PR C-130 (b) Setge a Manresa

Colonia 'els Comptals'

L'origen de la colònia es remunta a l'existència d'un molí paperer d'època molt antiga. El 1854 el reverend Joaquim Abadal va vendre al seu nebot Josep Solà i Abadal una extensa finca que comprenia diversos edificis rurals i l'antic molí paperer que encara conservava la resclosa i el canal en bon estat. Solà s'associà amb altres industrials manresans i aquest mateix any es creà la colònia amb la raó social "Vidal, Vallès i Solà", amb la construcció d'una fàbrica tèxtil i habitatges. A finals del 1860 quedaren com a propietaris la família Vidal, que més tard fundaria la colònia Vidal, al municipi de Puig-reig. El 1917, la raó social es va vendre a fàbrica i la colònia als germans Bach. Aquests varen construir la nova fàbrica i la gran casa senyorial dels amos, un edifici que reprodueix l'estil d'un castell centreeuropeu. Després de la guerra civil la propietat passà a mans de la família Villa, i s'esdevingué el període, a mitjan segle XX, del màxim creixement de la colònia: s'obrí el baixador del ferrocarril, s'ampliaren les naus industrials i es construïren nous habitatges. Als anys seixanta, però, l'empresa va fer fallida, amb la crisi del tèxtil. L'any 1975 l'empresa manresana de metal·lúrgia de Cal Lluvià s'instal·là a les naus industrials i els dnà un nou ús. No obstant això, s'abandonaren molts habitatges i la colònia entrà en decadència i abandonament. L'estació de tren es va clausurar als anys noranta. Actualment els habitatges han estat recuperats i reutilitzats com a habitatges de particulars, la casa de l’amo ha esdevingut un centre sanitari assistencial i l'espai industrial és compartimentat entre diferents activitats i empreses. De fet, l'Ajuntament de Manresa ha potenciat l'espai industrial amb l'objectiu que sigui un focus d'atracció per a petites empreses tot i que això ha provocat molèsties als habitants del barri.

Inici pas peatonal segur

En al canvi de biondes marge dret de la carretera, podem passar al pas peatonal a la dreta de la carretera C-55

A la dreta per la pista

Panells solar

De la planta de compostatge

Esquerra

Cabana de pedra seca

Pont sobre la C-16

Pel camí Ral Barcelona - Manresa

S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut.

A la esquerra

Pont de les Arnaules

El pont de les Arnaules o pont Foradat és un pont natural de roca que es troba a la costa de la dreta de la vall del Llobregat damunt del Pont de Vilomara però en terme de Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules. Es tracta d'una llarga llenca de roca calcària nummulítica que ha quedat separada del vessant per on discorre un petit i esporàdic torrent, formant un pont natural de roca que uneix els dos costats. La calcària nummulítica és una roca especialment dura, resistent a l'erosió. Si l'observem de prop, millor allà on tingui fractures recents, veurem que està feta de fòssils com llenties, els nummulits, cimentats per una matriu calcària. La capa de calcària nummulítica que forma el pont natural queda ja ressaltada al perfil del vessant de les Arnaules, perquè l'erosió n'ha anat buidant els materials de sobre i de sota. Al punt del pont, la capa de calcària deuria tenir dues esquerdes o diàclasis prèvies, paral·leles. L'acció erosiva del torrent, petit però amb molt pendent, ha esfondrat el terreny a partir de l'esquerda interior, aïllant l'esvelt pont de roca que, per ara, resisteix. El pont de les Arnaules mesura 27 m de longitud total, dels quals 13,2 m corresponen al tram buit per ambdós costats, l'amplada oscil·la entre els 2,7 m de la secció més ampla als només 85 cm de la més estreta i queda suspès a 10,7 m, damunt del torrent. L'autopista C-16 Terrassa-Sant Fruitós passa només a unes desenes escasses de metres per damunt d'aquest vessant. El seu talús s'acosta perillosament al pont, que podia haver quedat sepultat. Per poc, però afortunadament el pont de les Arnaules va quedar fora de l'àmbit del moviment de terres de l'autopista.

Picnic de pedra

Barraca de pedra seca

Pont sobre la C-16

Dreta per la pista

Creuar BV-1225a

Tot hi ser una carretera amb poc transit, extremar les precaucions ja els cotxes passen força rapits.

Mare de Deu de la Salut

Conjunt d'una sola nau rectangular (la nau és originària del preromànic i mesura 13,5 m de llargada, 5,5 m d'amplada i 0,80 m de gruix de paret amb portal antic en un lateral i absis semicircular. Coberta amb volta de pedra dividida en quatre trams desiguals per tres arcs torals. El frontal i el campanar (de perfecta torre quadrada) són posteriors. S'aprecia una gran diferencia dels carreus en la seva col·locació i les seves mides segons les diferents èpoques de construcció.

Pont peatonal sobre C-16c

Pont sobre reg

Pont sobre FGC Manresa-Suria/Sallent

Parc de l'Agulla

Cabana sota els pins

Pont sobre el Cardener

Pont sobre vies Renfe Barcelona-Lleida

Bauma riera de Rajadell

Gorg blau

Bosc de Suanya

A partir de aquí aconsello que continueu per la pista, ja que el corriol a la esquerra està força enveit pel esverses.

L'Oller

Continuarem recte en direcció al parking