Presa del Pantà del riu Gaià, l'Argilaga, Renau

Circular matinal pel Tarragonès. Amb sortida del pantà del riu Gaià, seguint per pistes i senders molt planers i bonics fins l'Argilaga.
L'ARGILAGA
Poble del municipi de la Secuita, situat a 170 metres d'altitud situat a la divisòria dels rius Gaià i Francolí. El nucli de l'Argilaga no va ser unit a la Secuita fins el 1846.
Es tenen noticies de poblats ibers, tot i que no han estat mai excavades les restes.
La seva església està dedicada a Sant Roc. La primera església fou construïda el 1597.
Seguim en direcció a l'església de Santa Maria de Peralta i Renau.
SANTA MARIA DE PERALTA:
En estat total de ruïna, sols se'n conserven algunes parets i el campanar d'espadanya, d'època posterior.
L'església de Santa Maria de Peralta sembla una obra del segle XIV, que en devia substituir una d'anterior. L'espadanya i la sagristia són més tardanes.
Procedents d'aquesta església es conserven, al Museu Diocesà de Tarragona, unes pintures murals del segle XIV (dels pocs exemples de l'època a terres de Tarragona) i un retaule del segle xv, i també objectes litúrgics.
RENAU:
Municipi del Tarragonès d'uns 160 habitants.
Renau és un municipi de la comarca del Tarragonès. La seva història s'inicia a meitats del segle xii. Segurament té un origen anterior, tot i que un dels primers documents on apareix per escrit el nom del poble data de l'any 1161. A l'Arxiu Històric de Santes Creus es troba un pergamí on l'arquebisbe Bernard de Tarragona dona a Guillem de Claramunt diverses propietats, i entre aquestes apareix el “manso de Reinaldus” (o masia de Renau).
Pertangué al senyoriu dels Catllar fins a principi segle xiv quan, per matrimoni, quedà en mans de la família Montoliu. Més tard passà als Perelló. Renau constituïa una baronia que incloïa un total de sis nuclis.
Molt a prop del poble hi ha l'Ermita de la Mare de Déu del Lloret, del segle xvii, tot i que es reforma en 1704. L'any 1926, l'artista i arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert en fa la restauració.