Ports -3- Alfara de Carles - Refugi de Caro (nou)

5-6-19 - Sortim del Carrer Major direcció a l'àrea de la Font Vella. Hi fem una ullada, hi ha alguna informació local i de la zona, i aigua. Passem davant de la Font del Passet, amb un bon raig.

Quan sortim a la carretera principal, un senderó s'enfila per l'esquerra. El seguirem, travessant alguna pista, fent-n'he algun tram, passant per davant d'un mas molt arreglat i finalment entrant cap al barranc que surt a la carretera, més avall. A mig tram d'aquest sender hi trobem una passarel·la de fusta que salva un petit desnivell, pel que creiem que aquest sender es utilitzat per motoristes.

Fem uns dos-cents metres de carretera cap a la dreta i la deixem per enfilar-nos cap a la serra que tenim davant, tot passant una rústega tanca pel bestiar. Un cop al fil continuem cap a ponent fins el Pla dels Castellassos, on agafem el camí que marxa planejant més o menys cap a l'esquerra.

Passem pels malmesos masos pel Patut i de l'Atants per entrar després al Barranc de la Vallfiguera. Anem tirant amunt per entre grans pedres, tot seguint les fites. Més amunt, per la dreta, anem per una tartera. Arribem a un petit replà, on hi ha el petit indicador que senyalitza el pujador (Caro) i les Gúbies. Seguim cap a les gúbies, per relativament fàcils grimpadetes. Es per aquest tram del recorregut, el Barranc de la Vallfiguera, que l'he calificat de díficil. El pujador deu n'hi do també.

Gaudim de les impressionants gúbies, anant fins que sol haver-hi un toll i una corda instal·lada a la paret, encara que més enllà ja es veu complicat de passar a peu pla. Tornem bocabadats de l'espectacle fins la senyal del pujador. Durant la curta però intensa pujada s'agraeix molt la fortalesa les boixos i altres petits arbrets als que ens anem agafant per progressar. Hi ha un moment que el camí tira cap a la dreta planejant, després segueix pujant. Poc a poc esdevé més normalet.

Arribem ara al sender que ve del Cargol, indicador. Nosaltres el seguim cap a Caro. L'entorn es d'allò més salvatge.

Passem pel bonic Salt del Ximenot, on ara no hi baixa aigua i continuem fins trobar el GR-171. D'aquí anem cap a la dreta fins els Bassis de la Vall de la Figuera, a uns 20 minuts, estan pràcticament secs. Tornem al punt que hem trobat el GR i ja el seguim amunt cap a Caro. Passem pel la Font dels Bassiets, també amb poca aigua. Quan arribem a la zona de les cases anem tirant en direcció al refugi, sortint primer a la carretera, per on hi arribem.