Pou del Glaç-Rabioses- corriol d’en Taberner 'l'eix'-Can Marcó-Santa Llúcia-Serra dels Perduts

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem volgut caminar per dos dels senders més llargs i fantàstics de les Gavarres,(segons la meva modesta opinió)...un molt conegut, el de la Serra dels Perduts que ja antigament era utilitzat pels masovers i bosquetans que vivien a la zona i en l’actualitat es un pas quasi obligat per pujar o baixar a Santa Llúcia. L’altre menys conegut pels caminaires, és l’anomenat corriol d’en Taberner o “l’eix”.
Com sigui que per l’últim aplec de Santa Llúcia i fins l’ermita vàrem seguir el mateix traçat, he fet un “copiar/pegar” de la descripció de aquest tram del recorregut...podeu llegir tota la descripció al enllaç: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/a-santa-llucia-per-santa-llucia-pou-del-glac-rabioses-can-marco-santa-llucia-el-clot-de-la-tina-rie-44369472 aquest diu així...
Degut a la gran nevada que vàrem patir l’any 2010 la majoria de camins i corriols de les Gavarres varen quedar tapats per la caiguda d’arbres i matolls. Poc a poc i amb molt treballs, grups de diferents entitats... motards, caminaires, bikers (amb els que vaig participar) entre altres, es van anar recuperant molts de aquest senders. Però hi va haver un corriol llarg, molt llarg que dos companys de sortides amb bicicleta de muntanya (en Jordi i Joan) van netejar tot sols fent una feinada molt feixuga...des de aquesta plataforma els vull donat les gràcies i l’enhorabona pel treball realitzat...ara molt ciclistes aprofiten la vostra tasca.
Aparquem a l’esplanada de la casa de colònies Rosa dels Vens (el Pou del Glaç) i comencem la ruta creuant la carretera GI-660...anomenada la Ganga (La Bisbal-Calonge), travessem la riera del Vilar pel seu pont i envoltem el mas Estravau. Un camí amb desnivell ens deixa dalt la cresta al davant de la bassa de la Sureda, estem a Rabioses i ens dirigim fins la gran bassa de Mas Botó la qual passem pel costat obviant el camí que segueix vorellant la bassa (dreta, aquest porta al Coll de Bregó), seguint el camí del Mas de la Caseta (recte) per deixant-lo poc metres més enllà, entrant, per fi al corriol que el tenim a l’esquerra.
Magnífic sender!!, el llarguíssim corriol fineix al torrent de la Font del Vidre, que un cop superat ens hem dirigit fins la carretera de la Ganga i sense arribar-hi, seguim per un viarany paral·lel a aquesta fins trobar un pas soterrat sota la carretera (estret túnel) que no fem servir per estar inundant, seguim caminant pel sender uns quants metres més fins l’acabament d’aquest al camí de la Deixesa, just al km.7 de la Ganga...carretera que travessem i just al davant comença el camí del mas Marcó (pal informatiu).
Passem sobre la riera del Vilar i un xic més enllà pel costat del Mas Marcó, on comença el tram amb més desnivell de tota la ruta...la pujada fins Can Mirameu. Un cop superat la pujada, invertim uns minuts per fer la descoberta del mas (en ruïnes) i del seu pou. Només ens queden uns minuts de baixada fins el paratge de Santa Llúcia, on ens espera un bon esmorzar entaulats a la zona de pícnic.
Un cop fet el desdejuni amb tertúlia inclosa, tornem sobre els nostres passos fins la plaça de Can Mirameu on un pal informatiu ens senyala el camí a seguir...comença el sender de la Serra dels Perduts. A mig camí ens aturem davant del que devia ser una petita construcció de pedra anomenada el Castell de Miralles... aquest devia ser una petita fortificació més que no pas un castell. A les Gavarres tenim altres exemples de masos grans fortificat, com el de Camós dels Alls, que reben el nom de castell. Una de les històries més rellevants d’aquesta antiga fortificació, és que durant la guerra del francès, mentre Catalunya restava sota domini napoleònic, molts ‘‘gavaits’’ com se’ls anomenava en aquella època, van sentir a parlar del castell de Miralles. Quan van pujar a la serra per destruir-lo és van trobar amb quatre pedres mal posades. Actualment el Castell de Miralles està partit pel mateix camí que ens conduirà a Sant Pol. Les restes del que hauria estat el castell, possiblement es van utilitzar per bastir els masos del voltant.
Tot xino-xano anem baixant la Serra fins arribar al complex de colònies Rosa dels Vens (el Pou del Glaç) on tenim aparcats el cotxes, donant així per finalitzada aquesta fantàstica sortida...
Salut i bones caminades!!