Prat de Muntaner des del Mas d'Encamp. Serra de Boumort (circular)

La serra de Boumort sigui, probablement, un dels racons més desconeguts i feréstecs del Prepirineu català. Els motius es deuen a la seva ubicació geogràfica aïllada, amb poca densitat de població al seu voltant i l'accés per pistes forestals generalment en 4x4.

Tot i que pugui semblar un problema per a l'excursionista, aquest isolament és el seu principal atractiu. Pots estar tot el dia sense trobar-te a ningú. A més, Boumort és una Reserva Nacional de Caça ambn alguns dels animals més representatius del Pirineu: l'isard, el cèrvol, el gall fer, el voltor negre i el trencalòs. Precisament és l'únic indret d'Europa en què cohabiten les quatre espècies de voltor.

DIFICULTAT: mitjana. Algun punt perdedor a les Cornasses (en cas de neu) i al Corralet per reprendre el camí de baixada ja que inicialment està una mica desdibuixat. La resta, ben fitat i sense dificultat.

DESNIVELL: 1062 m de pujada acumulada. 937 de pujada teòrica fins al Tossal de Caners.
TEMPS: entre 5h45 i 6h aprox, amb una mitja hora de parada. Parcials: 15' fins a la Font Vidala, 35-40' fins al Grau del Mas d'Encamp, 1h-1h15' fins a la pista de Prat Muntaner i uns 30' fins aquest prat (2h30' des de l'inici). 15' fins al Tossal de Caners, 1h fins a l'Asllavissada, uns 30' fins a l'Esquerda del Corralet i prop d'1h fins al punt d'inici.

QUILÒMETRES: 14,4 km
VARIANTS: Des del Prat Muntaner, la ruta més habitual és pujar al Cap de Boumort (unes 7-8h en total i 20 km). Per arribar al Prat Muntaner o al Cap de Boumort també se sol partir des del nord pel Refugi de Cuberes (Taús) o des del sud pel Coll de Llívia i el refugi lliure de Boumort. Des de la Conca de Tremp també és habitual iniciar la ruta des d'Hortoneda.

ACCÉS:
Des del nucli d'Organyà, seguim la carretera fins al poble de Cabó. Des d'allà, seguim per pista en bon estat fins al Cap de la Vall. Poc després, la pista creua un torrent i remunta fins als prats del Mas d'Encamp. La casa es distingeix clarament des de lluny pel color blanc de les parets. Deixem el cotxe allà tot i que podríem seguir en cotxe fins a l'indret de la Font Vidala (restaríem uns 15 min a peu).

RECORREGUT:
Comencem seguint la pista en suau pujada des del Mas d'Encamp. Passem pel costat d'un dipòsit i el camí va planejant mentre ens endinsem a una pineda.

Al cap de 12 minuts arribem a una cruïlla de pistes que es coneix com la Font Vidala. Des d'allà, girem cap a l'esquerra, direcció Sud i transitem per una pista forestal durant uns 8 minuts en lleugera pujada.

Seguidament, arribem a una nova cruïlla on trobem dues pistes i un corriol amb una fita que surt tot recte i bosc amunt. El corriol s'intueix prou bé pel poc trànsit que hi ha per la zona i té diverses fites i alguna marca gastada vermella. També té algun fil groc en algunes branques per acabar-nos d'ajudar a seguir el camí.

La pujada és molt forta d'inici, guanyem desnivell ràpidament cap a sota dels cingles que tanquen la vall pel sud. En uns 25 minuts arribem al Grau del Mas d'Encamp. Flanquegem primer per sota i després remuntem fins a superar el grau. Les vistes des d'aquí ens permeten albirar tota la vall de Cabó i el Mas d'Encamp a sota de tot.

Seguim ara per orientació solella, prop dels cingles en direcció oest. Més endavant, el camí gira cap al sud (esquerra) i anem a trobar una clariana entre el bosc que es diu la Ramera de l'Anell. Des d'allà es pot veure tota la banda de la subvall d'Inglada i els cingles de la Roca de Senyús. Mentre pugem, evitem un camí que va cap a la dreta i seguim per la carena.

Al cap d'una estona, el camí deixa la carena per entrar a un bosc madur que s'anomena les Cornasses, al vessant obac de la muntanya. Al cap de poc, girem cap a l'esquerra, fent una llaçada i pugem fins a arribar a un petit clar del bosc on coincidim amb una antiga pista forestal (1h55' des del punt d'inici).

Des d'allà seguim pel vessant sud tot planejant i seguint la pista forestal. Creuem un petit coll i deixem a l'esquerra el Cap de la Serra de Ventolano, on podem arribar-nos-hi per tenir bones vistes cap al sud. Seguim pista enllà fins arribar en menys de mitja hora al Prat Muntaner, on coincideixen moltes de les rutes de la serra. Just davant nostre tenim la part més elevada formada pels cims del Cap de Boumort i el Cap del Pou de Gel. Per arribar-hi caldria invertir-hi 1h de pujada i una més de baixada.

En les condicions de neu primavera que tenim, optem per tornar-hi un altre dia i enfilem cap al nord direcció al Tossal de Caners, que serà la cota més alta que assolirem avui (1942 m). Guanyem força vista cap a l'Alt Pirineu amb els relleus que van des d'Andorra a l'Aragó. Veiem pics com el Salòria, la Pica d'Estats, la Torreta de l'Orri, el Montsent de Pallars i el Turbón al fons.

Baixem per prats per la Coma de les Ordigues i voregem el Tossal Negre fins a coincidir amb la pista forestal de nou al coll de la Barrera. Des d'aquí, tenim davant nostre el Roc dels Quatre Alcaldes, però no el remuntarem, sinó anem cap a la dreta per un camí que va resseguint per sobre dels cingles de la Roca Roja. La vista cap a la vall de Cabó torna a ser molt destacada, amb la gran fondalada als nostres peus i, al fons, el Port del Comte.

Després d'aquest tram de carena, arribem al Pla d'Orient i seguim per la carena, direcció nord. A la dreta, ens queden les roques de l'Asllavissada, que es va produir durant la Guerra Civil (1937), suposadament per un bombardeig. Seguim la carena i perdem alçada fins a la Collada de Falcó. En aquest cas, donada la presència de neu, baixem directe sense seguir cap sender tot i que és probable que s'intueixi un caminoi que fa una llaçada al desnivell per l'esquerra, per la zona de les Carbassetes.

Des de la Collada de Falcó, seguim propers a la carena, ara en direcció Est i comencem a perdre alçada. Entrem a un bosc de pi i hem d'anar a trobar el corriol que ens portarà a baixar la Roca Roja fins al Cap de la Vall. Pot ser una mica perdedor a l'inici (almenys amb neu, com ens vam trobar). Arribem a una clariana del bosc i hem de girar cap a la dreta, per entrar de nou al bosc. En aquest punt trobem alguna fita i veiem el corriol una mica més definit.

Ara ens cal baixar per la zona anomenada com l'Esquerda del Corralet i perdem força alçada amb poca estona. El camí va serpentejant entre pins fins arribar a una pista de desbrossar el bosc. Des d'aquí, seguim pendent avall per la pista que cada vegada és menys dreta i comença a fer llaçades més àmplies. Ara només ens cal acabar d'arribar a baix tot seguint sempre aquesta pista forestal.

Al cap d'una bona estona de fer marrades per la pista, arribem a la Borda de la Torre, després de creuar el torrent-riu del Cap de la Vall. Seguim baixant per la pista, al costat d'una zona d'erosió de margues (a la dreta). Al cap d'uns deu minuts tornem a arribar a l'encreuament de la Font Vidala i, des d'allà, acabem de baixar fins al Mas d'Encamp ens uns deu minuts més.