Port del Comte: Refugi de la Bòfia-Pla de Bacies-Portell de l'Ós-Portell del Llop i molt més (Solsonès)

Port del Comte: Refugi de la Bòfia-Pla de Bacies-Portell de l'Ós-Portell del Llop i molt més (Solsonès)

Feia molt temps que no veníem al Port del Comte i, curiosament, en una setmana haurem vingut dues vegades.

Avui farem una ruta circular més llarga que la setmana passada. A més, la previsió del temps per avui és força més bona que fa set dies. Esperem que sigui encertada i el temps aguanti fins a la tarda.

Deixem el cotxe al petit aparcament que hi ha a l'alçada de les restes enrunades del vell refugi de la Bòfia i comencem a caminar en direcció sud, travessant l'Esplanada del Refugi i seguint la ruta de la Volta al Pla de Bacies. De seguida deixem aquest camí (color blau) que va en direcció als miradors del Portet i d'Urdoll i seguim el camí a l'esquerra que travessa el Pla de Bacies.

Tot aquest tram és una delícia, catifa verda als peus amb algunes congestes de neu saltejades i un cel blau solcat de les ratlles blanques dels avions. Què més es pot demanar !

En algun moment tornem a creuar-nos amb l'itinerari de la Volta al Pla de Bacies, però no el seguim perquè anem travessant els prats al nostre aire i tenint com a referència el cim del Puig de les Morreres, sempre present al sud-est de la ruta.

Passem a tocar d’una font (desconec el nom i no la veig registrada als mapes), que surt del terra per una canonada de plàstic, i seguim pel corriol que, a la part alta, travessa el camí del Puig de les Morreres. Després, seguim rectes travessant els prats en direcció al Portell de l'Ós i la Rasa del Sucre però, abans d'arribar, descansem una estona per dinar sota els pins. De cop i volta apareix un núvol ben carregat que ens deixa un bon ruixat. Esperem a que escampi i, amb el cel blau de nou, seguim ruta a l'oest, pel mig dels prats herbats.

En un moment donat, com marca el track, girem al nord per travessar el Portell del Llop i, quan arribem a la Rasa del Sucre, enfilem amunt pel vessant sud del Serrat de la Bòfia.

Arribats a la part més alta del Serrat de la Bòfia, les vistes són espectaculars: tots els cims de la Serra del Port del Comte, la Serra del Cadí, el Pedraforca i la Gallina Pelada i, més propera, la Serra del Verd. Ens quedem una bona estona a gaudir de l'espectacle i a fer unes quantes fotos.

Ara toca baixar en direcció a les pistes d'esquí, travessant trams de prats i d’avets. Quan arribem a la pista de la Coma dels Marrans, girem a l'esquerra i la remuntem. A la part alta de la mateixa, trobem l'encreuament amb altres pistes com la Rasa Bòfia, però nosaltres seguim en direcció nord, travessant el bosquet i passant sota el tram final del telecadira de la Bòfia.

A partir d'aquí deixem a la dreta la pista de l’Orri i anem baixant pel tram comú de les pistes de la Bòfia i la Ginebrosa i, arribats a l'alçada del Forat de la Bòfia (que ja vam visitar la setmana passada) i el començament de la pista del Forat, girem a l'esquerra per remuntar, novament, cap el Pla de Bacies tot seguint els indicadors del refugi de la Bòfia.

Novament als prats tornem a gaudir de la catifa verda sota els peus. Avancem en direcció oest i, quan arribem al camí del refugi, girem a la dreta per baixar al Pla de Bacies i, poca estona després, al monòlit de l'esplanada dedicat, el 1977, a Pauet Serra Forn, un pioner del Port del Comte i constructor del Refugi de la Bòfia (també anomenat Xalet del Pauet) els anys 40 del segle passat. El refugi i la zona d'aparcament són a tocar.

Aquí tornem a descansar una estoneta per recuperar forces, mentre el Tuc juga amb les branques que es troba pels voltants.

Satisfets, ens dirigim al cotxe i, sense pressa, tornem cap a casa.

Magnífica excursió circular en un dia perfecte, dels que tots els sentits gaudeixen de l'entorn i de tots els detalls que vas trobant pel camí. Cap dificultat tècnica i poca duresa física, inclòs pel turmell de la Carme en plena fase de recuperació.

Tant el quilometratge com el desnivell son assumibles per a la majoria de caminants. Només cal tenir en compte que hi ha poca senyalització i, per tant, caldrà estar amatents en els canvis de direcció.

Per cert, segons ens ha comentat un pagès que estava muntant el filat pel bestiar, per Sant Joan pujaran els ramats i això estarà ple de vaques. Un atractiu més de la zona, malgrat que caldrà vigilar més amb el Tuc.

Salut i bona caminada !