Prats de Lluçanès - Sant Andreu de Llanars - Bassa del Quintà - Pont de Sant Martí - Cadira d'en Galceran

Parking public gratuit

Pista a la dreta

Sant Sebastià (s.XIX)

La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XVII, al costat del mas que rep el mateix nom. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle xix i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804.

Espai memorial

L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès és l’itinerari commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès i 250 soldats republicans que defensaven la posició van ser ajusticiats. Dies després, van ser enterrats en fosses pels veïns de la vila. La major part d’aquestes fosses se situen als voltants de l’ermita de Sant Sebastià, seguint la carena fins a Sant Andreu de Llanars, però també se’n troben prop de les masies i als marges dels camps de conreu. Avui un itinerari commemoratiu entre l’església de Sant Sebastià, Sant Andreu de Llanars, el cementiri municipal i l’Escola de les Dominiques de Prats de Lluçanès (que acolliren molts refugiats que escapaven de la Guerra) acompanyat per plafons explicatius, recupera la memòria d’aquells fets en diversos espais que conserven una càrrega simbòlica i emocional molt important pels pradencs i pradenques.

El Serrat de Sant Andreu

Rec de Llanars

Sant Andreu de Llanars (s.XI)

Es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, que perdé més tard. El castell d'Oristà és documentat a partir de l'any 908. Les primeres referències que tenim del lloc de Llanars daten de l'any 997 quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages diversos alous, un dels quals situat a Llanars. L'església apareix en la documentació l'any 1034 quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, feu testament deixant una vinya per a la llum de l'església de Sant Andreu. Apareix en una llista de parròquies entre entre els anys 1025 i 1050 però ja no es troba en les parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1333. Abans o després de la despoblació causada per la pesta negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435 i que es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a Sant Vicenç de Prats de Lluçanès fins al 1936.

Roure Centenari

Roca de la Creu #Veure descripció #

Preferible seguir a l'esquerra per evitar carretera.

Carretera a la esquerra

El camins i corriols de "El Riambau" (a la dreta) s'han privatitzat. Sense possibilitat de continuar. Tancat amb filats i portes lligades amb filferros. No podem accedir al Castell de Merlès.

No passar

Encara que passeu pel corriol de la dreta, quan arribeu a baix, les portes estan lligades amb filferros.

Pista a la dreta

Bassa del Quintà

La costa de la Cavalleria

Enllaç amb pista

el Mas

El Roc Dret

Pont de la Fàbrica

Passera de la Fàbrica

Riera de Merlès

Pont de Sant Martí (s.XVII)

Pont situat sobre el riu Merlès. És de pedra, amb baranes d'esquena d'ase. Té tres arcs, el central més alt i ample que els laterals. Uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí, de dos bisbats diferents. No és apte per carruatges.”

Resclosa de Sant Martí

Molí d'Escrigues (s.XVII)

El molí d'Escrigues, al peu de la riera de Merlès i prop de l'església parroquial de Santa Maria està documentat des del segle xvi, però al segle xvii i XVIII es reconstruí de nou. Propietat emfitèutica del mas d'Escrigues, pagava censos al baró de la Portella, senyor jurisdiccional del lloc. El molí es mantingué actiu fins abans de la Guerra Civil.

Pont del Molí d'Escrigues

Santa Magdalena de la Cortada (s.XVI)

La capella de Santa Magdalena de la Cortada està situada a tocar de la carretera BV-4406, en una zona plana envoltada de camps prop de la riera de Merlès, a mig camí entre les masies de la Cortada i d'Escrigues. Es tracta d'una capella de petites dimensions formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i coronat amb una teulada de quatre vessants, que es sustenta sobre una barbacana motllurada de pedra que forma tres graons. Està bastida amb filades regulars de carreus grans treballats col·locats a trencajunt. La façana principal, orientada al sud, està dominada per l'únic accés a la capella, una porta emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada, que forma un guardapols sobre la porta. Als extrems laterals d'aquest guardapols hi ha esculpits motius figuratius animals. Just sobre la porta, en un carreu, s'hi llegeix la inscripció: JOAN CORTADA 1552 RENOBAT 1896". Just sobre la inscripció, una motllura creua horitzontalment la façana separant-la en dues parts. A l'extrem superior, sobre la barbacana, s'hi conserven dos carreus col·locats verticalment, testimoni del campanar que hi havia hagut. A la resta de façanes hi ha una única obertura, concretament a la façana est. Es tracta d'una finestra rectangular de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un petit espai quadrat delimitat amb un baix mur de pedres treballades, al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra.

La Cortada (s.XI)

La Cortada es troba documentada l'any 1093, quan era tinguda en indivís amb la Pabordia de Berga del monestir de Ripoll. Apareix també documentada en els fogatges de 1497 i 1553. És la casa pairal dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. Els Cortada, residents a Vic, foren homes actius en totes les guerres de l'època moderna. Durant la Guerra de Successió, eren actius en el bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria. L'any 1714 la pubilla de la Cortada es casà amb Josep d'Oriola i de Guanter, de la casa pairal de can Rama a Ripoll; s'adjuntaren així dos grans patrimonis. El descendent d'aquest matrimoni fou alcalde de Vic i mestrat de Ronda, cavaller de l'ordre de Carles III i cap polític liberal. Isabel II atorgà a la família el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Alfonso Oriola-Cortada. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval.

Resclosa del Molí d'Escrigues

Creuar C-62

Bassa depuradora Prats

La Pedra dreta

La Pedra Dreta té associada una llegenda: Explica que ”El pont medieval que serveix de passera de la riera de Merlès, entre Sant Martí i Santa Maria, diu que el va fer el dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. Quan portava l’última pedra ja era quasi a trenc d’alba, i quan travessava el pla de la Casanova del Grau, va cantar un gall i, com era preceptiu, quan el gall cantava al diable li calia tornar a l’infern encara que no hagués acabat la feina. Tots els preufets del dimoni eren d’una sola nit, i si durant aquest temps no podia acabar la feina, l’obra romania inacabada per sempre més. Amb l’espant que va rebre el dimoni en sentir cantar el gall, va deixar caure la pedra i aquesta va quedar clavada a terra, i des d’aquell dia sempre més n’han dit la Pedra Dreta”.

Corriol a la dreta

Roques de la Vinya

Cadira d'en Galceran

Es tracta d’una formació rocosa que recorda la forma d’una cadira. Situada en un punt estratègic es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l’utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l’àrea circumdant durant la primera guerra carlina. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.

Sant Pere del Grau (s.XIX)

Església situada dalt d'un petit turó, vora la casa del Grau de Torroella. Consta d'una nau coberta amb volta d'aresta i té l'absis quadrat. L'interior està arrebossat i pintat. La façana principal es troba a ponent i té una porta d'arc de mig punt adovellat, una petita rosassa i a la part superior hi ha uns arquets cecs que es van afegir a principis del segle xx. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i la teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

Corriol a la dreta