudir de la catifa verda als peus. Passem al costat d'un altre forat molt més petit que molta gent confon amb l'original de la Bòfia i, deixant a la nostra esquerra el pal indicador que veiem al fons, ens dirigim a buscar el camí del refugi. Quan el trobem, seguim per la dreta i baixem al Plade Bacies i, poca estona després, a l'aparcament inicial on tenim el cotxe.

Tot i que la climatologia no ha acompanyat gaire, és una curta i fàcil ruta circular que ens ha permès tornar a assolir un punt característic del Port del Comte, el Puig de les Morreres i la Serra de Querol, així com passejar relaxadament per la gran àrea de prats de la zona de Bacies. Un plaer pels sentits.

Cap dificultat tècnica a la ruta, només cal vigilar amb la canalla més petita si seguim els penya-segats de la Serra de Carol i mirar que no s'acostin gaire al Forat de la Bòfia.

Salut i bona caminada !