PRATDIP. Tomb a la Cova Gran.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 1.13 mi
- Elevation gain
- 384 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 384 ft
- Max elevation
- 1,804 ft
- TrailRank
-
55
4.7
- Min elevation
- 1,804 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 2 hours 13 minutes
- Coordinates
- 345
- Uploaded
- March 30, 2020
- Recorded
- December 2019
near Llaberia, Catalunya (España)
Viewed 1261 times, downloaded 38 times
Trail photos
Itinerary description
Bona part del recorregut proposat va ser obert "de novo" pels Amics de Muntanya de Pratdip.
Amb un cotxe alt es pot arribar fins a les proximitats de la Fonteta Blanca, on iniciarem la marxa. El tram de pista més dolent està passada la bifurcació amb la pista que baixa cap el Corral del Salvet. Si cal, podeu aparcar en aquesta cruïlla.
SORTIDA: Arribem a Pratdip i agafem la pista que s'endinsa a la Dòvia per la dreta hidrogràfica i la seguim fins el final, on hi ha una placeta per girar.
DIFICULTAT: Fàcil, si bé caldrà anar en compte en algun pas.
TEMPS: Aproximadament 1 h. Els temps dilatats del track son fruit de que mentre caminàvem anàvem desembrossant.
HISTÒRIA: El Camí Ral va ser recuperat en el 1.993 pel Grup Cultural Pratdip. Després s'hi va fer passar el PR-C-90 que, amb discrepància, el Consorci de la Serra de Llaberia va canviar uns anys més tard per desviar-lo pel Portell del Carreter. Els Amics de la Muntanya de Pratdip van obrir el camí per arribar a la cova, primer, des del Camí Ral, inaugurant-lo el 10 d'abril del 2.016 en el "Tomb a la Dòvia", finalment, en el 2.018, se'n va fer un segon per connectar la cova amb la Fonteta Blanca i així fer possible una ruta circular. Aquest nou sender va servir per la excursió-homenatge que els Amics de Muntanya li vam fer a en Ramon Quadrada i Ornosa (EPD), per la seva aportació en la divulgació del patrimoni excursionista local amb el seu: "Tomb insòlit" a la serra de Llaberia, l'abril del 1.988.
AGRAÏMENTS: Lluís M. Massó i Pàmies
Waypoints
Waypoint
1,732 ft
Pas del barranc .
Des de la moleta cal anar baixant, tot cercant un pas que ens permeti creuar el barranc que ve del Portell del Bonic, seguidament arribem a la Cova Gran.
Fountain
1,440 ft
Fonteta Blanca
La Fonteta Blanca és una de les primeres fonts que nodreix el Barranc de la Dòvia, però amb els anys ha anat perdem cabdal i avui solament és una minsa fonteta que s'estronca a la primera seca, però amb pluja, mostra un bonic degoteig, formant un petit toll en els seus peus, fet que permet que creixin alguns joncs.
Waypoint
0 ft
Punt de sortida.
La pista de la Dòvia, que hem seguit, acaba aquí, en una plaça que ens permet girar. Aparquem deixant lloc perquè altres puguin maniobrar i sense problemes veurem el sender que continua endinsant-se a la muntanya i tot el tram és marcat amb pintura blava.
Waypoint
1,636 ft
Mirador del Barranc de Madrocs
A la dreta del pas queda una roca plana, que hem batejat com Mirador del Barranc de Madrocs. Antigament un sender de cabra permetia accedir a la part alta de la muntanya i arribar al portell homònim, però avui per avui aquesta senda ha quedat engolida per l’abandó i la espessa vegetació.
Waypoint
1,498 ft
Arribada.
Tornem al cotxe. Els temps enregistrats han estat fets mentre netejàvem el camí, i per tant, són molt dilatats i no reals !!! En una marxa normal no hi estareu gaire més d'una hora.
Waypoint
1,646 ft
El Pas de la Mostela.
Pas rocallós que ens permet guanyar alçada. Al cercar possibles recorreguts per arribar a la cova, aquest és el que ens va semblar més factible i escollirem el nom per recordar als petits mamífers que abans eren freqüents en el Bosc Negre. D'ells en diuen moltes coses i ben curioses... Les mosteles, musteles o fures bordes (Mustela nivalis) són uns mustèlids petits i ferotges, tant que no dubten en atacar animals més grans que ells, com per exemple conills, i abans, fins hi tot se les domesticava per utilitzar-les com a fures i posar-les en els caus per caçar conills. Les seves femtes son ennegrides, allargassades i sovint corbes i amb pèls, ossets o plomes... però sense aquests elements es poden confondre amb les de la fagina (Martes foina), un altre exemplar de la família dels mustèlids que viu aquí i que localment es coneix amb la paraula àrab ADALAQ. L’adalaq és més gran i resultarà fàcil veure les seves deposicions, que són de tipus “xapapote”, és a dir, femta fosca i pastosa, com les “melenes” dels humans -aquelles que es fan quan hi ha sagnat gàstric-... potser per això se les acusava de ser unes “xopa sang”, sobretot a les mosteles , doncs al matar animals més grans i no poder-se'ls endur, es limiten a xopar la sang, i ves a saber si d’aquest fet, per extrapolació, va contribuir a forjar el mite del gos vampir: el Dip. Diuen que en altres temps també habitaven en aquest lloc visons americans escapats d’alguna granja. Tristament les seves pells es cotitzaven molt, arribant-se a pagar fins a 2.000 pts. per una, i això els anys 70 era una veritable fortuna. La caça indiscriminada amb trampes va reduir significativament el nombre d'animals, per sort actualment la població de mosteles, fagines, i gats mesquers (genetes) es va recuperant, però la de visons ja no hi ha constància, tal com em comenta el Marc del Centre Horus de Pratdip (Telèfon per visita: 643 325 274).
Panorama
1,743 ft
Mirador al Bosc Negre.
Com ja hem dit, aquest camí es va recuperar per la sortida-homenatge d’en Ramon Quadrada i Osona, promotor de la “Travessada insòlita” del 16 al 17 d’abril de 1988, doncs per tal de preparar el recorregut va demanar-me ajuda i la col·laboració del poble. Aquesta va ser la primera vegada que gent del poble es va mobilitzar per netejar camins i després, s’apuntaren a la marxa. Ara seguim per un sender altiu, per sobre d'una petita moleta del Bosc Negre, oferint-nos unes esplèndides vistes a la Dòvia i que, al anar girant conforme avancem, va apareixent la Cova Gran. Recordem a més que, segons el llibre de “Selecciones del Reader's Digest, Maravillas de la Península Ibérica", el Barranc de la Dòvia està entre d'elles.
Cave
1,707 ft
Cova Gran.
Aquesta gran balma és considera a Pratdip tan gran que deien: “És tan gran com l’Estació de França”. De fet però, en el llibre "Pratdip història i recerca de Josep M. Coll", -malauradament traspassat recentment (EPD)- la descriu així: "Es tracta d'una cova molt espectacular per la forma d'arcada i per les seves dimensions: 30 m de recorregut, 10 de fundaria i 12 d’alçària" Per la part que arribem hi han les restes d’una paret de tancar bestiar, però ja ningú recorda quan va ser la darrera vegada que es va utilitzar, probablement s'abandonà quan es va fer el Corral de Ca La Torre, avui arruïnat a la part baixa de la fondalada. Aquest abandó també va afectar al camí d’accès que es va perdre totalment i va caldre molts dies d'exploracions abans de que ens decidíssim per on el fèiem passar. Malauradament a finals de l’estiu del 2019 uns brètols hi van fer "grafítis". Des d'aquí preguem tinguem molta sensibilitat amb el patrimoni històric natural, doncs tots l'hem de poder gaudir i amb aquesta idea i esforç recuperen camins i racons del municipi. , Gràcies !
Waypoint
1,739 ft
El Pas de l'Esquirol.
El Pas de l'Esquirol es va crear per poder arribar a la cova Gran des del Camí Ral de Pratdip a Llaberia. Desconeixem realment com s'accedia antigament a la cova, però per obrir-lo ens vam veure obligats a seguir el pas de senglars i caçadors. El recorregut es va inaugurar durant la marxa del “Tomb a la Dòvia” el 10 d'abril del 2.016, fent el recorregut a la cova d'anada i tornada.
Intersection
1,659 ft
Cruilla amb el Cami Ral de Llaberia
Per fi trobem un camí com cal, si bé molt malmès per l’erosió causada sobretot pel pas de motos. Ara els més valents i aventurers podeu remuntar-lo durant uns 8 minuts fins el MIRADOR DEL FINO, on gaudireu d'unes esplèndides vistes. Ull !! A la bona miranda s'hi arriba superant un curt pas equipat, és La Roca del Mirador del Fino. Tingueu molta cura!!!! El Fino, en Sisco Armengol Parreu (EPD), va ser un home que havia treballat a Barcelona. Quan va tornar jubilat al Prat, va fer uns anys de pastor i, durant aquells anys, aquest va ser el seu lloc preferit per estar amb el ramat, i sempre deia: "Aquest lloc té una miranda excel·lent, aquí no em falta de res... però des de aquella roca, la vista encara ha de ser millor", doncs ell venia i es posava en el primer lloc planer que es troba (Mirador del Fino), admirant l’espectacle natural que ofereix la Dòvia i les seves cingleres, però la roquera que hi ha tot seguit li tapava part de les vistes, per això al pujar-la (Roca del Mirador del Fino) gaudirem encara més, amb el poble de Pratdip i el mar de fons.
Waypoint
1,572 ft
Record del Grup Cultural Pratdip.
La recuperació del Camí Ral a Llaberia va ser una de les primeres aportacions que es van fer des del poble al món de l’excursionisme, en una sortida 4 el maig del 1.993. En la celebració del XX Ral·li de Muntanya del 1.985, també vam passar per aquí, però el camí encara estava acceptable. Com havia canviat en 8 anys!!!
Intersection
1,478 ft
Arribada a la pista.
El Camí Ral a Llaberia, va quedar tallat en obrir la pista de la Dòvia i si bé aquest segueix un tram paral·lel a la pista, al reobrir-lo en el 1.985, es va fer pel recte. Una fita assenyala l'entrada, per si volem fer el circuit a l’inrevés !
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Excursió de dues hores pel parc natural sortint a peu desde el poble de Pratdip! Amb vistes al mar i entorn de muntanya!
Gràcies! Amics de Muntanya de Pratdip! Per recuperar aquests senders tant autèntics!