PRESA DE COLOMERS-RIBA DEL TER-SANT ROMÀ DE SIDILLÀ

Per arribar al lloc de sortida agafem la carretera de Jafre a Colomers i just abans d’arribar a aquest nucli prenem el trencall de l’esquerra per seguir fins als peus de la Presa de Colomers. Tot i que no ha entrat mai en funcionament, l’Agència Catalana de l’Aigua va construir l’embassament (1963-1970) d’una capacitat de 1 Hm3 d’aigua, per substituir les tradicionals recloses del curs del Baix-Ter (rescloses de Canet, Jafre, i Colomers) per augmentar amb dos nous canals la superfície de regadiu i poder regar tant el marge dret com l’esquerra i a la vegada regular el cabal del rec del Molí. Aquest arrenca a Colomers i mor al nord d’Empúries. Abans havia estat el canal de reg més important i movia molins fariners propietat del marquès de Sentmenat. (Wiquipèdia).
L’any 2003 al costat oest de la presa s’hi va construir una passera per el pas de vianants i ciclistes. L’entorn està força cuidat i condicionat però el manteniment de la passera li cal una mà de pintura sinó es pot degradar en poc temps .
A partir d’aquí si agafem el trencant de la dreta de la pista forestal podem arribar-nos fins Sant Llorenç de les Arenes (3Km). També podem optar per seguir al costat de la riba del riu sobre tot a l’estiu pel frescal que donen els imponents arbres del bosc de ribera.
Si anem per l’esquerra primer ens trobarem amb el poblat medieval i l’església preromànica de Sidillà i si seguim uns 4km, amb el poble de Foixà.
El conjunt arqueològic de Sidillà ha estat molt ben restaurat. Està format per l’edifici de Sant Sebastià (possible edifici funerari associat a una vila romana), l’església de Sant Romà i el poblat medieval. Tot a dalt d’un turó anomenat Puig Margodell i mig enterrat per les dunes continentals i rodejat de pins, roures i alzines.
Tot l’espai del costat del riu Ter està inventariat com a reserva de Zones Humides per a la diversitat de comunitats vegetals i fauna abundant ( aus aquàtiques, nidificació i reproducció de la llúdriga). Aquests ecosistemes són fràgils i cal cuidar-los. Els boscos de ribera (alberedes, pollancredes, salzedes) i les comunitats de plantes són de gran interès botànic. Una de les plantes més boniques és el lliri de neu (Galanthus nivalis) que floreix a l’hivern . Es considera una planta amenaçada. El seu bulb conté un principi actiu, la galantamina, que s’ha aprovat per usar-la en el tractament de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta planta sempre acompanyada per grans rodals de gatassa (Ranunculus ficaria) i sarriassa (Arum italicum).
Per retre-li homenatge li dediquem aquest senzill poema :

Lliri de neu (Galanthus nivalis)


Passejant per la ribera
de sòl fresc i acolorit
del riu Ter, la seva llera
pàmpols blancs han reeixit.

Sempre moixa i molt humil
vestit blanc i cap ben cot
molt abans del mes d’abril
la festeja l’abellot.

Flor de neu, viola blanca
en l’esclat es clou l’hivern
n’és la porta d’ esperança
d’un final ben fredolenc.

Blanca amb taca verdosa
lliri de neu, flor primerenca
quina flor més generosa
de la plana riberenca.
Josep M.(7-02-2019)