Prats de Lluçanès, St Pere del Grau, cadira d'en Galceran, Roc Foradat de la Bruixa Napa, St Andreu de Llanars i St Sebastià
near Prats de Lluçanès, Catalunya (España)
Viewed 4829 times, downloaded 388 times
Trail photos
Itinerary description
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Lluçanès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "lluçanèsjsp" i us apareixeran totes.
Curta, bonica i fàcil excursió pel Lluçanès, que ens permet visitar molts indrets interessants i carregats d'història.
Cal destacar-ne en primer lloc els Espais de Memòria que hi ha a Sant Andreu de Llanars i a Sant Sebastià, on hi ha nombroses fosses comunes on hi ha les restes de molts soldats constitucionals, és a dir dels que defensaven el govern legítim de la República i que varen ser assassinats després de la batalla que va haver-hi a Prats de Lluçanès el 3 i 4 de febrer del 1939.
A Sant Andreu, hi ha les restes de dos soldats d'entre 17 i 19 anys i a Sant Sebastià la de dos Bombers de Barcelona, entre molts altres cossos. Es comenta que foren uns 300 els soldats de la República que varen ser assassinats després de la caiguda de Prats de Lluçanès.
Tant l’indret com l’ermita romànica del segle X de Sant Andreu de Llanars és un indret molt bonic, i ha quedat marcat tristament per la fossa que hi ha en el petit cementiri de l’ermita.
El Lluçanès és terra de bruixes, i aquesta caminada ens portarà a visitar el Roc Foradat de la Bruixa Napa. La bruixa Napa (Maria Pujol) va existir realment, i es creu que en el forat d’aquesta gran roca, que hi ha al costat del camí, hi feia els seus beuratges.
També passarem per la Cadira d’en Galceran, una formació rocosa que realment és una cadira, o més aviat un tron.
També ens aproparem al vèrtex geodèsic de Serrat de les Arnes; i finalment visitarem, les ja esmentades ermites de Sant Andreu de Llanars, la de Sant Sebastià, que més que ermita és una església, i també passarem per la bonica ermita de Sant Pere del Grau.
La de Sant Sebastià, situada a dalt d’un petit turó, serà el punt de referència de tota l’excursió, ja que la veurem gairebé durant tota l’estona i l’hi anirem donant la volta a mesura que anem caminant.
Començarem l’excursió des del mateix nucli urbà de Prats de Lluçanès, entre setmana podrem aparcar on vulguem, els caps de setmana segurament haurem d’anar al varis aparcaments municipals.
En concret aquesta sortida comença al carrer Major cantonada carrer de la Lira.
Per començar seguirem aquest darrer carrer i acabarem tornant pel carrer Major, encara que no hi ha cap problema en fer la volta al revés.
Seguim, doncs, el carrer de la Lira i després el carrer del Bruc i sortirem del municipi pel carrer Cinc de Febrer.
Al final d’aquest carrer enllacem amb una pista que seguim per la dreta. Passem pel davant d’un graffiti, dels pocs que podem dir que en lloc de malmetre, fan bonic.
Arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra. Ja veiem, una mica lluny, l’església de Sant Sebastià al fons, damunt del seu petit turó.
Aviat arribem al mas del Grau de Torroella, i a l’ermita de Sant Pere. Bonica i petita ermita romàtica del segle X; les primeres notícies d’aquesta ermita daten de l’any 905, i pertanyia al monestir de Santa Maria de Lluçà.
També se la coneix com a Sant Pere de Torroella.
Visitada l’ermita, que està oberta, seguim la pista i a la propera cruïlla girem a l’esquerra.
Així arribem a una nova cruïlla, amb un cartell informatiu.
Primer farem una anada i tornada per la dreta, ja que a poques passes hi ha la Cadira d’en Galceran.
Una formació rocosa acabada amb una forma que realment sembla una cadira. Podem seguir caminant fins arribar a la punta de la costa o carena de les Borrelleres fins arribar a un extrem des d’on podem gaudir d’una bonica panoràmica.
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim una estona més.
Aviat arribem a una cruïlla. Aquí tenim dues opcions, el camí marcat segueix per la dreta per anar directament al Roc Foradat, però si seguim recta anirem fins la punta de la Serra de les Arnes.
En principi seguirem recta, però si no volem anar fins el vèrtex geodèsic, podem seguir per la dreta.
Seguim, doncs, la pista, fins que aquesta es separa lleugerament de la carena, en aquest punt arrenca un camí per la dreta que ens porta fins el vèrtex geodèsic del Serrat de les Arnes, de 763 metres d’alçada, amb la vista una mica tapada per la vegetació; però durant el camí hem pogut gaudir de la vista.
Estem exactament a sobre l’indret on hi ha el Roc Foradat; segurament deu haver-hi un camí o corriol que els comuniqui directament; però no el vaig saber veure, i com que hi ha un cert desnivell, en part per dins del bosc, vaig optar per a tornar fins la cruïlla per on segueixen les marques de pintura.
Aquí seguirem un camí, molt bonic, i amb molt bona vista sobre el Lluçanès i el Berguedà, i amb el puig d’Estela i el roc d’Oró com a teló de fons.
Realment és un sector de camí molt bonic. Abans d’arribar al Roc Foradat, el camí fa una forta i curta baixada, fins que de sobte ens trobem amb aquest gran roc plantat pràcticament al mig del camí.
El forat on la bruixa Napa feia els beuratges està a l’altre costat; uns metres més amunt hi ha una petita balma, on diu la llegenda que la bruixa amagava les gallines que havia robat dels masos de la zona.
La bruixa Napa va existir realment, i va ser penjada el 8 de gener del 1767, fins aquí les certeses, a partir d’aquí entren en joc les llegendes.
L’indret té un encant especial, molt boscós i solitari, on predomina el cant dels ocells.
Seguim el camí i a pocs metres hi ha un gran cartell on s’explica l’historia del lloc i de la bruixa Napa, el camí desemboca en una pista, que recupera el desnivell perdut pel camí, però d’una manera gairebé imperceptible.
Arribem a un collet, amb un nou cartell informatiu i on conflueixen varies pistes i camins. A l’esquerra hi ha una antena i darrera d’ella a poca distància hi ha el Serrat de les Arnes, que hem visitat fa poca estona.
En principi seguim recta, però poc després en una nova cruïlla, girem a la dreta.
Seguim una bona estona aquesta pista que passa pel bosc i voreja camps fins que arribem al mas de la Vila de Llanars, al que no acabem d’arribar, ja que el camí el voreja.
Poc després arribem a una nova cruïlla, també amb un cartell. Aquí farem una nova anada i tornada; aquesta vegada serà per anar fins a l’ermita de Sant Andreu de Llanars.
És un indret molt bonic i arranjat amb bancs. L’ermita és una meravella (al menys pel meu gust).
Just a l’entrada del recinte hi ha el cartell dels Espais de Memòria, on es detalla l’excavació de la fossa comuna del petit cementiri, i de la recerca pels camps de voltant.
Aquesta ermita es relaciona amb l’antic castell d’Oristà, documentat a partir de l’any 908. És una construcció romànica d’una sola nau, amb el campanar quadrat.
És un indret per a fer-hi una bona aturada.
Quan ens decidim a continuar, haurem de tornar sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguir el camí de la dreta.
Arribarem a una nova cruïlla situada al damunt de la carena de Sant Sebastià, i seguirem per l’esquerra.
Pocs metres després arribem a un nou cartell dels Espais de Memòria, on se’ns explica que en el camp del costat hi ha una gran fossa comuna, on es varen trobar ossos i objectes personals de molts soldats de la República; entre els objectes trobats hi ha botons de l’uniforme del Cos de Bombers de Barcelona. El cartell explica detalladament els episodis viscuts en aquestes contrades el febrer del 1939.
Després de tenir un record pels soldats assassinats en aquests camps, seguim el camí i en pocs metres més arribem a l’ermita o església de Sant Sebastià, i al mas que hi ha al costat.
Aquí també hi ha un nou cartell i monument dels Espais de Memòria.
L’església de Sant Sebastià data del 1801, i està en un estat que requereix un reforçament urgent.
Si al mas hi son, l’església està oberta; l’interior no té gaire interès; però es poden observar les esquerdes del sostre i les humitats i goteres que té l’edifici. L’arrebossat exterior està molt malmès, hi va caient a trossos, així com part de les cornises; evidentment, això representa un perill.
Deixant està l’estat de l’edifici; l’indret, dalt del petit turó, és molt bonic i té molt bona vista.
Ara ja només ens resta tornar a Prats de Lluçanès; seguirem la pista i acabarem entrant novament al municipi pel l’altre costat.
Només entrar visitarem l’indret de les Tres Fonts, seguidament pel carrer de la Font i del Mercat arribarem a la plaça de l’Església.
Allí enllaçarem amb el carrer Major que ens portarà de nou al punt d’inici.
HORARIS:
De Prats de Lluçanès a Sant Pere del Grau: 20mn
De Sant Pere del Grau a la Cadira d’en Galceran: 10mn
De la Cadira al mirador del Serrat de Borrelleres: 05mn
Del mirador al Serrat de les Arnes: 15mn
Del Serrat de les Arnes al Roc de la Bruixa Napa: 25mn
Del Roc a l’ermita de Sant Andreu de Llanars: 30mn
De Sant Andreu a Sant Sebastià: 20mn
De Sant Sebastià a les Tres Fonts: 15mn
De les Tres Fonts a l’inici: 10mn
TOTAL: 2h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/07/prats-de-llucanes-sant-pere-del-grau.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"
Curta, bonica i fàcil excursió pel Lluçanès, que ens permet visitar molts indrets interessants i carregats d'història.
Cal destacar-ne en primer lloc els Espais de Memòria que hi ha a Sant Andreu de Llanars i a Sant Sebastià, on hi ha nombroses fosses comunes on hi ha les restes de molts soldats constitucionals, és a dir dels que defensaven el govern legítim de la República i que varen ser assassinats després de la batalla que va haver-hi a Prats de Lluçanès el 3 i 4 de febrer del 1939.
A Sant Andreu, hi ha les restes de dos soldats d'entre 17 i 19 anys i a Sant Sebastià la de dos Bombers de Barcelona, entre molts altres cossos. Es comenta que foren uns 300 els soldats de la República que varen ser assassinats després de la caiguda de Prats de Lluçanès.
Tant l’indret com l’ermita romànica del segle X de Sant Andreu de Llanars és un indret molt bonic, i ha quedat marcat tristament per la fossa que hi ha en el petit cementiri de l’ermita.
El Lluçanès és terra de bruixes, i aquesta caminada ens portarà a visitar el Roc Foradat de la Bruixa Napa. La bruixa Napa (Maria Pujol) va existir realment, i es creu que en el forat d’aquesta gran roca, que hi ha al costat del camí, hi feia els seus beuratges.
També passarem per la Cadira d’en Galceran, una formació rocosa que realment és una cadira, o més aviat un tron.
També ens aproparem al vèrtex geodèsic de Serrat de les Arnes; i finalment visitarem, les ja esmentades ermites de Sant Andreu de Llanars, la de Sant Sebastià, que més que ermita és una església, i també passarem per la bonica ermita de Sant Pere del Grau.
La de Sant Sebastià, situada a dalt d’un petit turó, serà el punt de referència de tota l’excursió, ja que la veurem gairebé durant tota l’estona i l’hi anirem donant la volta a mesura que anem caminant.
Començarem l’excursió des del mateix nucli urbà de Prats de Lluçanès, entre setmana podrem aparcar on vulguem, els caps de setmana segurament haurem d’anar al varis aparcaments municipals.
En concret aquesta sortida comença al carrer Major cantonada carrer de la Lira.
Per començar seguirem aquest darrer carrer i acabarem tornant pel carrer Major, encara que no hi ha cap problema en fer la volta al revés.
Seguim, doncs, el carrer de la Lira i després el carrer del Bruc i sortirem del municipi pel carrer Cinc de Febrer.
Al final d’aquest carrer enllacem amb una pista que seguim per la dreta. Passem pel davant d’un graffiti, dels pocs que podem dir que en lloc de malmetre, fan bonic.
Arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra. Ja veiem, una mica lluny, l’església de Sant Sebastià al fons, damunt del seu petit turó.
Aviat arribem al mas del Grau de Torroella, i a l’ermita de Sant Pere. Bonica i petita ermita romàtica del segle X; les primeres notícies d’aquesta ermita daten de l’any 905, i pertanyia al monestir de Santa Maria de Lluçà.
També se la coneix com a Sant Pere de Torroella.
Visitada l’ermita, que està oberta, seguim la pista i a la propera cruïlla girem a l’esquerra.
Així arribem a una nova cruïlla, amb un cartell informatiu.
Primer farem una anada i tornada per la dreta, ja que a poques passes hi ha la Cadira d’en Galceran.
Una formació rocosa acabada amb una forma que realment sembla una cadira. Podem seguir caminant fins arribar a la punta de la costa o carena de les Borrelleres fins arribar a un extrem des d’on podem gaudir d’una bonica panoràmica.
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim una estona més.
Aviat arribem a una cruïlla. Aquí tenim dues opcions, el camí marcat segueix per la dreta per anar directament al Roc Foradat, però si seguim recta anirem fins la punta de la Serra de les Arnes.
En principi seguirem recta, però si no volem anar fins el vèrtex geodèsic, podem seguir per la dreta.
Seguim, doncs, la pista, fins que aquesta es separa lleugerament de la carena, en aquest punt arrenca un camí per la dreta que ens porta fins el vèrtex geodèsic del Serrat de les Arnes, de 763 metres d’alçada, amb la vista una mica tapada per la vegetació; però durant el camí hem pogut gaudir de la vista.
Estem exactament a sobre l’indret on hi ha el Roc Foradat; segurament deu haver-hi un camí o corriol que els comuniqui directament; però no el vaig saber veure, i com que hi ha un cert desnivell, en part per dins del bosc, vaig optar per a tornar fins la cruïlla per on segueixen les marques de pintura.
Aquí seguirem un camí, molt bonic, i amb molt bona vista sobre el Lluçanès i el Berguedà, i amb el puig d’Estela i el roc d’Oró com a teló de fons.
Realment és un sector de camí molt bonic. Abans d’arribar al Roc Foradat, el camí fa una forta i curta baixada, fins que de sobte ens trobem amb aquest gran roc plantat pràcticament al mig del camí.
El forat on la bruixa Napa feia els beuratges està a l’altre costat; uns metres més amunt hi ha una petita balma, on diu la llegenda que la bruixa amagava les gallines que havia robat dels masos de la zona.
La bruixa Napa va existir realment, i va ser penjada el 8 de gener del 1767, fins aquí les certeses, a partir d’aquí entren en joc les llegendes.
L’indret té un encant especial, molt boscós i solitari, on predomina el cant dels ocells.
Seguim el camí i a pocs metres hi ha un gran cartell on s’explica l’historia del lloc i de la bruixa Napa, el camí desemboca en una pista, que recupera el desnivell perdut pel camí, però d’una manera gairebé imperceptible.
Arribem a un collet, amb un nou cartell informatiu i on conflueixen varies pistes i camins. A l’esquerra hi ha una antena i darrera d’ella a poca distància hi ha el Serrat de les Arnes, que hem visitat fa poca estona.
En principi seguim recta, però poc després en una nova cruïlla, girem a la dreta.
Seguim una bona estona aquesta pista que passa pel bosc i voreja camps fins que arribem al mas de la Vila de Llanars, al que no acabem d’arribar, ja que el camí el voreja.
Poc després arribem a una nova cruïlla, també amb un cartell. Aquí farem una nova anada i tornada; aquesta vegada serà per anar fins a l’ermita de Sant Andreu de Llanars.
És un indret molt bonic i arranjat amb bancs. L’ermita és una meravella (al menys pel meu gust).
Just a l’entrada del recinte hi ha el cartell dels Espais de Memòria, on es detalla l’excavació de la fossa comuna del petit cementiri, i de la recerca pels camps de voltant.
Aquesta ermita es relaciona amb l’antic castell d’Oristà, documentat a partir de l’any 908. És una construcció romànica d’una sola nau, amb el campanar quadrat.
És un indret per a fer-hi una bona aturada.
Quan ens decidim a continuar, haurem de tornar sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguir el camí de la dreta.
Arribarem a una nova cruïlla situada al damunt de la carena de Sant Sebastià, i seguirem per l’esquerra.
Pocs metres després arribem a un nou cartell dels Espais de Memòria, on se’ns explica que en el camp del costat hi ha una gran fossa comuna, on es varen trobar ossos i objectes personals de molts soldats de la República; entre els objectes trobats hi ha botons de l’uniforme del Cos de Bombers de Barcelona. El cartell explica detalladament els episodis viscuts en aquestes contrades el febrer del 1939.
Després de tenir un record pels soldats assassinats en aquests camps, seguim el camí i en pocs metres més arribem a l’ermita o església de Sant Sebastià, i al mas que hi ha al costat.
Aquí també hi ha un nou cartell i monument dels Espais de Memòria.
L’església de Sant Sebastià data del 1801, i està en un estat que requereix un reforçament urgent.
Si al mas hi son, l’església està oberta; l’interior no té gaire interès; però es poden observar les esquerdes del sostre i les humitats i goteres que té l’edifici. L’arrebossat exterior està molt malmès, hi va caient a trossos, així com part de les cornises; evidentment, això representa un perill.
Deixant està l’estat de l’edifici; l’indret, dalt del petit turó, és molt bonic i té molt bona vista.
Ara ja només ens resta tornar a Prats de Lluçanès; seguirem la pista i acabarem entrant novament al municipi pel l’altre costat.
Només entrar visitarem l’indret de les Tres Fonts, seguidament pel carrer de la Font i del Mercat arribarem a la plaça de l’Església.
Allí enllaçarem amb el carrer Major que ens portarà de nou al punt d’inici.
HORARIS:
De Prats de Lluçanès a Sant Pere del Grau: 20mn
De Sant Pere del Grau a la Cadira d’en Galceran: 10mn
De la Cadira al mirador del Serrat de Borrelleres: 05mn
Del mirador al Serrat de les Arnes: 15mn
Del Serrat de les Arnes al Roc de la Bruixa Napa: 25mn
Del Roc a l’ermita de Sant Andreu de Llanars: 30mn
De Sant Andreu a Sant Sebastià: 20mn
De Sant Sebastià a les Tres Fonts: 15mn
De les Tres Fonts a l’inici: 10mn
TOTAL: 2h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/07/prats-de-llucanes-sant-pere-del-grau.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"
Waypoints
Comments (10)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt fan de les persones que descriuen tant bé les rutes. Gràcies per compartir i la dedicació. Ruta molt interessant en molts aspectes. Molt fàcil de fer.
Moltes gràcies M&J Pitufandia. Comentaris com els vostres animen a continuar en aquesta tasca!
Estem ara s'obre mateix de la ruta a l'ermita de Sant Andreu. Espai de memòria esgarrifós. Moltes gràcies per les excel.lents explicacions que ens il.lustren durant tota la ruta!
Moltes gràcies ramonvicbur pel teu comentari i valoració. Realment les matances hi han sigut sempre, ni segle XXI ni punyetes; no aprenem dels errors passats
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta molt bonica i amb molta historia. Gràcies per les teves explicacions.
Encara que amb una mica de retard, moltes gràcies Manuel Pelagio pel teu comentari i valoració 👌😄🙏
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Avui hem fet aquesta passejada per estirar les cames. Gràcies per compartir, i amb totes les dades i informació cultural que s'agraeix molt.
Moltes gràcies lagitanadetaradell pel teu comentari i valoració 👌👍
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Avui he fet aquesta ruta amb la meva dona. Bonica, agradable i interessant matinal. Te imputs historics, artistics i paisagistics, tal i com s'especifica a l'extensa resenya de l'autor. Com ja he fet en altres sortides, quina pena l'estat dels pins amb la procesionaria, entre la sequera i aquesta plaga ens quedarem sense boscos i amb els nivells de contaminacio actuals a que esperen les autoritats i/o responsables a actuar, com arribem els humans a castigar la natura o no defensar-la, les generacions futures s'en recordaran de nosaltres i no precissament be. Moltes merces al Josep per la feina feta i la seva generositat en voler compartir-la amb tots els senderistes. Fins la propera.
Moltes gràcies jenybtt pel teu valuós comentari i valoració. És una caminada molt recomanable tan per la panoràmica com pel llegat històric, malauradament dramàtic, viscut en aquestes paratges. 👌👍