Prat de Cadí per Estana i el Coll de Pallers. Tornada pel Bosc de l’Obaga i el Coll de Llobateres (Cerdanya)

Prat de Cadí per Estana i el Coll de Pallers. Tornada pel Bosc de l’Obaga i el Coll de Llobateres (Cerdanya)

Nota inicial: Una vegada més ha fallat l’altímetre del mòbil i ha començat la ruta amb una lectura de 224 metres quan, en realitat, el Coll de Pallers està a 1.497 metres. Per tant, el desnivell total de 1.708 metres és erroni. Com la Font del Pi, cota més alta de la ruta d’avui, està a 1.855 metres, el desnivell real és de 352 metres i l’acumulat total és d’uns 385 metres.

Curta i molt bonica ruta circular a Prat de Cadí des del petit poble d’Estana. És una ruta que ja hem fet en altres ocasions, inclòs pujant la Canal del Cristall i baixant per la Canal Baridana (juliol de 2017). Sempre és un plaer fer-la, més o menys llarga i amb climatologies ben diferents. Però avui, amb el Tuc, farem una circular complerta pujant per la ruta habitual (PR C-121) i baixant per una pista amb força desnivell pel Bosc de l’Obaga, el Coll de Llobateres i El Grau, i retornar al Coll de Pallers per un preciós corriol entre matollars de boix i rierols plens d’aigua.

La ruta comença a l’aparcament habilitat al Coll de Pallers, a uns 700 metres passat el poble d’Estana per una estreta pista de terra. Aquest any han arranjat la zona d’aparcament millorant la rampa final d’accés i aplanant la superfície. Tot plegat fa que l’àrea presenti millor aspecte, malgrat les últimes pluges.

El cel està molt ennuvolat i la previsió apunta pluja a primera hora de la tarda. Suposo que això ha fet que, contràriament al que és habitual, l’aparcament estigui pràcticament buit. Veurem si el dia s’aixeca amb el pas de les hores.

Sortim de l’aparcament en direcció sud pel PR C-121 (marques blanques i grogues). Tot just començar la ruta trobem un pal indicador que ens marca 3 km. fins Prat de Cadí.

El camí de seguida comença una progressiva pujada per trams molt esgraonats de pedra i terra que van travessant la Serra de Mataplana. Tot i la pujada, el sender és de bon fer, amb sensació continua d’anar pujant escales, de pedra en pedra. Anirem passant per petites collades i alguns trams més planers que permeten recuperar l’alè. Travessem un preciós bosc de pi negre i amb matollars de boix.

Els punts més remarcables de la ruta (veure waypoints) són els Graus de Riclà, d’interès geològic, el Coll de Reineres, amb una curiosa porta pel bestiar, el Collet Roig, amb un terra d'una característica coloració vermella i, finalment, Prat de Cadí, gran àrea de pastura avui colgada de neu i amb molta boira que ens impedeix gaudir de les habituals magnifiques vistes a les parets de la cara nord del Cadí i a les diferents canals per pujar-la.

En arribar a Prat de Cadí, malgrat l’escassa visibilitat, ens acostem a la Font del Pi, amb un gran abeurador pel bestiar, que a l’estiu domina el prat.

La temperatura és baixa i, envoltats de neu, la sensació tèrmica és, encara, d’un fred més intens.

Busquem un lloc sense neu per dinar. Finalment ho fem en una illeta on alguna colla de nens han fet una espècie de cabana amb troncs i pals de fusta. Suficient per evitar la humitat.

Després de dinar recollim i iniciem la tornada. Els primers metres coincideixen amb els metres finals de la pujada, però a la primera cruïlla seguim rectes per fer la ruta circular, ignorant el senyal que hi ha en una pedra a la dreta del camí. Quan arribem al Torrent de les Bordes seguim el sender que travessa el Bosc de l’Obaga en un descens molt pronunciat. Baixem més de 300 metres de desnivell en 1,5 quilòmetres, aproximadament. Cal vigilar perquè, amb les restes de neu i la humitat, és fàcil relliscar.

Passem pel Coll de Llobateres i el Grau, travessem el magnífic Bosc de l’Obaga i, al final del descens, en un creuament amb una fita de pedres, deixem la pista principal i agafem un corriol en pujada que surt per l’esquerra. Aquest és l’únic punt on cal estar amatents i buscar expressament la fita per evitar passar-nos.

El corriol que comencem aquí i que ens portarà fins, gairebé, el Coll de Pallers és un camí preciós, que travessa una gran diversitat d’entorns: pinedes, boixedes, rouredes i, fins i tot, alguns pomers. També travessem diversos torrents i rierols. Tot farcits de milers de bolets de tot tipus, colors i mides. Un plaer pels sentits.

Per millorar-lo encara més, en alguns punts del corriol passem per unes grades naturals que ens permeten veure les parets nevades de la cara nord del Cadí i l’explosió de colors tardorencs de la Vall de la Cerdanya. Finalment, també tenim panoràmiques del poble d’Estana i d’algunes de les bordes de la zona.

Poc a poc, badant a molts llocs preciosos, arribem als Prats de la Collada, amples pastures a tocar del poble d’Estana i del Coll de Pallers. Aquí ja tenim la pista que, en un moment, ens deixa a l’aparcament, on ja no queda ningú, només el nostre cotxe.

Com encara és d’hora, ens entretenim una estona més per picar quelcom a les taules de pícnic. Després, fem les últimes fotos del Cadí i tornem cap a casa.

Fàcil ruta de dissabte, malgrat la boira de la part més alta, que millora a la baixada i ens permet veure les parets del Cadí i la Vall de la Cerdanya, amb els estimulants colors de la tardor. És una magnífica volta alternativa a la típica pujada i baixada lineal des d’Estana a Prat de Cadí, que ja hem fer en altres ocasions. Ara només ens faltarà provar aquesta ruta, però en sentit contrari, malgrat que el que seria la pujada final a Prat de Cadí (300 metres en 1.5 km.), s’haurà d’agafar amb paciència. Però aquesta seria una altra història, que esperem provar aviat.

Sigui com sigui, la d’avui ja és una bonica ruta per un lloc absolutament imprescindible per acostar-se, al menys, una vegada a la vida i, si és possible, amb la família i els petits de la casa. És una gran ruta per iniciar-los en el senderisme i inocular-los l’amor per la natura.

Salut i bona caminada !