PRATDIP. Serra de Llaberia: Tomb pel Recingle de Colldejou.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.06 mi
- Elevation gain
- 1,837 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,837 ft
- Max elevation
- 3,009 ft
- TrailRank
-
84
5
- Min elevation
- 2,161 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 3 hours 43 minutes
- Time
- 5 hours 9 minutes
- Coordinates
- 1834
- Uploaded
- March 6, 2020
- Recorded
- March 2020
near Llaberia, Catalunya (España)
Viewed 2655 times, downloaded 86 times
Trail photos
Itinerary description
DIFICULTAT: Moderada alta, doncs el tram de recingle requereix tindre molta cura per que té algun pas estret i aeri i en altres llocs caminarem sobre roca.
DURACIÓ: Al ser un recorregut de marxa lenta, precisarem d'unes 5 hores per realitzar-lo.
SORTIDA: De l'aparcament que hi ha abans del poble, ens dirigirem cap el carrer del Forn que és la continuació de la carretera.
Per acabar, agrair la col·laboració de'n Lluís Ma. Massó.
Waypoints
Intersection
0 ft
Pàrquing de Llaberia, punt de sortida (GR-7) i arribada (PR-C-90).
INICI DE LA MARXA. Seguim el GR-7 en direcció a Colldejou. Aquest GR rememora l’inquietut excursionista catalana i va ser el primer "GR" de la península. Refresquem aquesta història: La mort del Dr. Joan Domènech, que havia portat l'idea de Suïssa, va fer que el seu amic, el Dr. Enric Aguadé del Centre de Lectura de Reus, la portés a terme. La primera marca es va pintar l'abril del 1975 a Tivissa, devant l'Ermita de Sant Blai. EL POBLE. Creuem el bonic poblet, agregat de Tivissa i situat a 680 metres d’altitud. Actualment està ben recuperat. Transitem per davant del “Museu del Bast”, d’Emili Boada i dedicat a Benvinguda Riba Pallejà. Malauradament el museu fa uns anys va ser clausurat i les seves peces entregades a la Fundació de "La Masia de Castelló", malgrat que moltes eren donacions de la gent de Llaberia. El carreró del seu costat, dit "El Pontet", que davalla arcada enllà, duu a la Font de la Verge amb els rentadors de la vileta. Aquest nom es deu a que antigament hi havia una capelleta amb una imatge de la Verge. Seguim tot contemplant bonics textos que decoren les parets d’algunes cases, com aquest: "... Llaveria xucla l’esperit de la muntanya que batega vivent en l’agre encís dels seus carrers..." de Josep Iglésies i passem a prop de l’església romànica de Sant Joan Degollat, del segle XII o XIII. L’església va ser transformada en lloc de defensa i entre molts detalls, en el seu interior hi ha una sitja per guardar-hi gra, té doble teulada amb una paret amb espitlleres i matacà tapiat sobre la porta. Avui l’esglesiola és un dels elements més emblemàtics del romànic tardà de la Catalunya meridional. Per la seva visita cal contactar amb la Fundació Esforç de Tivissa (tel: 977 41 73 18). Per acabar aquesta breu ressenya dir-vos que provablement el nom del lloc ve de l’àrab “Al- Abbarîya”, que traduiríem com “De la Travessa”, en ser el punt que calia "travessar" per anar del Camp de Tarragona a l’Ebre. EL RECORREGUT. Sortint del poble trobem a l'esquerra un pal indicador, record de la III a. MARXA DEL DIA DEL CAMÍ DE MUNTANYA del 1967: Llaberia-Coll de la Bassa de les Fonts- Pratdip-Vandellós i on es va popularitzar el mapa de la Editorial Montblanc fet en el 1961, gràcies en part a Josep Voltà de Capçanes. Una altra curiositat la veurem poc desprès a l'altre costat de barrancada, es tracta d’una gran roca, avui partida i despresa, però que abans era un gran "tormo" conegut com "La Caixa del Moro".
Intersection
2,170 ft
Cruilla a Ricorb.
Actualment el sender, marcat en blau, ha quedat molt abandonat, portava al Grau de Ricorb i és un desviament anterior al Pas de les Cabres. Esperem que algun dia es recuperin, doncs ambdós són molt bonics.
Intersection
2,468 ft
Cruïlla a les Covetes de Cal Vaqué.
Deixem el GR-7 que va cap el Portell de Llaberia i seguim planers a la dreta. Tota aquesta zona és molt interesant geològicament. Es tracta de la arena... Estem en un tram de sorra cretàcica, restes d’una antiga platja del final de l'Era Secundària!!! I a més també podrem veure dunes fòssils!!! No és una intrusió de granit, especifica el geòleg Joaquim Roset de Tivissa. Realment la Serra de Llaberia amaga moltes singularitats com aquesta!!!!
Intersection
2,531 ft
Covetes de Cal Vaqué
A la dreta, el rocam abalmat va servir per ser transformat amb coves de tancar ramats. Aquí cal anar amb cura, tot buscant el senyal que ens durà muntanya amunt, saltant entre pedrisses, en direcció a la Foradada. ULL! cal seguir les marques blaves.
Waypoint
2,840 ft
La Foradada de Llaberia
Curiòs forat obert a la mateixa cresta de la muntanya. Preguem cura, sobretot en dies de vent!! Seguint les marques blaves arrivaremt a la Miranda.
Panorama
3,007 ft
La Miranda de LLaberia (Lo Molló)
Estem el punt cimal de la Serra de Llaberia: La Miranda o Molló de 917 m i poc abans d'arribar-hi hem trobat a esquerra unes canals que menen a "La Drecera d’en Ramon" que baixa directa al coll del Guix. A part de ressaltar que realment el lloc té una “miranda” increïble, també estem en un punt històric, relacionat amb la CREACIÓ del METRE. En efecte, la Miranda és un punt geo-estratègic a reivindicar, doncs va servir per concloure el mesurament del Meridià de Paris i amb ell del “metre”. Aquest meridià, conegut actualment com el Meridià Verd, va ser obra dels matemàtics i astrònoms francesos Pierre Méchain i Jean Baptiste Delambre. Les mesures s’iniciaren a Dunkerke en el 1792, però en arribar a Barcelona en el 1798 es van veure obligats a entregar els resultats i el metre quedà establert el 10 de desembre del 1799. Insatisfet, Méchain va tornar en el 1.803 per finalitzar l’estudi fent triangulacions des de Barcelona a Mallorca. A Tarragona va rebre el suport d’Antoni Martí i Franquès. En aquesta nova etapa la Miranda va ser un d’aquets punts de comprovació, concretament entre el 28 de setembre i el 3 d’octubre del mateix any ,i donada la gran fita que s’hi va construir, la gent de Colldejou va batejar el lloc com "Lo Molló"; la “Ruta-ST111” recorda aquesta efemèride. Malauradament Méchain enmalaltí, potser de febre groga i va morí. Sortosament això no aturar el projecta que va ser completat per Francesc Aragó, acabant-se en el 1804. En el port de Tarragona, a prop del Rellotge, trobem un plafó il·lustrador. Sobre el 1965 ICONA col·locà aquí dalt un punt de guaita d’incendis forestals estivals que encara es manté. A prop, i des de el 4 de setembre del 2008, que entrà en funcionament, trobem l’edifici del METEOCAT, un radar de tecnologia punta que es controla telemàticament. Està alimentat amb gasoil i plaques solars, en part perquè requereix d’una temperatura interna estable. Aquest radar forma part integrant de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i té un abast de més de 130 km de longitud horitzontal per quasi 1 km de vertical. El Radar proporciona fonamentalment dades sobre les precipitacions. Ara continuem en direcció a la Creu de Llaberia.
Intersection
2,837 ft
Senderò a la Creu de Llaberia.
Després de davallar lliurement, sense marques, cap a la Creu de LLaberia, trobem un senderó que seguim cap a l'esquerra. Aviat arribem al costat d'un gran pi on hi ha la Canal del Roc.
Risk
2,797 ft
Canal del Roc
Aquí recordem l'accident del divendres 4 d’agost del 1939, un dia de boira, quan el junker "Hans Wende", provablement correu, i que segons Aviation Safety Network (https://aviation-safety.net/database/record.php?id=19390804-0&lang=es) venia de Tolouse i anava a Casablanca, volava molt baix, un fet que fa pensar que s’acabava d'enlairar de Reus, i tant baix volava que la seva ala dreta va topar amb el sortint rocallós de la canal i es desprengué caient canal avall, tot seguit l'avió es va precipitar tràgicament en aquest replà i s'incendià, segons diuen testimonis com l'Enric Rofes - infant en aquell moment-, que visità el lloc, l’aparell havia fet una volta de campana i es va fragmentar en tres trossos, altres ho desmenteixent i en la meva recreació per Photoshop he representat aquest darrer. Els 7 ocupants moriren, sis cremats i un, el mecànic, va sortir expedit per l'impacte, mort per politraumatismes. A l’avió hi viatjava un nazi consumat, Alexander Von Scheele. El seu cos repatriat va ser rebut a Berlín amb tots els honors militars per Heinrich Himmler, con representant del Führer. L’historiador autodidacta local, l'Alfons Tejero, ha fet una important recerca al respecte. Així doncs val la pena arribar-nos a la Creu de l’Estavell, que està en el petit rocam de ponent i de tornada ja iniciarem la davallada de la Canal del Roc.
Waypoint
2,763 ft
La Creu de l'Estavell.
Un any després la vídua del coronel Alexander von Scheele, va venir aquí per posar una petita creu de ciment com memorial... i que, al fer el Mapa Piolet en el 2003, batejàrem com "La Creu de l'Estavell". Malauradament a inicis del 2017 va desaparèixer, i ara una colla d'amics l'hem substituït per una senzilla de ferro, Ara una colla d'amics l'han substituït per una senzilla de ferro, per evitar que aquest accident caigui en l’oblit. Així doncs val la pena arribar-nos aquí, a la "nova "Creu de l’Estavell, per recordar aquesta tragèdia. De l'avió ben aviat no en quedà pràcticament res. La gana de la postguerra estimulà a la gent, per exemple, dels neumàtics de les rodes se’n van fer "aubarques" (espardenyes). Ara ja podem tornar a la canal per iniciar, amb cura, la davallada.
Risk
2,715 ft
Camí de Recingle
Impressionant passeig a mig aire, però cal avisar que cal anar amb molta cura, doncs en algun moment és francament aeri. Aquest era un camí molt perdut fins que a mitats de l’estiu del 1999, el metge de Pratdip Dr. Pere Iglesias, anava amb el pastor jubilat Sr. Josep Parreu Vidal, que li mostrava diferents plantes medicinals d’us local, i el va dur aquí. El metge és va quedar meravellat del lloc i tot seguit va animar al Grup Cultural Pratdip per iniciar les tasques de recuperació. Finalment el 6 de maig del 2001 es va fer la sortida inaugural, afegint un nou i esplèndid camí al món de l’excursionisme. Cura i a gaudir-lo!!!!
Waypoint
2,732 ft
Desviament al Clivell
Ja hem passat per sota la Creu de Llaberia, de fet fins que la gent de Llaberia hi va aixecar, en el 28 de maig del 1961, una creu, era coneguda com La Punta del Frare i per això la roca de sota porta el nom del Bitllot del Frare. Ara estem en una tartera i val la pugar al Clivell.
Waypoint
2,797 ft
El Clivell o l'Avenc del Frare.
Es tracta d'una diàclasi que parteix la "Punta del Frare" en dos i que, d’alguna manera, recorda l'avenc de la Febró, però sols el curt primer tram és visitable. L'esquerda afecta a tot el terreny proper, on hi veurem un interesant exemplar de boix grèvol, que malgrat no estar catalogat, te unes bones mides!!!
Fountain
2,644 ft
Cova i font del Saüc
Arribem a un tram de bosc i just on fem un gir i el senderó inicia una petita davallada, veiem un corriol que marxa al recta i planer cap a la propera cavitat. Cal retornar aquí i seguir les marquès i ben aviat, on el camí s'apropa a la paret rocallosa, veurem una pletita llosa amb l'indicatiu: Font del Saüc. Una nom que sempre ens ha estranyat doncs aquí hi ha una petita teixeda.... Atenció, la "fonteta" està amagada en una cadolla a la lleixa de sobre a l'esquerra i cal accedir-hi amb la màxima cura!!! Pels que us agradi explorar-ho tot, abans d'arribar a aquest punt, on el cingle fa un angle hi ha una cova sense gaire més interes.
Intersection
2,672 ft
Sortida del Camí de Recingle. La Canal del Bollidor.
Una senzilla grimpada en biaix posa fi al bonic Camí de Recingle i tot seguit trobem el sender que va al Cavall Bernat, per on continuem! De fer-ho al reves i pujar, feríem cap a una colladeta que hem batejat com el “Portell del Bullidor”, per situar-se al cap d'amunt d'aquesta canal. Darrerament, amb les pluges, hi ha agut un despreniment, però la lògica ens guiarà el pas.
Panorama
2,729 ft
Mirador
El camí que seguim està marcat en blau. Ull !!! sempre hem de tenir tendència a anar cap a la dreta! Així guanyem un replà, a tocar del penya-segat, que ofereix unes esplèndides vistes, especialment sobre el tram fet, amb una de les cingleres més llargues de totes, una cinglera Juràssica que, amb més de 20 km, pràcticament dona tot el tomb a la muntanya. Atenció!!! Primera cosa: Tot seguit arribem a un molló de terme col·locat, com altres que trobarem, pels vols del 1960 per l'Ajuntament de Pratdip, recordant que per aquí passa el llindar municipal, i per tant, el Cavall Bernat queda dins del terme. Segona cosa: Estem pràcticament en un collet. Si veiem que ens hem demorat massa podem optar per pujar a la propera Punta de Fornells, d’excel·lents panoràmiques i baixar cap el Coll de Mont-redon, on descobrirem un mur molt ample, que com el que veurem en el Tossal de l'Espinal, es desconeix l’origen...
Intersection
2,646 ft
Cruïlla al Cavall Bernat.
Passat el collet iniciem la davallada cap aquesta senyal del Reddis, col·locada en una de les "Curses dels Dips". Ara els atrevits poden seguir per anar a pujar el Cavall Bernat, un nom que en realitat fa referencia a la seva forma fàl·lica: "Carrall Encabernat o Carall Trempat"... L’altre opció, que és la que seguim aquí, és marxar cap el Mont-redon, tot passant pel costat d’on fineix el camí que puja de la Cova del Tabac.
Intersection
2,655 ft
Cruïlla al Mont-redon.
La sendera ens ha dut al peu del Mont-redon, on hi ha un pal indicador que ofereix la possibilitat d'accedir al cim, cosa que no vam fer el dia del track i vam continuar cap el Coll del Mont-redon..
Waypoint
2,706 ft
Coll de Mont-redon
Al guanyar aquesta collada canviem de vesant, ara l'ampli fondal de la Dòvia ens espera i hem d'estar preparats, doncs les vistes seran cada vegada més espectaculars, i no és d'estranyar, com ja ho assenyalava el llibre de "Selecciones del Reader's Digest: Maravillas de la Península Ibérica" del 1975, on s'esmenta la Dòvia com una meravella natural!!! Seguin davallant lentament cap un grup de pins que encara aguanten altius, després de diferents incendis viscuts.
Tree
2,656 ft
Les Saleres
Sota els pins encara hi ha unes lloses planes que servien perquè els pastors posessin sal pel seu ramat, d'aquí el nom. Segons expliquen els pastors vells antigament hi havien molts ramats i a més amb molts caps, sovint arribaven a dur-ne un centenar i, fins hi tot, n’hi havia que en duien cent-cinquanta. Per aquests motiu existien unes ordenances: Els Lligallos, un seguit de normes que també afectaven als apicultors. El fet de "salar" era perquè l'animal "obrés" millor, és a dir, begués i mengés amb més ànsia i així engreixés ben ràpid. S’acostumava a fer-ho un dia a la setmana, però sovint es rebutjava fer-ho en divendres, doncs en molts llocs era considerat un dia de malastrugança, el dia de les bruixes! Les saleres es posaven no gaire lluny de les fonts, per facilitar l’abeurada. Per altre part aquí es fa evident un estrat ferruginós, es tracta de la "Formación de Utrillas", una capa que separa el Juràssic del Cretàcic!! Be, fetes aquestes oportunes explicacions, ja podem seguir cap el Collet dels Colivassos, tot passant pel Portell de Madrocs. Ara les marques blaves ens tornen a acompanyar.
Intersection
2,654 ft
Cruïlla al Tossal de L'Espinal
Acompanyats per un paisatge magnífic, hem de vigilar de no passar-nos de llarg aquest punt i seguir cap a la dreta. Unes pedres a la manera de fita amb les corresponents indicacions ens mostren la direcció al Tossal de l'Espinal i certament que fem una mica més de tomb, però creieu-me que en val molt la pena!!!
Panorama
2,569 ft
Tossal de l'Espinal.
El Tossal de l'Espinal, és un penyal que a la manera de proa de vaixell s’avança al mig del Racó de la Dòvia, dividint-lo en dos. Senzillament impressionant. I, com ja hem esmentat, estem ara en terme del Prat!!! Encara que potser sigui per poc!!!! A la dreta veurem les grans cingleres, conegudes com “Cuevas Labradas” i coronades pel Mont-redon, a la dreta veurem la Cova Gran, tant "gran com l'Estació de França", diuen la gent gran de Pratdip i més enllà el Tossal Gran, amb una distintiva tonalitat rosada és una altra singularitat de la zona. En efecte, es tracta d'un corriment que col·loca el Lias per sobre els cingles de "Cuevas Labradas. Per fer-vos una idea, el Lias esta al peu de la Dòvia i ressalta al pujar cap a Llaberia, especialment a la partida de les "Coves Roges". Les marques ens han deixat a una cinquantena de metres abans del balcó natural, així doncs, feta la visita hem de tornar i seguir ara les marques blaves que marxen cap el Collet dels Colivassos. Atenció!!! Just abans d'abandonar aquesta penya veurem un curiós mur, ampla i quasi "esmotxat". Seria estrany que fos obra de pastors, donada la seva amplitut... i sense cap certesa es pot comparar amb els murs que trobem a la Mola de Colldejou i que l'amic Josep Gironès Descarrega va proposar fossin obra dels ibers, "poblats de barrera" dels temps de la revolta contra roma i que en arribar Cató amb les seves legions els va obligar a desfer de soca-rel!!
Intersection
2,611 ft
Retorn al sender dels Colivassos
Aquí el corriol del Tossal de l'Espinal s’acaba i seguim pel camí que anteriorment hem deixat.
Fountain
2,638 ft
Font del Bonic
Curiosa fonteta amagada, a la dreta del nostre pas i que sovint és víctima de la sequera.
Intersection
2,668 ft
Collet dels Colivassos (Colivatxos)
El camí s'acaba. Hem guanyat la pista i ja tenim quasi tota la feina feta!! Cal explicar que quan treballavem per fer el mapa a inicis del 2000, sovint ens enfrontàvem al dubte dels noms, com aquí. Per la gent de Llaberia era El Collet dels Colivatxos i pels del Prat dels Colivassos i donat que en el mapa de l'Ed. Montblanc del 1961 també constava el de Colivassos.. ens va ajudar a decantar la balança. Ara per la pista seguim cap a Llaberia.
Intersection
2,396 ft
Desviament del PR-C-90
La tranquil·litat de la pista ens pot enredar, cal doncs anar amb cura per seguir aquest senyal que ens duu directe a la vileta. No us espanteu, entrem en l’àrea del Campament Esforç de Tivissa.
Intersection
2,202 ft
El PR-C-90 abandona el campament.
El pas està ara encimentat i aviat veurem unes casetes de fusta precedides per una d'obra on hi ha la marca del PR-C-90 que ens treu del campament i ens porta al pàrquing.
Waypoint
2,193 ft
Pàrquing.
La nostra aventura ja s'ha acabat. Amb l’entranyable desig de que hagueu gaudit d'aquest espectacle natural que és la Serra de Llaberia. Fins la propera. Gràcies!
Comments (7)
You can add a comment or review this trail
Fantàstic!!!
Enhorabona per aquesta gran feina de descobriment-condicionsment i divulgació
Salut!
Gràcies.., però no hi vaiguis ara!!!
Bé, seriosament, celebro que t'hagui agradat!
Una ruta estupenda, hem gaudit molt!!
I també moltes gràcies pels teus comentaris...ajuden a entendre millor l'indret per on caminem.
Una pregunta sobre la serra de Llaberia: a les Saleres hi ha una creu damunt una llosa de roca penjada damunt el barranc de la Dòvia amb unes, semblen, inicials. En tens alguna notícia? Ens vam quedar intrigats...
De nou gràcies, fas una tasca estupenda!!
Track i comentaris molt bons!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta molt xula.
Hola, encara hi es la creu de l'Estavell? Gracies