Púbol-La Pera-Riuràs-La Pedra Blanca-La Vilosa-Sant Andreu de Pedrinyà

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta que ens permet descobrir els pobles i llogarrets de la Pera, Púbol, Riuràs, La Vilosa i Pedrinyà, travessant la Pedra Blanca, muntanya que va patir un devastador incendi el 2012 que va implicar als municipis de Sant Martí Vell, Flaçà, Sant Joan de Mollet i la Pera i que al final de la lluita contra el foc varen quedar cremades 222 hectàrees. Un altre de les fites d’avui era tornar a travessar la Pedra Blanca, ara molt a prop de La Vilosa, seguint un viarany que ens faria passar per la riera de Font de Prim baixant fins a Pedrinyà, tot trepitjant corriols, però la força de la vegetació, molt atapeïda per esbarzers i romegueres ens ho ha posat difícil, decidint continuar per la pista forestal.
Aparquem els cotxes al aparcament del restaurant Can Boch de Púbol on acabada la sortida esmorzarem. Comencem a caminar, passant al costat de l’església de Sant Pere i tot seguit arribem a la carretera local que uneix Púbol i La Pera. Seguim aquesta 1 km fins arribar al cap del municipi.
La Pera es troba a la part més baixa i al centre de la vall, enlairat, com molts altres pobles del Baix Empordà, en un pujol de forma arrodonida. El conjunt de la població, amb les cases esglaonades als vessants del turó i la silueta del campanar gòtic dominant la part superior, té un gran atractiu. Conserva el traçat urbà d’origen medieval, amb carrerons estrets i curioses raconades. Al punt més alt i al bell mig del nucli de la Pera hi ha l’església de Sant Isidor. Iniciada a la fi del segle XVI, va ser bastida al llarg del XVII en estil goticorenaixentista, que encara perdurava. La façana actual és el resultat de les reformes posteriors a la Guerra Civil. L’absis de l’església és de planta hemidecagonal, i l’interior, d’estructura gòtica.
Visitat el poble, travessem la carretera i seguim camí al costat de la riera de Rifós. A l’alçada de la depuradora municipal, enllacem amb un camí més ample que fineix a Riuràs.
L'agregat de Riuràs, aproximadament a 1 km a ponent de la Pera, és un veïnat format per sis masies. Està documentat des de l'any 1017, època en què hi tenia possessions el monestir de Banyoles. Del conjunt cal destacar l'empedrat molt antic dels seus carrerons i les voltes o porxos que travessen una de les masies, del segle XVII...el carrer de la Font.
Passat els porxos, ens situem a la carretera local que uneix La Pera amb Flaçà, (passant per Riuràs), girem a la dreta, just on un plafó ens convida a visitar els llocs més emblemàtics de la zona, com el carrer de la Font o el antic safareig, el qual passem al costat, arribant a l’última casa del conjunt de masies i agafant un camí que neix a l’esquerra, deixant l’asfalt. El camí és l’accés a un camp de conreu que voregem seguint un corriol que de seguida i amb algun ziga-zaga, guanyem alçada arribant dalt la carena de la Pedra Blanca. A Dalt impressionants vistes de la plana fins els nevats Pirineus. Baixem pel vessant oposat fins un camí força compactat, camí que uneix La Vilosa i Sant Joan de Mollet, seguint per l’esquerra 1 km fins arribar a un altre camí que tenim a la dreta i que prenem, deixant el camí principal. Aquest camí és l’accés al mas de Can Ginesta, finint al mas, nosaltres seguim un altre situat abans d’arribar al mas, dreta, que travessa el bosc de Can Ginesta (ull! hi ha un rètol de propietat privada). El camí en curta però forta baixada, ens situa entre els masos de Can Costa i Can Ramell a La Vilosa, passem per aquest últim mas per arribar a la riera de Vilosa on es troba la font de la Vilosa i amagat entre romegueres, l’antic rentador del poble, que aprofitava l’aigua que baixava de la riera.
Unes escales ens deixen dalt el llogarret, just Can Sala, una masia pairal de grans dimensions. Seguim per l’esquerra per la pista forestal de Pedrinyà i en arribant a la cruïlla de Riuràs, ens aventurem sense gens fortuna de seguir un corriol, ara molt brut i que després d’una llarga estona de lluita, decidim seguir la pista forestal fins a Pedrinyà.
El veïnat de Pedrinyà té 20 habitants. Com a part del veïnat, hi ha l'església de Sant Andreu de Pedrinyà que és la que ha donat nom al poble. L'església és un bell exemplar de l'estil romànic llombard, del segle XI. La nau està capçada amb un absis semicircular decorat amb les típiques lesenes i arcuacions llombardes, fet, com la resta de la nau, amb carreus petits, irregulars i poc treballats. La coberta és de volta de mig punt, amb un tram de volta apuntada fruit d'una refecció tardana. La part més modificada es la del frontis, on hi ha un petit atri ogival i un campanar d'espadanya de dos ulls. Al Museu d'art de Girona es conserven les pintures romàniques de l'absis d'aquesta església, de gran qualitat, pintades pels volts de l'any 1200.
Visitat l’indret, ens acostem a la carretera GIV-6425 que uneix Madremanya i La Pera i la travessem, seguint ruta pel Clot de la Baga fins trobar un pal informatiu que ens indica la direcció de Púbol...(esquerra). El camí, en pujada, ens deixa a la zona esportiva de la Pera. Ens resta seguir avall, la estreta carretera (dreta) fins a Púbol, entrant per la Plaça Major
La plaça Major de Púbol inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situada extramurs del nucli medieval, al costat d'un dels antics portals de muralla. És un interessant espai de planta irregular, allargada, que conté, a més del safareig públic, edificis de diverses èpoques que constitueixen un conjunt d'arquitectura popular digna d'esment, i que presenten elements dels segles XV al XVIII.
Dins a muralles, Púbol presenta un aspecte feudal, amb el castell i l’església a l’indret més prominent dominant els edificis agrupats, entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. La vida d’un personatge famós ha quedat vinculada al nucli de Púbol: el seu castell, construït entre els segles XIV i XVI, fou adquirit pel pintor Salvador Dalí, que hi va fer llargues estades durant els seus darrers anys de vida i hi donà sepultura a la seva esposa Gala. Actualment, el castell s’ha convertit en la Casa-Museu Castell Gala-Dalí, perfectament visitable com la resta de museus que pertanyen a la Fundació Gala - Salvador Dalí.
L'església de Sant Pere de Púbol era en origen la capella del castell, al costat del qual està situada. Està documentada des de l'any 1020. Consta d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis poligonal. La façana principal compta amb una gran rosassa i un portal tardo-gòtic de mig punt, amb nervadures, presidit per l'escut dels Campllong-Corbera. Procedeix d'aquesta església el magnífic retaule de Sant Pere de Púbol, una de les obres mestres de Bernat Martorell, actualment al Museu d'Art de Girona.
I per fi arribem al aparcament del restaurant Can Bosch on desprès de un bon esmorzar, donem per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!