Prades, Pla de la Guàrdia. Vistes del Montsant. Part Sud-oest del Camí Principal del Camí Natural Muntanyes de Prades

Ja feia temps que teníem ganes de pujar al Pla de la Guàrdia des de Prades ... i valguens Déu que ha merescut la pena.

De retruc, i gràcies al bon dia que la meteorologia ens ha donat, hem pogut gaudir d'unes vistes meravelloses. Sense esperar-ho, davant nostre teníem els cingles envoltats de núvols que havíem vist en fotos de llibres de l'admirat Rafael López-Monné i que sempre ens preguntàvem en quina zona de Tarragona les havia fet el molt «punyetero».

I què dir de la vista del Montsant! Bocatto di cardinale!

Però és que l'altiplà càrstic del Pla de la Guàrdia ens ha portat el record d'altres estimades rutes com són les de la Plana d'Ancosa o les dels voltants d'Olèrdola i el Garraf.

Com diem al títol de la ruta, hem seguit fil per randa la part Sud-Oest del Camí Principal del Camí Natural Muntanyes de Prades (sembla «la parte contratante de la primera parte», però aquest és el nom per a que ho podeu trobar a la web de l'Ajuntament de Prades -Mapa del CAMÍ NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES- o a la seva Oficina d'Informació). Des d'una mica abans del km 19 fins al final, quasi al 27.

I d'inici, per enllaçar, hem anat en direcció Ponent seguint els GR 65.5 i GR 171.

Per cert, els pobres GR necessiten en aquest tram que es tornin a senyalitzar en breu, costa de veure les senyals blanques i vermelles.

Només ens hem desviat voluntàriament 250 metres, dalt del Pla, en direcció a la Gritella, emportats per la vista panoràmica que des d'allà dalt es te. No es pot explicar, espectacular.

Alguns comentaris de la ruta:

- Arribats al Coll de la Drecera, a mà esquerra hi ha un corriol senyalitzat amb una pila de pedres que porta a la Cova del Jordi i pot arribar fins i tot al cim. Avui no l'hem seguit.

- Ens ha sorprès que en alguns trams les senyalitzacions són perfectes, però en d'altres pot haver-hi confusió. Sobre tot dalt del Pla. Fins i tot el punt quilomètric 21 no està físicament a l'indret on apareix al mapa, per exemple (pot-ser algú l'ha canviat de lloc o és un error d'impremta). De vegades els pals indicadors estan molt seguits ... i de vegades es troben a faltar. Igualment, anem coincidint amb senyalitzacions d'altres rutes que si no es va amb compte poden generar algun mal de cap.

- Compte dalt del Pla, sobre tot en dies de boira o poca visibilitat. El terreny càrstic fa que hi hagi trossos de mala petja i, per suposat, compte amb els Cingles.

- La part de l'obaga, abans d'arribar al Grau, i aquest mateix, encisadors! Quin grèvol més florit!

- Discutible el que gran part del Camí Natural sigui una pista mig asfaltada ... clar que així es manté millor ... però dona un punt de monotonia la trajecte.

- Molt curiosa la dualitat castellà – català en tota la rotulació (que entenem es deguda a que el finançament de l'arranjament del recorregut, que va començar al 2011, va ser finançat principalment pel Ministerio de Medio Ambiente espanyol).

- Quines vistes, a banda del Montsant, d'altres indrets com ara els Motllats, Gallicant, el Tossal de la Baltasana, la Serra de la Llena i la Punta Curull, ... ! És que són un Clingles collonuts!

- I, com sempre ens passa quan el veiem, heu vist o sentit parlat algun altre cop d'un Perelloner?

- Compte dalt del Pla, també, en dies de molta calor! Gorra, crema protectora i força aigua.

- I per suposat, feu totes les altres rutes dels voltants de Prades!

Com que és principis de novembre, hem comprat Patates de Prades. També bona llangonisa a la Cansaladaria Antònia.

I per dinar, hem gaudit de la carn a la brasa amb llenya d'alzina i de les patates farcides de la Braseria La Taverna, 977 86 83 42. Si hi voleu anar, cal reservar ... i millor sigueu puntuals. Nosaltres hem arribat una mica abans ... i hem hagut d'esperar.

Doncs això és tot avui.

Que en gaudiu, caminat, olorant, mirant... sentint.

Salut i botes.

www.ambotes.com