Prats de Lluçanès- St Pere del Grau-Cadira d'en Galceran-Roc Foradat (Bruixa Napa)-St Andreu de Llanars-St Sebastià

Panoràmica

Església Sant Vicenç

L’edifici de l’actual església parroquial de Prats, que pertany al bisbat de Vic, es va construir entre els anys 1627 i 1649. A finals del segle XVII es va fer el retaule de l’altar major, una joia barroca perduda durant la Guerra Civil. El campanar, de dinou metres d’alçada, va ser edificat l’any 1854. És la construcció religiosa de dimensions més grans que hi ha al municipi.

Capella de la Bona Sort

La petita capella de la Bona sort va donar naixement al poble de Prats de Lluçanès que es va desenvolupar al seu voltant, a l’antiga sagrera, i fou la primitiva església parroquial de Sant Vicenç. De tradició romànica l’edifici actual es restaurà l’any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ” A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit”; té una planta rectangular amb inici de creuer i volta de canó, arrebossada. A ponent, hi ha la porta amb una llinda i una finestreta en forma d’ull de bou. Presenta un petit campanar d’espadanya d’un sol ull d’arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. Al seu interior té dues capelletes laterals on es veneraven Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, i una imatge de Santa Maria, abans dita de les dones i avui de la Bona Sort. A l’any 1996 es va restaurar tot el seu interior.

Safareig

Les tres fonts

És una edificació de l’any 1746. Molt popular. L’any 1988 l’Ajuntament va encetar una col·lecció de llibres que porta el mateix títol. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois. Les fonts són el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.

Panoràmica

Esglèsia de Sant Sebastià

Esglèsia de Sant Sebastià

Panoràmica

Sant Andreu de Llanars

Panoràmica

Boix grevol

Panoràmica

Roc Foradat

La Bruixa

Cadira d’en Galceran

Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V. estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.

Foto

St Pere del Grau

Església de Lluçà a la comarca d'Osona, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en un sector del terme de Lluçà al nord de Prats de Lluçanès, prop del casal del Grau (millor dit dintre l'era del mas). Antigament el lloc era anomenat Torroella, i l'església Sant Pere de Torroella. El 1878 passà a capella particular del mas de Torroella. Església situada dalt d'un petit turó, vora la casa del Grau de Torroella. Consta d'una nau coberta amb volta d'aresta i té l'absis quadrat. L'interior està arrebossat i pintat. La façana principal es troba a ponent i té una porta d'arc de mig punt adovellat, una petita rosassa i a la part superior hi ha uns arquets cecs que es van afegir a principis del segle XX. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i la teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

Font de les Coves

Panoràmica Lluçanès

El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu. Sant Feliu Sasserra és la capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès. Al 2021, tenia 7.883 habitants. La comarca tal i com s'ha configurat a 3 de maig de 2023 comprèn nou municipis, té una població de 6.197 habitants i ocupa una extensió de 226,53 quilòmetres quadrats. Es considera que el Lluçanès forma part de la regió de l'Alt Ter, sobretot per raons històriques vinculades amb la comarca d'Osona. Dins la divisió administrativa de Catalunya havia estat considerada com una subcomarca. No obstant això, la seva gent l'havia sentit des de sempre com una terra amb fesomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i econòmiques molt homogènies, unides per una història comuna. Després d'anys de reivindicació social, el 3 de maig del 2023 el Parlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca del país. Oficialment comprèn territoris que formaven part de les comarques del Bages i d'Osona. El 4 de novembre de 2011, els municipis d'Alpens, Lluçà, Olost de Lluçanès, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d'Albars trameteren al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès

Santuari de Lourdes

Santuari de Lourdes és una església eclèctica de Prats de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santuari situat dalt de la serra que limita la vall de la riera de Gavarresa, dominant l'extens panorama. Té una planta de creu llatina. L'absis és semicircular i a la zona del creuer s'eleva una torre de secció poligonal. Té atri i un campanar de dues obertures d'arc de mig punt. Està totalment pintat de blanc. El santuari fou erigit l'any 1881-1882 i consagrat el 1885 pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili. El 1958 fou ampliat amb un nou atri i el campanar de la mà de Josep Maria Pericas. Des de l'any 1959 s'hi celebra anualment una concentració de malalts que venen a visitar la verge. Inicialment era el segon o tercer diumenge de maig i actualment és el quart diumenge d'agost. Després de la missa hi ha un dinar de germanor amb actuacions i a la tarda es fa una pregària.