Pous de Godall.

30 de gener de 2022

Nova ruta de descoberta de patrimoni a la Serra de Godall. Si fa uns mesos em vaig centrar en les coves de la zona sud-oest de la serra, ara he posat el focus en els pous de Godall. Una curiosa petjada antròpica exclusiva de Godall a la nostra comarca, convida a crear una ruta per conèixe’ls, combinant-la amb una ascensió a les antenes de les Talaies a la recerca d'altres elements interessants de la serra.
Si només voleu conèixer els pous es pot trencar pel Camí de les Sorts, des del Pou del Carracascal al de les Piques, directament, retallant la pujada a la serra.
Un apunt; vaig fer aquesta ruta fa molts anys, i ara després de visitar el Pou de les Piques i pel Cami vell de Godall, vaig anar directe a les granges de Gonzalo, per mirar de trobar el Pou de Penyalver i pujar al Pixador i em vaig trobar que tota la finca de les granges està envoltada per una tanca i no es pot accedir com fa uns anys; per tant em quedo en les ganes de saber si encara hi ha alguna resta del pou de Penyalver. Em vaig veure obligat a seguir per l'esquerra del barranquet fins a creuar-lo i tornar al Pou Pixador pel camí de dalt de les granges. No cal fer aquesta volta!!! al track marco la bifurcació de la pista, abans de les granges, on trobarem un sender a l'esquerra que porta directament al Pixador.

Som-hi, això va de pous!

Aproximació: podem deixar el cotxe a l'esplanada de davant de la cooperativa de Godall.

Itinerari. Pugem cap al barri despoblat de Vilallarga. Dos carrers paral·lels a la part alta de Godall on podem situar el primer assentament del municipi, tot i que els orígens del poble sembla que estan uns quilòmetres més al sud-oest, al Mas de Merades. Trenquem per un carrer a la dreta abans d'entrar als carrers abandonats per anar a trobar el primer dels pous de la ruta: el Pou de Vilallarga. Sembla ser que no està a la ubicació original però van tenir el bon criteri de conservar el brocal.
El camí es bifurca i prenem per l'esquerra una pista que ens deixa al pujador assenyalat com Coll de la Capella, que ens permet pujar al Calvari. Val molt la pena pujar fins a la creu cimera per gaudir de l'excel·lent panòramica del poble, la Plana de la Galera i el Port a l'horitzó.
Un altre cop al camí el seguim allunyant-nos del poble i ens surt al pas el Pou de Tosquella. Seguim el traçat que portem per donar la volta al turó del Coll de Vilallarga. A la partida dels Arenals, i a l'esquerra del camí trobem un bon exemple de caseta de camp, i uns metres més endavant a una corba marcada a la dreta, prenem per l’esquerra un corriol que ressegueix la base del turó.
Cal estar atents ara a trobar una petita fita de pedres que ens marca el punt on deixar el sender, i per la dreta, entre vells bancals anar a trobar el camí que ens deixa en pocs metres al Pou de la Figuera. Datat del 1916, com figura gravat a la roca del brocal i acompanyat d’una gran pica de pedra, es troba a una gran cruïlla de camins i a l’ombra de dos grans plàtans. Ara seguim el camí en direcció sud-oest que ens portarà al camí de les Sorts. Els camps florits dels ametllers ens acompanyen bona part del traçat.
A la cruïlla uns grans xipresos ens marquen la ubicació del següent pou, el del Carrascal. Si només voleu fer la ruta dels pous i després de visitar aquest darrer, podrieu trencar a la cruïlla en direcció sud-est, pel Camí de les Sorts, i anar a visitar el proper pou de les Piques. Jo us proposo allargar la ruta, pujant decidits a la serra de Godall per seguir amb la descoberta d’altres elements patrimonials de la serra.
El Pou de la figuera, a l’ombra dels grans xipresos i a tocar d’una caseta, també compta amb una gran pica de pedra on abocar l’aigua del pou i abeurar els animals… en altres temps!
Seguim la mateixa direcció sud-oest per una pista estreta. A la dreta del camí podem visitar dos masets, i al segon destaquen les marques de guarderia rural a la façana. A una cruïlla de la pista prenem l’opció de l’esquerra, on un piló de fusta ens marca la ruta de l’Arión. Les famoses oliveres mil·lenàries ubicades en aquesta part de la serra.
A la propera cruïlla de pistes seguim recte i aviat el camí es fa sendera i ens porta a la carretera TV 3313 que uneix Godall i Ulldecona. La creuem perpendicularment i seguim el sender que ens porta a la falda de la serra. Tornem a trobar una cruïlla i ens incorporem , recte, al camí que remunta cap a la serra. A la nostra esquerra un frondós barranquet: el bosc de Leandro acompanya el camí que ens permet descobrir fins a tres casetes a banda i banda del traçat. El camí s’acaba a la tercera caseta i un reguer apegat al marge, a la dreta, ens marca el povet de pedra uns metres més amunt, a un racó del bancal. De pedra en sec i estret però força profund, està tapat amb rames per evitar algun accident, i al costat la necessaria pica de pedra.
Remunto un parell de bancals i trobo un gran revolcador d’argila on els senglars s’hi enjogassen i desparassiten refregant-se a les soques dels pins. Ara trenco en direcció sud, creuant bancals i fora sender, cercant el pas més comode per creuar una petita lloma perduda però que permet un pas més o menys digne, i trobar a l’altra vessant el sender que remunta des del Mas de Patorrat cap a les Talaies, al capdamunt de la serra.
Al sender trobarem diferents bifurcacions, la primera la prendrem per l’esquerra i la segona per la dreta. A la dreta s’obre el barranc del Racó del Forat. El seder planeja per les Talaies i les antenes ens fan de fita.
Aviat trobarem a l’esquerra del sender el principal motiu que em portava a pujar fins aquí: la barraca de les Talaies. Una preciosa barraca de pedra en sec, que es conserva en un estat excel·lent. De dimensions considerables, ens permet estar drets a l’interior, d’uns tres metres de diametre. L’exterior i per ponent, presenta 3 escalons de reforç per fer la cupula de falsa volta. Una gran llosa plana fa de llindar. Senzillament espectacular!
Segueixo uns metres més el sender però al arribar a una caseta assolada a l’esquerra trenco amb aquesta direcció per visitar-la i per trobar uns metres més amunt una gran esplanada amb arnes d’abelles i el lligallo de les Talaies.
Torno a creur-lo perpendicularment per anar a visitar les restes de dos casetes més que destaquen en aquest paisatge àrid de pedra i bancals abandonats. Per sota del segon maset passa el sender que vé dels Pinets i va en direcció al Castellot, de camí trobem també les restes de dos barraques petites de pedra en sec.
Aviat deixem el sender per l’esquerra, en direcció oest, on un corriol ens porta fins a la Creu de Mangotxo, i des d’allí en fort pendent, ens deixa al llit del Barranc de Cova d’en Panis. Al trobar la pista, just per l’esquerra surt el corriol que remunta fins a la cova. Ja vaig deixar constància de la visita a la cova en una entrada anterior i per tant segueixo, pista avall per visitar de passada els masets del Claro, de Vailet, d’Auberto i de les Comes. Al final de la llarga baixada seguim la pista per la dreta per trobar el Pou de les Piques. Tots semblen tallats pel mateix patró, però aquest disposa de dos grans piques.
Ara deixem la pista i trenquem per un bancal a la dreta, per trobar a l’altre costat la pista que puja a les granges de Patorrat. Passat l’accés a les granges i a l’esquerra trobem l’esntrador del Camí Vell de Godall que seguim per un traçat preciós entre marges i finques en direcció al poble. A la part de sota d’aquest camí també es poden trobar magnifiques oliveres mil·lenàries.
A la Cruïlla del barran de Serret,tot i que no ho marca el track, caldrà seguir per la dreta per trobar el sender directe al Pou Pixador. Jo em vaig veure obligat a fer una volta ”absurda” en trobar tota la finca de les granges de Gonzalo envoltada per una tanca que em barrava el pas. Vaig resseguint el traçat paral·lel al barranquet, pel Camí Vell, i més endavant creuo el pontet i pel camí que passa per damunt de les granges vaig fins al Povet Pixador. Aquest és accessibe i es pot povar aigua per refrescar-se i fer un trago. Al bancal de dalt una magnífica olivera centenària vigila el pou.
Desfaig camí fins a retrobar el Camí Vell que ens puja fins a la rotonda d’accés a la Serra de Godall per Cap d’Asens. Seguim uns metres fins a la següent corba de la carretera i la deixem per l’esquerra, per un vell camí que ens porta directament a Vilallarga, un altre cop. Transitar aquests vells carrers, amb cases assolades fa reflexionar sobre les raons que van portar a abandonar aquest enclavament i fer crèixer el poble al llit del Barranc de la Caldera. Millor accés a l’aigua? Millor ubicació, més arrecerada del vent de dalt? Segur que algun estudiós de la història de Godall ens en faria cinc cèntims.
Un altre cop al centre del poble, m’allargo a veure la portalada de l’esgèsia de Sant Salvador i el seu bonic rellotge de sol… bonics records d’anys passats en aquest poble i de la seva gent, fent de mestre a la seva escola.
Una interessant proposta per descobrir retalls de la història d’aquest bonic poble del Montsià.

Salut i muntanya!!