Prats de Lluçanès: Sant Sebastià - Sant Andreu de Llanars - Roc Foradat - Serrat de les Arnes - Sant Pere del Grau.

Tranquil.la caminada pels voltants de Prats de Lluçanès. Hem començat la ruta deixant el cotxe a Sant Sebastià. L'església actual és del principi del segle XIX.
Al costat de Sant Sebastià hi ha un parell de panells informatius dels Espais de la Memòria, en els que ens assabentem que el 3 de febrer de 1939 les tropes franquistes van entrar a la població i van executar a 300 soldats Republicans i els van enterrar en fosses comunes. Aviat farà 100 anys i no s'ha fet mai justícia, en aquest miserable país.
Continuem cap a Sant Andreu de Llanars, una joia arquitectònica romànica. Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997, encara que l’edificació actual és del segle XII. En el petit cementiri del seu costat s'hi va trobar una altra fossa amb les restes de 4 joves soldats Republicans.
Reculem fins a recuperar el camí que passa pel davant de La Vila de Llanars, un gran mas que estan reformant i continuarem en direcció al Roc Foradat.
El Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa, és on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus beuratges. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys. Com el seu nom indica, es tracta d’un roc amb un forat pràcticament quadrat al centre.
Al seu costat hi ha una petita balma.
Continuem per un bonic corriol fins a arribar a un encreuament d'una pista. Aquí decidim seguir-la cap a la dreta per anar fins al Serrat de les Arnes, un modest cim de 763 metres i un vèrtex geodèsic. Malauradament, la vegetació del seu voltant creix i, si ningú hi posa remei, ben aviat no hi haurà cap vista. Avui encara hem pogut veure entre els arbres, una panoràmica de Prats de Lluçanès i a la llunyania el massís de Montserrat.
Desfem el camí que hem fet per arribar fins aquí i continuem caminant per la pista fins a la Cadira d'en Galceran, on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.
Ara baixem en direcció a El Grau, masia de grans dimensions. Grau sembla ser un llinatge molt antic: l’any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué unes terres al comte Sunyer.
Al seu costat hi trobem l'església de Sant Pere del Grau. Les primeres notícies que es tenen d’aquesta església són de l’any 905 i a principis del segle XX va ser restaurada.
I seguint per una pista que voreja el Grau anem cap al cotxe per acabar la ruta circular d'avui.