Presa de Colomers - Conjunt arqueològic de Sidillà - Sant Llorenç de les Arenes.

Anem fins a Colomers (Baix Empordà) i trenquem pel Camí del Riu fins a la Presa de Colomers, a on aparquem.
Un camí ens porta fins a la Presa, una obra moderna, del 1970. Concebuda per augmentar la superfície de regadiu de la comarca, no s’ha arribat mai a posar en funcionament. Construïda amb grans blocs de formigó, amb vuit pilars i sis grans comportes, té una llargada d’uns 103 metres i sis metres d’alçada per sobre el nivell del Ter. S’hi ha construït una passera a la part posterior per al pas de cicloturistes i gent a peu.
Un cop hem travessat la presa, seguim per una pista ampla fins a arribar a uns panells informatius que ens porten a visitar el conjunt arqueològic de Sidillà. Està format per l'església de Sant Romà, pel poblat i per l'edifici de Sant Sebastià. Els edificis altmedievals que hi veiem es van construir aprofitant estructures d'una vil.la romana. El lloc de Sidillà s'esmenta per primera vegada en textos medievals de finals del segle X.
Els canvis del curs del Ter van provocar la formació d'importants sediments sorrencs (importants d'ençà el segle XII fins a principis del XIV), llavors l'arena començà a cobrir el poblat, i els habitants de Sidillà (en la seva fallida lluita contra la duna) es traslladaren a Sant Llorenç de les Arenes. A finals del segle XIX es plantaren pins i matolls per fixar la duna.
Durant la dècada dels vuitanta del segle XX, s'hi van portar a terme unes primeres actuacions: l'església i el poblat es van desenterrar parcialment i es va fer una consolidació de la volta de l'església. Tot quedà abandonat fins al 2014, moment en què s'iniciaren els treballs de recuperació arquitectònica i arqueològica.
Vist Sidillà ens endinsem per un corriol pel bell mig d'una pineda fins a trobar una pista que ens portarà fins a una carretera, que seguirem durant un curt tram fins a Sant Llorenç de les Arenes.
Aquí podem contemplar (per fora) l'església de Sant Llorenç de les Arenes, edifici romànic tardà, construït probablement cap a la fi del segle XII o començament del XIII. Segons alguns autors, l'església va ser donada a l'orde del Temple i va passar després a la de l'Hospital.
Anem ara cap Els Masos, un conjunt de cases separades del nucli de Sant Llorenç i anem seguint una pista, anomenada Camí de Sant Romanç.
Abans de donar la volta per la pista cap a la dreta, per tornar cap a la Presa, ens endinsem per un camí cap a l'esquerra per veure si arriba al Ter. Aquest camí es va estrenyent fins a convertir-se en un corriol que desapareix poc abans d'arribar al riu. Hem arribat al costat del riu, però està molt embardissat, no val pas la pena fer aquest tram de camí.
Reculem fins a la pista i ja en poca estona arribem a la Presa, la travessem i fi de la ruta d'avui.
La ruta és planera i apta per fer-la amb nens, gossos...