Pubol-La Pera-Riuràs-Pedrinyà

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta que ens permet descobrir els pobles de la Pera, Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs, tots ells dins el municipi de La Pera.
Aparquem els cotxes al aparcament del restaurant Can Boch de Púbol on acabada la sortida esmorzarem. Comencem a caminar, passant al costat de l’església de Sant Pere i tot seguit arribem a la carretera local que uneix Púbol i La Pera. Seguim aquesta 1 km fins arribar al cap del municipi.
La Pera es troba a la part més baixa i al centre de la vall, enlairat, com molts altres pobles del Baix Empordà, en un pujol de forma arrodonida. El conjunt de la població, amb les cases esglaonades als vessants del turó i la silueta del campanar gòtic dominant la part superior, té un gran atractiu. Conserva el traçat urbà d’origen medieval, amb carrerons estrets i curioses raconades. Al punt més alt i al bell mig del nucli de la Pera hi ha l’església de Sant Isidor. Iniciada a la fi del segle XVI, va ser bastida al llarg del XVII en estil goticorenaixentista, que encara perdurava. La façana actual és el resultat de les reformes posteriors a la Guerra Civil. L’absis de l’església és de planta hemidecagonal, i l’interior, d’estructura gòtica.
Visitat el poble, travessem la carretera i seguim camí al costat de la riera de Rifós. A l’alçada de la depuradora municipal, enllacem amb un camí més ample que fineix a Riuràs.
L'agregat de Riuràs, aproximadament a 1 km a ponent de la Pera, és un veïnat format per sis masies. Està documentat des de l'any 1017, època en què hi tenia possessions el monestir de Banyoles. Del conjunt cal destacar l'empedrat molt antic dels seus carrerons i les voltes o porxos que travessen una de les masies, del segle XVII.
Passat els porxos, ens situem a la carretera local que uneix La Pera amb Flaçà, (passant per Riuràs), girem a l’esquerra i al poc, passem pel mas Negre... Hi ha un Pere Negre que està documentat des de l'any 1409 i és probable que cap aquella època es pugui situar l'origen d'aquest mas. L'edifici que ara podem contemplar és fruit, tanmateix, d'una reforma molt més tardana, de l'any 1767 si atenem a la inscripció de la llinda d'una finestra, on hi ha també el nom de Joan Negre. L'element dominant de la casa és una torre cilíndrica arrebossada, amb un mirador al capdamunt.
Seguim carretera avall uns 400 metres on trobem una cruïlla que agafem (dreta), entrant al bosc de la Pedra Blanca i caminant per una sèrie de corriols fins arribar a Pedrinyà.
El veïnat de Pedrinyà té 20 habitants. Com a part del veïnat, hi ha l'església de Sant Andreu de Pedrinyà que és la que ha donat nom al poble. L'església és un bell exemplar de l'estil romànic llombard, del segle XI. La nau està capçada amb un absis semicircular decorat amb les típiques lesenes i arcuacions llombardes, fet, com la resta de la nau, amb carreus petits, irregulars i poc treballats. La coberta és de volta de mig punt, amb un tram de volta apuntada fruit d'una refecció tardana. La part més modificada es la del frontis, on hi ha un petit atri ogival i un campanar d'espadanya de dos ulls. Al Museu d'art de Girona es conserven les pintures romàniques de l'absis d'aquesta església, de gran qualitat, pintades pels volts de l'any 1200.
Visitat l’indret, ens acostem a la carretera GIV-6425 que uneix Madremanya i La Pera i la travessem, seguint ruta pel Clot de la Baga fins trobar un pal informatiu que ens indica la direcció de Púbol...(esquerra). El camí, en pujada, ens deixa a la zona esportiva de la Pera. Ens resta seguir avall, la estreta carretera (dreta) fins a Púbol, entrant per la Plaça Major
La plaça Major de Púbol inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situada extramurs del nucli medieval, al costat d'un dels antics portals de muralla. És un interessant espai de planta irregular, allargada, que conté, a més del safareig públic, edificis de diverses èpoques que constitueixen un conjunt d'arquitectura popular digna d'esment, i que presenten elements dels segles XV al XVIII.
Dins a muralles, Púbol presenta un aspecte feudal, amb el castell i l’església a l’indret més prominent dominant els edificis agrupats, entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. La vida d’un personatge famós ha quedat vinculada al nucli de Púbol: el seu castell, construït entre els segles XIV i XVI, fou adquirit pel pintor Salvador Dalí, que hi va fer llargues estades durant els seus darrers anys de vida i hi donà sepultura a la seva esposa Gala. Actualment, el castell s’ha convertit en la Casa-Museu Castell Gala-Dalí, perfectament visitable com la resta de museus que pertanyen a la Fundació Gala - Salvador Dalí.
L'església de Sant Pere de Púbol era en origen la capella del castell, al costat del qual està situada. Està documentada des de l'any 1020. Consta d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis poligonal. La façana principal compta amb una gran rosassa i un portal tardo-gòtic de mig punt, amb nervadures, presidit per l'escut dels Campllong-Corbera. Procedeix d'aquesta església el magnífic retaule de Sant Pere de Púbol, una de les obres mestres de Bernat Martorell, actualment al Museu d'Art de Girona.
I per fi arribem al aparcament del restaurant Can Bosch on desprès de un bon esmorzar, donem per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!