PRATDIP: Tomb a la serra de Santa Marina pel pas del Teix
near Santa Marina, Catalunya (España)
Viewed 1930 times, downloaded 98 times
Trail photos
Itinerary description
A la essència mística de l'ermita, hi associem les esplèndides vistes des de la Creu i les històries de la cova de cal Pla i del crim del Mas d'en Xeco, afegint-li la singularitat geològica i com no, els atractius excursionistes amb boscos, desgrimpades i passos careners.
SORTIDA: Sortim de davant de la l'ermita de Santa Marina de Pratdip, tot agafant la pista de muntanya cap a la Duera.
DIFICULTAT: Dificultat moderada, però cal ressaltar que hem d'anar amb compte a les desgrimpades, en el pas carener i en els dos trams curts que fem per la carretera.
SENYALITZACIONS: Inicialment seguim el GR 192 i després les marques en blau.
ALTRES CONSIDERACIONS: Aquest recorregut, tal com el fem, va ser concebut pels Amics de la Muntanya de Pratdip i inaugurat el 15 de octubre de 2017.
El track està fet el dilluns 16-12-2019 amb el Josep Parreu, un dia de fred i boira.
Revisió de topònims per Julià Racionero, geològica per Joaquim Roset i Josep M. Mata i text per Lluís Massó. A tots ells gràcies.
I ara...vinga! a gaudir-l'ho!!!
Waypoints
Ermita de Santa Marina
Lloc d'acolliment, amb aigua, bar/restaurant i àrea de pícnic. Si podeu, visiteu l'ermita, entrant a l'esquerra està l’aparell per la il·luminació, això sí, cal posar-hi 1€. LA SANTA: El retaulet del 2002, recorda la vida de Santa Marina. Una noia transvestida de monjo pel seu pare que, havent perdut a la seves esposa durant el part, decidir entrar en un monestir amb la recent nascuda. Amb els anys "fra Marí" va ser acusat d'haver prenyat a una rica pubilla i expulsat del convent a burla pública. Acabada la penitència fou re-acceptat com el més baix dels monjos i amb la mort es desvetllà la veritat, el secret que havia jurat guardar al seu pare no revelar mai. En saber la veritat la gent la va proclamar santa a “vox populi”. Provablement aquets fets passaran a Bitinia, l’actual Turquia i algun creuat portar l’esmentada fe a Catalunya. A Pratdip, ja consta la partida en el 1350 i en el 1541 arribaren les seves relíquies procedents de Venècia. Els gojos, malauradament, fan una confusió amb la santa Marina d’Alexandria, una verge màrtir durant les persecucions de Dioclecià... LA DESTRUCCIÓ: El 25 de juliol del 1936, uns exaltats anticlericals assaltaren el santuari i cremaren el bonic retaule barroc del 1730. Per sort es salvar un de més antic, del 1602, que desmuntat estava guardat a la sacristia i els reliquiaris, elements que passaren després a custòdia de la Generalitat i que actualment, gràcies en part a la recerca personal, han tornat al poble. L'ERMITA. L’ermita va patir un seguit de problemes derivats de la Desamortització de Mendizábal, que no es resolgueren fins la arribada dels ajuntaments democràtics, iniciant-se a partir d’aquest moment un seguit d’obres de millora, sent la més important la rehabilitació del 2002 per Carles Arola, moment en que quedà al descobert l'antiga ornamentació floral. Una autentica “Ermita de les Flors” va apareixer !!! La festa de la patrona de Pratdip és el 18 de juliol, però actualment es trasllada al cap de setmana més proper. En altres temps era tant popular que hi venia gent de tot arreu i ja ho cantava la rondalla: “A santa Marina ves-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada en tornaràs”.
Pla de la Duera
A l'esquerra, sota el camí, està la font i entre el ventall de camins, a la dreta i marcat amb blau el que seguirem: Tomb a la Creu.
Coll de la Duera
Entre les dues pujades que ens porten a la Creu trobem aquest coll i donat que és un lloc argilós serà fàcil veure "banyeres de senglar" i pins enfangats per haver-se rascat, un fet que pot donar-nos uns idea de l'alçada de l'animal i a més, sovint hi podem trobar pels aferrats (cerdas, en castellà) que són gruixuts i amb les puntes obertes!.
Sender a la Creu
Just uns metres abans d'assolir el cim, veiem aquest sender de cabra que du a la Creu. La Creu va ser un projecta de l'amic Sóstenes Sánchez, del Grup Cultural Pratdip. Malauradament la seva prematura mort en el 1999, va impedir que ho fes realitat. Temps després un grup d'amics arreglarem els camins per poder-hi accedir i aixecarem la Creu que ell tant desitjava: una creu a la punta de muntanya de Santa Marina pel nou mil·lenni. La creu s’inaugurà l'11-05-2003. El 22-10-2017, es va renovar el llibre de signatures que es guarda en una caixeta als peus de la Creu.. Deixeu-hi el vostre rècord. El lloc és especial, traspua pau. Escolteu la seva calma. Gràcies. Per continuar, cal pujar a la cresta.
Pas de l'Escala
Ara, les marques blaves davallen vers el sota cingle en una desgrimpada senzilla però que cal fer amb cura. Al final i per ajudar-nos a superar el ressalt, trobem una escaleta.
La cresta
Passat el sota cingle seguim el sender carener que de vegades i pels no avesats els pot donar una mica de "Yu-Yu", però l'anirem fent sense problemes deixant que les marques blaves ens guiin carena enllà. Realment la cresta no té cap dificultat i aviat es fa ampla.
Coll de Santa Marina
Creuem el GR-192-1 i seguim cap a la Mola de la Viuda o de Remullar. Ull! aquí les marques blaves han estat picades i cal "intuir" el sender... Cosa que farem si anem amb cura.
Inici de la pujada
Per sort aquesta marca blava en corba, posada en una roca de bona mida, no ha estat esborrada, indicant-nos on deixem de planejar per enfilar-nos muntanya amunt, tot pujant entre marges... En aquest llocs inhòspits i amb margedes, sovint la gent d'aquí pregunta a l'acompanyant: "Saps que vol dir tot això... " i afegeixen: "GANA!!!" Una versió local de la dita: "Els catalans de les pedres en fan pans".
Desviament a la font de cal Castell
Just quan la pujada es suavitza, a la dreta del camí, hi ha el sender a la font de cal Castell que seguirem. A part del petit cartell indicador, sempre serà prudent refer la fita. Gràcies!!! Ara les senyals blaves novament ens guiaran!!! Aquest recorregut es va recuperar pel món excursionista gràcies als Amics de Muntanya de Pratdip. La marxa inaugural es realitzar el 15 - 10 - 2017.
Font de cal Castell
Curiós toll que recull l'aigua d'aquesta part de la muntanya i on acostuma a aguantar bastant, motiu pel que l’indret és molt preuat pels caçadors, que hi venen a buscar rastres. Des de les seves immediacions veiem sorgir entre la buscaria l'ermita de Santa Marina.
Segona plaça carbonera
Les places carboneres eren el lloc on en el passat es feia carbó. Visibles encara avui pel seu terra pla i ennegrit. A més, donat que la combustió durava uns 5 dies, sovint a prop hi bastien petites cabanes, mig gratades en el terreny i cobertes per "rames", motiu pel que es coneixen amb el nom de “ramer”. Aquesta, la segona carbonera, té al seu costat i encara ben palès, el seu ramer.
Cruilla a la cova i tornada
Donada la facilitat en que desapareixen les sagetes que els Amics de la Muntanya hi hem anat posant... cal anar amb compte per identificar aquest punt: al final d'una breu pujada i al darrera d’unes roques, just quan el camí planeja, queda aquesta intersecció. Ara marxem de pla cap a la coveta i feta la visita, tornarem aquí per continuar pujant. Aquí també us demanem que, per més seguretat, mantingueu visible la fita. Gràcies.
Cova de cal Pla
Minúscula cavitat que, abans d’obrir aquest pas, costava trobar. Una corda ens ajuda en els darrers metres . Un xic més a la dreta queda una roquera que, en el passat i en les seves petites olletes, devien retenir l'aigua que rajava per la canaleta. Aquí, durant la Guerra Civil, si amagà durant un temps en Pere Muñoz de cal Menescal. Ell era fill de Pratdip i vivia a Barcelona, on era procurador, però temorós de ser capturat pels milicians, va venir a amagar-se a Pratdip. Es diu que fins hi tot un dia, donada la presència de milicians a la vila, el van tenir de treure del poble amagat en un carro entre borrasses de palla de pèsols... Altres diuen que van ser les dues dones de la casa qui es van carregar la borrasa el coll!!! Feta la visita, tornen enrere per iniciar la pujada, tot seguim les marques blaves cap El Pas del Teix.
Pas del Teix
Una esquerda ens permet pujar al punt més alt de la Mola de la Viuda, i donat que al costat de pas hi ha el teix... Aquest, li dona el nom! Com en altres llocs, la senyals indicatives, han estat arrencades!! Quina pena!!! Actualment (primavera 2021) el grup municipal de neteja de camins de Vendellòs, ha afegit un nou baixador per la Cova de la Portadora, el trobaren marxant en direcció oposada uns 400 m enllà.
Pla del Mirador
Arribant a la canal del Macari, el camí avança sobre terreny pla, a la dreta queden les restes de les parets d'una paret i a l'esquerra, a uns 10 metres del camí, està aquest interessant mirador sobre les "Torretes de cal Macari" i l'amplia vall de Remullà. El topònim “torreta” es refereix a “torre”, la forma peculiar de la cinglera d'aquesta muntanya.
La canal del Macari
Canal dreta que permet guanyar el sota cingle amb cura. Després el camí segueix davallant per un terreny més plàcid. Al desgrimpar, aneu amb compte. El Macari és el renom de la casa que, durant molts anys, regenta el bar de la Plaça Doctor Gil Vernet de Vandellòs: Bar Can Macari.
El forat del marge.
Les marques blaves ens duen a terreny amargenat i en un d'ells s'està obrint aquest forat que, any darrera any, va augmentant la mida. El forat, que sapiguem, encara no té nom.
La caseta del Poyo
Finalment arriben a la pista i just abans passem a tocar de la petita i enrunada caseta del Poyo. Tot seguit continuem per la pista de Remullar cap el coll Roig. Actualment han recuperat el camí vell i ja no si pasa!
El Coll Roig, un punt geològic.
Arriben a la T-311 que seguim en cura en direcció a l'ermita. El nom del coll es deu al color de les terres vermelloses. De fet es tracta d'argiles del Muschelkalk mitjà (M-2), com les que hi ha al coll de Fatxes, Vandellòs, Masboquera i Masriudoms. El fet curiós és que estem amb el gran encavalcament Paüls-Pratdip, on el M-1 queda per sobre del M-2. A més aquestes argiles actuen de capa impermeable facilitant la aparició de fonts, com la de Santa Marina. Font: Història Natural dels Països Catalans
Pista veïnal.
Juts passat el tomb del Craques, agafem la pista que davalla cap a l'esquerra tot seguint les marques blaves. Ull: Trobem unes cadenes per barrar el pas dels cotxes. Nosaltres continuem pista enllà.
Pista al mas d'en Xeco
Passa pel costat de la pista que davalla al Mas del Xeco, la masada més gran del fondal de Santa Marina. Avui abandonada i malmesa, especialment després de que en robessin la portalada. A començaments del segle XX i vivien tres famílies: els Xeco, els Gregori i els Olla. Sembla ser que unes continues baralles entre el masover de cal Xeco i el jove pastor de cal Gregori van ser la causa del terrible assassinat que va dur la ruïna a les famílies i de retruc al mas. Els Gregori entristits per la terrible pèrdua, es vengueren la seva part i el Xeco va tenir de viure foragitat fins que, acabada la Guerra Civil, va ser fet presoner i afusellat, no pel crim comés, sinó per les seves idees polítiques.
Caseta de ca l'Espardanyer.
Mas avui en desús, malgrat haver-se venut. En el terra de la pista hi veurem un desaigua tapat amb boniques “lloranques” o lloses de pedra.
Carretera T-311
La pista ens du prop del Santuari, però els darrers metres els hem de fer amb cura per l'asfalt.
Ermita amb servei de bar restaurant: La cuina d'en Carlos
Tanquem circuit. Ara podrem refrescar-nos i menjar, delectant-nos de la bona cuina casolana que es fa a La Cuina d'en Carlos i que li ha valgut més d'un premi. Tel: 619 390 468. I així acabem aquesta bella pesada!!!
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Belle découverte
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Belle découverte
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Gràcies per fer-nos gaudir del recorregut, recuperant-lo, arrenjant-lo i compartint-lo. Intens i espectacular. Salut!