PRIORAT-Albarca-Sant Joan del Codolar-Grau del Montsant-Cova Santa-Cova del Meloner-Roca Corbatera-Mare de Déu del Montsant
near Albarca, Catalunya (España)
Viewed 1080 times, downloaded 19 times
Trail photos
Itinerary description
Fàcil i bonica ruta circular sortint del poble d'Albarca que transcorre per uns paratges molt bonics de la serra del Montsant.
Aquesta excursió ens portarà fins el cim de la Roca Corbatera, que amb els seus 1163 metres d'alçada és el sostre comarcal del Priorat, i com a tal gaudeix, en dies clars, d'una vista extraordinària de 360 graus.
Com a complement, i no per això menys important, també visitarem l'ermita de Sant Joan del Codolar i de la Mare de Déu del Montsant
Flanquejarem la muntanya per la seva base fins a Sant Joan, ens enfilarem al capdamunt de la carena pel grau del Montsant, farem una fantàstica caminada per l'amplia carena fins el cim, baixarem a l'ermita de la Mare de Déu i finalment seguirem baixant, ara, pel grau de la Marededéu.
Podem accedir al petit i bonic poble d'Albarca o be des de Ulldemolins o desde Cornudella del Montsant. Un curt i costerut trencall de la C-242 que uneix aquestes dues poblacions ens hi deixarà.
Travessarem el poble, tot passant pel costat del refugi del Montsant i a la sortida del poble hi ha a l'esquerra una amplia zona on poder deixar el vehicle.
Seguirem la pista en lleugera baixada i en pocs minuts arribarem a una cruïlla (també podríem deixar el vehicle en aquest punt, però la pista fins aquí ja no està tan be).
Aquesta intersecció de camins està senyalitzada; ara marxarem pel camí de l'esquerra i tornarem per la pista de la dreta.
Començarem una llarga i bonica caminada pel camí de la Llisera, que transcorre per damunt d'un grau i que ens va oferint diverses perspectives de tota la zona, ja que anem una mica elevats per damunt de la plana; primer veiem el poble d'Albarca, després el pantà i el poble de Siurana, Cornudella, la Morera. Tampoc hi ha desnivells apreciables, ja que pràcticament el camí planeja tota l'estona.
Passarem pel costat d'una curiosa roca en forma de bolet; també per un mirador on hi ha dos pessebres i acabarem aquesta passejada en arribar al bonic racó de l'ermita de Sant Joan del Codolar.
Rep el nom de "codolar" pels grans "còdols" (roques) que l'envolten. És un indret realment molt bonic, entre l'ermita, els còdols, els xiprers i la lluminositat típica del Montsant donant a aquest racó un ambient especial.A l'edifici annex a l'ermita hi viu des de fa anys una ermitana.
Després de descansar i contemplar l'indret seguim el camí que segueix planejant una mica més fins que agafem un trencall que comença a enfilar-se fins arribar a un petit collet, on ens ajuntem amb el camí que hem deixat abans. És a dir hem fet una mena de drecera. És a dir, si no haguéssim seguit el trencall hauríem arribat al mateix indret, fent una mica de volta, però amb la pujada més suau.
Ara comencem la pujada pel Grau del Montsant, que no és rés més que un bonic camí, amb unes vistes, cada vegada més impressionants, que ens portarà al capdamunt de la carena.
És recomanable anar-se girant per a contemplar el panorama que es va obrint a la nostra esquena; ja que anirà apareixent el pantà de Siurana i darrera d'ell el mar, i també podrem anar contemplant des de diferents angles la espectacular cinglera, que primer tenim per sobre els nostres caps, després a la mateixa alçada i finalment per sota nostre.
Tot el paisatge canvia radicalment en arribar al capdamunt del grau, doncs s'acaben les vistes de la cinglera i entrem en una bonica, extensa i plana zona de prades, matolls i pinedes.
Tot el terreny està farcit de camins i corriols; nosaltres seguirem pujant lleugerament per tal d'arribar-nos a l'entrada de la Cova Santa.
Aquesta d'uns 200 metres de recorregut és la més coneguda del Montsant. Té la boca una mica estreta però després d'un pas estret condueix a una gran cambra de 28 x 12 metres de dimensions màximes, després d'aquesta sala amb una gran estalagmita al fons, la cova segueix.
Si no voleu quedar recoberts de fan, és millor contemplar només l'entrada.
Vist l'indret seguim el nostre camí i en pocs minuts ens trobem davant la cova del Meloner, que més que una c
Aquesta excursió ens portarà fins el cim de la Roca Corbatera, que amb els seus 1163 metres d'alçada és el sostre comarcal del Priorat, i com a tal gaudeix, en dies clars, d'una vista extraordinària de 360 graus.
Com a complement, i no per això menys important, també visitarem l'ermita de Sant Joan del Codolar i de la Mare de Déu del Montsant
Flanquejarem la muntanya per la seva base fins a Sant Joan, ens enfilarem al capdamunt de la carena pel grau del Montsant, farem una fantàstica caminada per l'amplia carena fins el cim, baixarem a l'ermita de la Mare de Déu i finalment seguirem baixant, ara, pel grau de la Marededéu.
Podem accedir al petit i bonic poble d'Albarca o be des de Ulldemolins o desde Cornudella del Montsant. Un curt i costerut trencall de la C-242 que uneix aquestes dues poblacions ens hi deixarà.
Travessarem el poble, tot passant pel costat del refugi del Montsant i a la sortida del poble hi ha a l'esquerra una amplia zona on poder deixar el vehicle.
Seguirem la pista en lleugera baixada i en pocs minuts arribarem a una cruïlla (també podríem deixar el vehicle en aquest punt, però la pista fins aquí ja no està tan be).
Aquesta intersecció de camins està senyalitzada; ara marxarem pel camí de l'esquerra i tornarem per la pista de la dreta.
Començarem una llarga i bonica caminada pel camí de la Llisera, que transcorre per damunt d'un grau i que ens va oferint diverses perspectives de tota la zona, ja que anem una mica elevats per damunt de la plana; primer veiem el poble d'Albarca, després el pantà i el poble de Siurana, Cornudella, la Morera. Tampoc hi ha desnivells apreciables, ja que pràcticament el camí planeja tota l'estona.
Passarem pel costat d'una curiosa roca en forma de bolet; també per un mirador on hi ha dos pessebres i acabarem aquesta passejada en arribar al bonic racó de l'ermita de Sant Joan del Codolar.
Rep el nom de "codolar" pels grans "còdols" (roques) que l'envolten. És un indret realment molt bonic, entre l'ermita, els còdols, els xiprers i la lluminositat típica del Montsant donant a aquest racó un ambient especial.A l'edifici annex a l'ermita hi viu des de fa anys una ermitana.
Després de descansar i contemplar l'indret seguim el camí que segueix planejant una mica més fins que agafem un trencall que comença a enfilar-se fins arribar a un petit collet, on ens ajuntem amb el camí que hem deixat abans. És a dir hem fet una mena de drecera. És a dir, si no haguéssim seguit el trencall hauríem arribat al mateix indret, fent una mica de volta, però amb la pujada més suau.
Ara comencem la pujada pel Grau del Montsant, que no és rés més que un bonic camí, amb unes vistes, cada vegada més impressionants, que ens portarà al capdamunt de la carena.
És recomanable anar-se girant per a contemplar el panorama que es va obrint a la nostra esquena; ja que anirà apareixent el pantà de Siurana i darrera d'ell el mar, i també podrem anar contemplant des de diferents angles la espectacular cinglera, que primer tenim per sobre els nostres caps, després a la mateixa alçada i finalment per sota nostre.
Tot el paisatge canvia radicalment en arribar al capdamunt del grau, doncs s'acaben les vistes de la cinglera i entrem en una bonica, extensa i plana zona de prades, matolls i pinedes.
Tot el terreny està farcit de camins i corriols; nosaltres seguirem pujant lleugerament per tal d'arribar-nos a l'entrada de la Cova Santa.
Aquesta d'uns 200 metres de recorregut és la més coneguda del Montsant. Té la boca una mica estreta però després d'un pas estret condueix a una gran cambra de 28 x 12 metres de dimensions màximes, després d'aquesta sala amb una gran estalagmita al fons, la cova segueix.
Si no voleu quedar recoberts de fan, és millor contemplar només l'entrada.
Vist l'indret seguim el nostre camí i en pocs minuts ens trobem davant la cova del Meloner, que més que una c
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Es una ruta molt maca, la vaig fe amb el Joan Carrasso Carlos Pubill Josep Maria Pubillet .
M'agradat molt no serà la ultima vegada que la façana, gracies pel comentari