Presa de Santa Ana-Ermita de Santa Ana-Ermita de Sant Salvador ( per la canal del Iogui)-Presa de Santa Ana

Itinerari fantàstic i exigent per la serra del Montpedró, però, que val la pena fer l'esforç, perquè des de l'ermita de Sant Salvador s'ofereixen unes vistes extraordinàries sobre les valls del Ribagorçana i el Cinca i una magnífica panoràmica dels Pirineus.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida prendre direcció Viella (N-230), i, al km 30 aprox., passat Alfarràs, desviar-se a la dreta Presa de Santa Ana.

Itinerari:
La ruta comença passat el pont del riu Noguera Ribagorçana, sota la presa de Santa Ana. Desfem un curt tram de carretera i ens desviem a la dreta, pugem quatre esglaons i ens endinsem al sender que passa pel peu de la cinglera i desguassa al barranc del Colector, el travessem, seguim per unes esglaons encimentats, els quals, ens apropen a l'ermita de Santa Ana.

L'ermita de Santa Ana, és de planta rectangular, capçalera plana, porta en gablet occidental de mig punt dovellada, sobre la qual s'alça espadanya bífora. A l'interior posseeix un presbiteri cobert per volta apuntada i mig canó a la nau, no té cap altre ornament i es dubtosa la seva filiació romànica. Ara val la pena fer-hi una parada perquè el paisatge i l'entorn s'ho valen.

Desfem un curt tram de sender, per continuar per la pista que transita pel voral del canal, avui, no duu aigua, arribem a la carretera asfaltada i ens dirigim cap a la font i àrea d'oci, fem un trago, i, continuem pel sender, el qual, deixem per començar l'ascensió del Montpedró, el sender ens mena cap a la canal, que algú l'ha batejat, com la canal del Iogui. L'ascensió és feixuga i ens caldrà emprar les mans, ara, no té cap dificultat, excepte, l'exigència física.

Després de la curta i exigent ascensió, arribem a l'ermita de Sant Salvador. Aquesta, s'allotja dins les restes d'un antic castell templer del segle XII que ocupava tot el cim del Monpedró. L´interior són dues naus cobertes amb volta de canó unides a través d´un gran arc. Derruïda la resta de l'edifici medieval, només romandran drets tres arcs apuntats. El conjunt es compon de nombroses restes de murs de maçoneria i vestigis d'una torre. Actualment presenta un aspecte força modificat després d'una restauració soferta als anys 90.

A més, l'ascens a l'ermita permet gaudir d'unes vistes extraordinàries sobre les valls del Ribagorçana i el Cinca.

Admirem l'entorn, fem una pausa i reprenem la marxa, seguim pel rocam del sender que transita per la serra de Sant Salvador i les restes de l'antiga construcció que transportava el material de la reconstrucció, les quals, malmeten la visió de l'entorn. Baixem a la pista, en seguim un tram, la qual, deixem per continuar per un sender que torna a enllaçar amb la pista, la qual, tornem a deixar per seguir per un altre sender que ens torna a portar a la pista.

Travessem el barranc del Colector, seguim un curt tram de pista, la qual, tornem a deixar per agafar el sender de l'esquerra i ens enfilem cap a les antenes i torres elèctriques que hi ha a la serra de Coscollà. Després d'una feixuga ascensió per un sender amb força regateres, produïdes pels aiguats i deteriorades per les motos. Arribem a la cruïlla de pistes, prenem la que duu a els Monts, la qual deixem per agafar el sender que ens porta al Sot del Cabrer, el primer tram de sender discorrer pel mig de la pinada i a l'arribar a la torre d'alta tensió, comencem a davallar, aquesta la fem amb precaució perquè és molt fàcil lliscar. Arribem a la pista, la qual, deixem a l'arribar a la carretera asfaltada. Prenem direcció a la presa, recorreguts un metres de la carretera asfaltada, trobem dues barreres, una indicava presa i l'altra administració i prohibit el pas, ambdues eren aixecades. Nosaltres prenem la de la dreta, administració i prohibit el pas, recorreguts uns quants metres, ens tornem a trobar una tanca metàl·lica i el símbol d'una càmera i prohibit el pas, cosa que, per evitar problemes, tornem endarrere. La nostra intenció era la de baixar pel mig de la urbanització i arribar a enllaçar amb el sender de l'anada, cosa que, haguéssim fet a l'altura de l'ermita de Santa Ana.

Aquest retorn, ens ha provocat cert enuig perquè per enllaçar amb l'itinerari de l'anada, hem tingut que fer el recorregut per carretera asfaltada, cosa que no ens ha agradat gens, dit això, si ens volem estalviar aquest recorregut per carretera, podem tornar agafar la pista per la que hem baixat i continuar pista amunt fins a trobar l'entrada el sender a l'esquerra, el qual, transita paral·lel a la carretera asfaltada i ens portarà al mateix lloc.
Una vegada enllacem amb l'itinerari de l'anada, desfem el camí, sense pujar a l'ermita, i, quan arribem a l'aparcament, baixem al riu.