Pratdip - Crestes de la Seda - Mont-redon - La Miranda - Llaberia - Portell del Carreter - Els Solans - Pratdip

Itinerari:
Pratdip - PR-C-96 - Crestes de la Seda - Pas dels Siscus - Mont-redon - Cavall Bernat - La Creu de Llaberia - La Miranda - Coll dels Collivassos - PR-C-90 - Llaberia - Coll de la Bassa de les Fonts - Portell del Carreter - Camí de la Forestal - Pas d'en Ramon - Grauets de l'Estudiant - Camí dels Solans - Pratdip.

Sortim des de davant del pavelló d’esports on hem aparcat el cotxe. Caminem un centenar de metres per la carretera fins trobar la segona entrada del poble (possible aparcament alternatiu). Continuem per la dreta pel vial que va a Colldejou. Al cap d’uns metres (pal indicador) girem a l’esquerra pel Camí vell de Vandellós (PR-C-96). Anem pujant per un camí ample fins que aquest s’acaba en una finca. A mà esquerra s’enfila el PR per un sender que va per mig del bosc. Tornem a sortir a un camí ample i el seguim per la dreta fins a un pal indicador. Aquí deixem el PR-C-96, que segueix cap a Vandellós, i agafem el sender que s’enfila per la nostra esquerra (direcció Mont-redon).

Anem pujant per terreny pedregós cada cop més esclarissat, amb molta botja, encarant-nos al nord vers un rocam que sembla barrar-nos el pas. Arribem a les Crestes de la Seda i comencem a grimpar per les roques, posant alguna mà, seguint sempre la traça correcte. Trobem alguna corda que ens ajuda. Durant tot el tram ja gaudim d’esplèndides vistes a les cingleres de la Dòvia.

Un cop superades les crestes arribem al Pas dels Siscus, un esperó rocós que caldrà superar amb l’ajut d’unes cadenes, tot i que també hi ha un pas alternatiu per la nostra esquerra. Passem una altra escletxa sense dificultat i, tot seguit, la carena herbada s’eixampla. Ja som a les envistes del Mont-redon, que tenim davant per davant. Anem a fer aquest fàcil cim (864 m) i ens entretenim amb les vistes que tenim als quatre vents. Baixem per l’altra banda i obviem el camí que segueix recte per agafar el que surt per la dreta i acostar-nos al Cavall Bernat. Arribem a un collet (pal indicador) a tocar del fotogènic Cavall Bernat. Seguim cap al nord per tornar a retrobar el camí principal (pal indicador) cap a la Creu i la Miranda.

La Creu de Llaberia (909 m) aresta enlairada a ran de cingle amb molt bones panoràmiques. Després de fer fotos tornem al camí principal i en pocs minuts arribem a la Miranda.

La Miranda de Llaberia (918 m), gran balconada amb inacabables vistes panoràmiques. Hi trobem un piló geodèsic, però el més característic d’aquest punt és la grandiosa bola esfèrica del radar meteorològic del S.M.C.

Baixem pel camí de servei del radar i continuem per pista direcció sud fent alguna drecera. Arribem al Coll dels Collivassos i seguim pel PR-C-90 (pal indicador) direcció a Llaberia per una pista que baixa lleugerament. Ja arribant, es deixa la pista per continuar per sender i fer cap al poble.

Llaberia, llogaret agregat al municipi de Tivissa. Sortim direcció Pratdip seguint el PR-C-90. El sender, que va pujant cap al coll, passa per entremig d’un bosc molt frondós i agradable de fer.

Coll de la Bassa de les Fonts. El sender travessa una pista i al cap de pocs metres arribem a una bifurcació amb vistes ja a Pratdip (pal indicador de ferro, molt vell). Seguim en direcció sud cap al Portell del Carreter. Al cap d’una estona deixem el PR-C-90 que va a trobar el Portell de la Dòvia.

Arribem al Portell del Carreter i iniciem la baixada, que a primer cop d’ull sembla delicada. No resulta tant difícil, tenim bona roca per posar els peus i en algun tram també una corda ens ajuda. No triguem a ser a baix i trobem un camí travesser (pal indicador). Seguim per la dreta direcció al Camí dels Solans. Anem resseguint tota la cinglera per sota sense perdre alçada, a mig aire per un camí bonic. Aquest sender també és conegut com a Camí de la Forestal. Trobem la Drecera d’en Zenon (que baixa) i l’obviem. Arribem a un coll i girem a l’esquerra per anar baixant per la Carena. Passem a ran del Forat del Camí (també se n’hi diu Forat de l’Infern) de no gaire diàmetre però a l’hivern hi surt aire calent. Tot seguit ve el Pas d’en Ramon (una estreta i fàcil canal) i segueixen els Grauets de l’Estudiant, que no són res de l’altre món però sí bastant relliscosos per culpa de la graveta solta. Ara ja estem pròpiament en el Camí dels Solans.

Uns minuts abans d’arribar a baix trobem el Mirador dels Solans (amb una taula d’orientació), amb bones vistes del poble, de la vall i de les muntanyes que l’envolten. Creuem la carretera i entrem a Pratdip, on donem per acabada aquesta bonica excursió, tot i que una mica exigent per als qui no estan acostumats a trescar per terreny agrest.
Salut i muntanya!