Pratdip - Tomb dels Barrancs (Barranc de l'Ortiguer i Barranc de l'Aguiler)

Ruta circular passant per:
- Barranc de l'Ortiguer
- Forat de l'Ortiguer (2.0 km)
- Salt de l'Ortiguer (2.6 km)
- Pi de les Saleres (2.9 km)
- Avenc de la Grallera (3.2 km)
- Cova de l'Estaló (3.7 km)
- Pas dels Coleguts
- Barranc de l'Aguiler

Recorregut espectacular per les capçaleres dels dos barrancs que s'aboquen des dels cingles de La Grallera i les Moles, entre Pratdip i Llaberia, el de l'Ortiguer i el de l'Aguiler. Terreny feréstec, passos per gateres, blocs de roca al mig del barranc, racons encisadors i vistes extraordinàries. Tot un conjunt no gens fàcil, però que et fa gaudir de valent. El Forat de l'Ortiguer és un pas complex i força complicat que no deixa ningú indiferent.
La ruta la qualifiquem de "Difícil" per a qui no està acostumat a trescar per aquest tipus de terreny. Però segons el nivell de cadascú, podria ser "Moderada" o "Molt difícil".

Punt de sortida: deixem el cotxe a l'entrada del Camí de l'Aguiler, que s'agafa des de la carretera T-311 entre Pratdip i Santa Marina. Sols hi ha lloc per a dos o tres cotxes.
IMPORTANT: Tot el recorregut està molt ben senyalitzat amb ratlles de pintura blava. És gairebé impossible desorientar-se.

Itinerari:
Des del Camí de l'Aguiler sortim a la carretera T-311 i la seguim avall, a l'esquerra, direcció Pratdip.
Al cap d'uns 400 metres trobem el Camí de l'Ortiguer (Pal indicador) pista que remunta cap al nord paral·lela al barranc. Anem pujant per aquest camí ample i trobem, primer una cadena i més endavant una barrera que barren el pas als vehicles rodats. Més endavant arribem a una placeta i deixem la pista que va fins al mas proper. A la plaça hi surt un corriol (senyals de pintura blava, recordeu) i comença a enfilar-se costa amunt. Passem el Grauet de l'Ortiguer (petits ressalts de roca) i arribem a l'Ullal del Dip, una esvelta agulla que ens queda a dalt a la dreta. Veiem en una segona elevació retallada al cel la imatge del llegendari Dip (la figura no es va poder colocar a l'ullal per la inestabilitat de la roca). Continuem amunt encarant-nos a la llarga cinglera de la Grallera i les Moles. El barranc, a sota, des d'aquí es veu pregon i salvatge. Ens hi anem apropant.
Ja som al bell mig de la barrancada, feréstega i inhòspita. Ara ens toca anar remuntant el seu curs i salvar com millor podem els ressalts i els grans blocs que ens volen barrar el pas. La vegetació és exuberant i plena d'arítjols i altres enfiladisses, però val a dir que el pas es conserva força net segurament gràcies a l'esforç dels voluntaris que en tenen cura (els Amics de la Muntanya de Pratdip, de ben segur)

Arribem al Forat de l'Ortiguer, una paret alta i una escletxa per on ens hem d'entaforar i sortir més amunt per un forat. Fàcil no ho és, però una cadena i tres o quatre grapes a la roca ajuden bastant.
Un cop hem superat aquest tram espectacular continuem pujant cara al cingle, fins arribar al punt on enllacem amb el Camí de la Forestal. Aquesta llarga sendera ressegueix per sota els cingles del muntanyam, des del Racó de la Dòvia fins al Coll de Terres Blanques. Pràcticament, tots els cingles entre Pratdip i Llaberia.
Ara seguirem planejant cap a l'oest per sota de l'alta cinglera. Aquí els pins són escassos (a causa d'antics incendis) i hi domina la brolla seca amb predomini del coscoll o garric.
Bifurcació. Es pot continuar planejant, però la nostra ruta fa una marrada i s'encara a les parets del cingle per arribar a la Font de la Flauta, en una balma poc profunda gairebé a sota del Salt de l'Ortiguer (quan plou les aigües es precipiten des de dalt els Plans de les Moles)
Baixem per la capçalera del barranc i tornem a enllaçar amb el Camí de la Forestal, que seguim fins al vistós Pi de les Saleres (un gran exemplar de pi blanc que es deuria salvar del foc)
Després del pi el sender comença a baixar ben dret per terreny descompost i molt relliscós. Cal anar amb compte. Passem per la vora de l'Avenc de la Grallera. No en sabem la seva fondària.
Ens encarem a un morral on ja veiem la Cova de l'Estaló (balma fonda obrada per davant per tal de guardar-hi el ramat)

Arribem al capdamunt del Pas dels Coleguts i veiem una bifurcació (amb una pintada a la roca: < Cova Llonga - Cova de l'Estaló >)
En aquest punt podríem enllaçar amb una segona ruta (Tomb de l'Aguiler) , que puja des de l'Aguiler fins allà on som i continua per la Cova Llonga cap al Pla del Bisbe i el Coll de Terres Blanques. D'aquesta manera podríem acabar de resseguir el que ens falta del Cingle de la Grallera, i passant per sota del Salt de la Grallera. Però aquesta és una altra ruta i la deixem per un altre dia.
Baixem encarant-nos cap als esperons rocosos del Pas dels Coleguts, on haurem de desgrimpar per diversos ressalts equipats amb algun tram de cadenes que ajuden molt. Aquesta baixada és entretinguda, bonica i molt fotogènica, especialment un gran bolet de roca, dret i espigat que tenim a sota.
Un cop hem superat el Pas dels Coleguts arribem al fons del barranc (Pal indicador), a partir d'aquí el sender ja és més "transitable" i còmode.
Al cap de poc el camí desemboca en una pista, a la partida de l'Aguiler, on hi veiem unes quantes casetes.
Seguint avall aquest camí ample i en menys de deu minuts ja som a tocar de la carretera, on tenim el cotxe aparcat. Final de la ruta.
Un tomb molt bonic, bastant exigent, per paratges feréstecs que ens ha agradat molt.
Salut i muntanya!


Addenda:
Hi afegim uns comentaris de Pere Iglesias, bon coneixedor de les muntanyes de Pratdip i Llaberia que ens explica el següent:
"L'itinerari va ser dissenyat en el 2002 pel Grup Cultural Pratdip amb l'intenció d'unir els llocs emblemàtics d'aquesta part de la muntanya: l'Ullal del Dip, el propi Forat de l'Ortiguer, la coveta de la Forestal, la font de la Flauta, el Pi de les Saleres, l'avenc de la Grallera, la Cova de l'Estaló... el Pas dels Coleguts.. i continuàvem fent el tomb de l'Aguiler, cosa que allarga molt el recorregut i vam acabar dividint-lo en un doble circuit...aquest el continuem dient "El tomb de Barrancs" i l'altre "El tomb de l'Aguiler"".