PR-C 214 Serra de Bufadors
near Montesquiu, Catalunya (España)
Viewed 2237 times, downloaded 124 times
Trail photos
Itinerary description
Punt inici: aparcament del castell de Montesquiu
La ruta surt de l’aparcament del castell de Montesquiu i travessa tot el Parc per arribar a la Serra dels Bufadors, on trobem parets escarpades a la cara sud i una magnífica fageda a l’obaga. Retorna per la part nord del Parc fins a tocar a l’ermita de Sant Moí, i passa pel Torrent de les Dous per arribar a Planeses i retornar al castell per Font Codineta.
Sortim de l’aparcament del castell de Montesquiu i passem per davant del castell en direcció la Solana. Al passar la riera ens trobem un encreuament de camins: agafem el sender que queda més a la nostra dreta, el que voreja la riera. Anem pujant el corriol, amb un pendent cada vegada més pronunciat, i arribem a un antic forn de calç. El sender condueix a la pista que porta al Coll dels Tres Pals. Arribats al coll seguim fins a arribar a la Collada del Beví Gros on ens queda la cinglera de la Serra dels Bufadors davant. Agafem a l’esquerra la pista que voreja la serra fins arribar al seu extrem oest des d’on podrem agafar un petit camí que ens conduirà als Bufadors.
Els Bufadors és un indret de gran bellesa amb un aire màgic. Es tracta d’una peculiar formació geològica envoltada de faigs i amb una flora ben particular. Un trencament de la cresta de la serra formada per diferents acumulacions d’estrats forma grans blocs de roca, coberts de molsa, que dibuixen forats i escletxes per on s'originen corrents d’aire. De fet, de vegades es pot sentir com xiula el vent a l’interior; d’aquí el nom.
Un cop hem visitat els Bufadors, tornem al trencall d’inici i seguim la ruta cap a l’ermita de Sant Moí, situada molt a la vora del riu Ter, a tocar de la colònia tèxtil de la Farga de Bebié. A pocs metres hem de deixar una pista a la dreta i entrem altra vegada al Parc del Castell de Montesquiu.
Seguim pel mateix camí fins que arribem a Sant Moí, una petita construcció preromànica, o d'un romànic molt primitiu, probablement edificada a finals del segle X. El temple està format per una sola nau coberta per un entramat de bigues de fusta i capçada per un absis semicircular, l’interior del qual està decorat amb pintures neoromàniques elaborades durant la darrera restauració. Diuen que aquest és el lloc on va viure l’ermità Moí, que més tard esdevingué sant.
Per tornar al castell, reculem uns metres i prenem un corriol que surt a mà dreta en direcció al castell de Montesquiu. El camí travessa el torrent de les Dous i ens porta fins als plans i la masia de Planeses.
Des d’aquest punt, seguim el camí recte i, en arribar a l’encreuament de camins, agafem el que va avall a la dreta seguint els indicadors del Parc fins a la font Codineta. Passem pel pont que creua la riera, on el camí fa un revolt molt marcat a l’esquerra; a la dreta, ens queda la via del tren. Agafem el corriol que s’enfila i que ens pujarà directament a l’aparcament del castell de Montesquiu.
[ES]
Punto de inicio: aparcamiento del castillo de Montesquiu
La ruta sale del aparcamiento del castillo de Montesquiu y atraviesa todo el Parque para llegar a la Sierra de Bufadors, donde encontramos paredes escarpadas en la cara sur y un magnífico hayedo en la sombra. Vuelve por la parte norte del Parque hasta tocar a la ermita de Sant Moí, y pasa por el Torrent de les Dous para llegar a Planeses y volver al castillo por Fuente Codineta.
Salimos del aparcamiento del castillo de Montesquiu y pasamos por delante del castillo en dirección La Solana. Al pasar el arroyo nos encontramos un cruce de caminos: cogemos el sendero que queda más a nuestra derecha, el que bordea el arroyo. Vamos subiendo el sendero, con una pendiente cada vez más pronunciada, y llegamos a un antiguo horno de cal. El sendero conduce a la pista que lleva al Coll dels Tres Pals. Llegados al collado seguimos hasta llegar a la Collada del Beví Gros donde nos queda el risco de la Sierra de Bufadors delante. Tomamos a la izquierda la pista que bordea la sierra hasta llegar a su extremo oeste desde donde podremos coger un pequeño camino que nos conducirá a Bufadors.
Els Bufodors es un lugar de gran belleza con un aire mágico. Se trata de una peculiar formación geológica rodeada de hayas y con una flora muy particular. Una rotura de la cresta de la sierra formada por diferentes acumulaciones de estratos forma grandes bloques de roca, cubiertos de musgo, que dibujan agujeros y grietas por donde se originan corrientes de aire. De hecho, a veces se puede sentir como silba el viento en el interior; de ahí el nombre.
Una vez hemos visitado los Bufadors, volvemos al desvío de inicio y seguimos la ruta hacia la ermita de Sant Moí, situada muy cerca del río Ter, junto a la colonia textil de la Farga de Bebié. A pocos metros tenemos que dejar una pista a la derecha y entramos otra vez en el Parque del Castillo de Montesquiu.
Seguimos por el mismo camino hasta que llegamos a Sant Moí, una pequeña construcción prerrománica, o de un románico muy primitivo, probablemente edificada a finales del siglo X. El templo está formado por una sola nave cubierta por un entramado de vigas de madera y rematada por un ábside semicircular, cuyo interior está decorado con pinturas neorománicas elaboradas durante la última restauración. Dicen que este es el lugar donde vivió el ermitaño Moí, que más tarde se convirtió en santo.
Para volver al castillo, retrocedemos unos metros y tomamos un sendero que sale a mano derecha en dirección al castillo de Montesquiu. El camino atraviesa el torrente de les Dous y nos lleva hasta los llanos y la masía de Planeses.
Desde este punto, seguimos el camino recto y, al llegar al cruce de caminos, tomamos el que va abajo a la derecha siguiendo los indicadores del Parque hasta la fuente Codineta. Pasamos por el puente que cruza el arroyo, donde el camino hace una curva muy marcada a la izquierda; a la derecha, nos queda la vía del tren. Tomamos el sendero que sube y que nos subirá directamente al aparcamiento del castillo de Montesquiu.
Waypoints
Cabanya del Castell
La Cabanya del Castell, antiga cort, paller i magatzem per estris de camp, a tocar de la masoveria, és avui dia un centre d'exposicions temporals, dedicat a mostrar l'obra d'artistes de diferents disciplines (pintura, escultura, fotografia,...), tant de la comarca com de fora.
Casanova del Castell
Es tracta d'una antiga masia agrícola del segle XVIII, restaurada i habilitada per la Diputació de Barcelona per oferir un servei complert de bar i restauració.
Coll dels Tres Pals
A banda i banda del coll es tenen bones vistes; a un costat el pla del Revell, la capçalera de la vall de la riera de la Solana o dels Ferrers i, a l'altre, la serra de Bufadors.
El bosc de pi roig
El pi roig és un arbre abundant a les terres del Prepirineu i forma importants boscos que també arriben fins a les planes altes interiors i fins a algunes serres prelitorals.
El seu nom prové de la tonalitat rogenca de l'escorça. Els troncs de pi roig, sovint força alts i drets, han estat utilitzats tradicionalment per a la construcció o com a pals per a les línies elèctriques o telefòniques. Això fa que l'home hagi propiciat l'extensió d'aquest arbre, que ha arribat a ocupar
vessants que habitualment ocupaven les rouredes. El sotabosc és format
bàsicament per boix i ginebró, i hi sovintegen alguns exemplars de roure.
El castell de Montesquiu i els jardins
El castell de Montesquiu va ser de fet un casal fortificat, utilitzat pels senyors del feu del Bisaura a manera d'avançada del castell de Santa Maria de Besora. Es té constància que al final del segle XIII ja existia, tot i que de ben segur la construcció originària és anterior. Al segle XIX el castell va passar a mans no nobiliàries i des de l'any 1976, per expressa voluntat del seu darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca són propietat de la Diputació de Barcelona, que l'any 1986 els va promoure com a espai protegit. Els jardins que envolten el castell configuren un entorn atractiu, bé amb les coníferes de la zona més baixa o bé amb l'enjardinament més clàssic de la zona més propera a l'edificació.
El gorg del Pla de l'Hort
La riera de la Solana, prop de la casa del mateix nom, forma en aquest indret el petit gorg del Pla de l'Hort. Aquesta riera també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall.
Font Codineta
Sota el pont, en un racó frescal, molt agraït a l'estiu però fred i humit a l'hivern, brollava la font Codineta (actualment la font no existeix i només queda el topònim). En aquestes serres el règim de pluges és bastant regular i fa que no hi hagi llargs períodes de sequera. A més, les conques excavades per les rieres en les roques sedimentàries, margues, gresos i calcàries, afavoreixen l'existència de fonts prop dels torrents i les rieres.
La riera de la Solana
La riera compta amb una passera de fusta. És un lloc que té força atractius fotogràfics.
Masoveria del Castell
La Masoveria del Castell és actualment la seu de l'oficina del parc, un equipament de suport administratiu que facilita la relació entre els ajuntaments dels municipis del parc, els seus habitants i l'administració gestora, així com també amb els visitants.
Mirador de la Rovira
El mirador de la Rovira és un punt estratègic des del qual es tenen unes vistes magnífiques del castell, dels pobles de Montesquiu i de Sant Quirze de Besora, amb el massís del Montseny, al fons; i de la serra de Bellmunt, a l'esquerra.
Montesquiu
El poble de Montesquiu, primer com a barri de Sant Quirze de Besora i després com a municipi independent des del 1936, es va desenvolupar a partir del final del segle XIX al ritme que marcava el creixement de la fàbrica tèxtil de la Farga de Bebiè. També han tingut importància les dues antigues fàbriques de carbur, una de les quals, avui convertida en central hidroelèctrica, es pot veure, des d'aquest punt, a la riba esquerra del riu Ter.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bona ruta, variada i ben senyalitzada