Púbol-Planils-Millàs-Puig Queralb-Púbol

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Degut a les altes temperatures que estem patint aquests últims dies, hem decidit, pel bé dels gossos i fins no cessi la calor, començar més d’hora a caminar i realitzar rutes més “curtetes” a prop de casa, buscant el màxim de corriols i les seves ombres, esmorzant en algun restaurant de la zona, refugiats així de la canícula estival.
Hem deixat els cotxes al aparcament del restaurant Can Bosch de Púbol, des d'on hem començar a caminar, direcció a Planils, passant pels vivers Planas (tot un seguit de camps conreats de tota mena d’arbres ornamentals). Passat els vivers, el camí transcorre per un llarg tram de la llera de un petit rierol, camí que desemboca a la pista asfaltada que uneix Planils i Púbol, Així arriben al petit nucli de cases de Can Xerot de La Torre, Can Tiroga, Can Jamperes, tots ells al voltant de Can Savalls, un exemple de Casal fortificat d’època gòtica del segle XV-XVI. Tots aquest masos com la resta dels de Planils, així com el del veí llogarret de Cassà de Pelràs, es caracteritzen per l’ús de la pedra basàltica, grisa i negra, per a la construcció. Una pedra com la que s’ha extret molts anys de la pedrera de Terra Negra. L’abundància d’aquest material, es deu al fet que entre Corçà i Cassà de Pelràs hi acaba una colada basàltica que tindria el seu focus o xemeneia al sud de Foixà.
És en aquest mateix barri on hi ha una construcció singular, la font d’en Xerot, un safareig públic conegut com El jardí del rei o el Biber, construït el 1894 i reformat l’any 1919, avui dia en desús.
Sortim de Planils direcció el coll dels Quatre camins, poc abans de arribar es troba a mà dreta el forn rajoler (estil morú) de Can Llobet.
Al coll girem a la dreta seguint pista per un camí amb pujada fins arribar al Serrat de Mas Massot, on trobem una altra cruïlla que agafem per seguir (esquerra), ara en baixada i que ens duu directament al llogarret de Millàs (Millars segons el mapes del ICC.). Abans, visitem l’estanyol de Can Calbó, poc després arribem a Millàs, just on es tova la Creu de Millàs...
Antiga creu de terme que marcava l’encreuament dels camins de Madremanya, Púbol, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a tocar de l’església i el castell de Millàs. Restaurada l’any 2014, l’actual creu és una còpia fidedigna de l’original, destruïda l’any 1936 i coneguda gràcies a fotografies antigues. Es tracta d’una creu de puntes estrellades, alçada sobre un fust vuitavat coronat per un capitell motllurat de línies senzilles, tot plegat damunt d’una base esglaonada formada per quatre graons de planta circular.
A la nostra esquerra, es tova l’església de San Iscle i Santa Victòria, un edifici romànic del segle XI, que fou l’antiga capella del veí castell de Millàs. D’una nau, és capçada a llevant per un absis semicircular que presenta decoració d’arquets llombards i lesenes a l’exterior. El campanar, adossat a migdia, és de torre de planta quadrada, d’un ull d’arc de mig punt a cada cara i coronament piramidal, revestit amb majòlica durant la darrera restauració, al segle XX.
Continuem camí (dreta segons hem vingut), passada les quatre cases que componen aquest llogarret seguim per la carretera local que uneix aquest veïnat amb el de Púbol i que deixem passat uns 250 metres per un camí que se’ns obra per la dreta i que voreja el turó de La Muntanya, guanyant poc a poc alçada. Travessem un cop aquesta carretera i seguim per l’altre banda uns corriols fins arribar a un camí principal a l’alçada del Puig de Queralb, es el camí del Clot de la Baga que ressegueix la muntanya de Craup. Nosaltres continuem pel camí que tenim en front i que segueix la tanca metàl·lica de la finca de Cal Roig de Craup...estem al Puig de Queralb. En acabar el límits de la finca, la tanca gira a l’esquerra...(si seguíssim una estona més pel camí que portem, arribaríem al amagat i altíssim punt geodèsic del Puig de Queralb), nosaltres seguim una estona més la tanca fins arribar a un portal de tanca metàl·lic, és el punt que comencem a baixar fins arribar a la pista asfaltada que uneix Púbol i Pedrinyà, passant per la zona esportiva de la Pera.
Ens resta seguir avall, la estreta carretera (dreta) fins a Púbol, entrant per la Plaça Major
La plaça Major de Púbol inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situada extramurs del nucli medieval, al costat d'un dels antics portals de muralla. És un interessant espai de planta irregular, allargada, que conté, a més del safareig públic, edificis de diverses èpoques que constitueixen un conjunt d'arquitectura popular digna d'esment, i que presenten elements dels segles XV al XVIII.
Dins a muralles, Púbol presenta un aspecte feudal, amb el castell i l’església a l’indret més prominent dominant els edificis agrupats, entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. La vida d’un personatge famós ha quedat vinculada al nucli de Púbol: el seu castell, construït entre els segles XIV i XVI, fou adquirit pel pintor Salvador Dalí, que hi va fer llargues estades durant els seus darrers anys de vida i hi donà sepultura a la seva esposa Gala. Actualment, el castell s’ha convertit en la Casa-Museu Castell Gala-Dalí, perfectament visitable com la resta de museus que pertanyen a la Fundació Gala - Salvador Dalí.
L'església de Sant Pere de Púbol era en origen la capella del castell, al costat del qual està situada. Està documentada des de l'any 1020. Consta d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis poligonal. La façana principal compta amb una gran rosassa i un portal tardo-gòtic de mig punt, amb nervadures, presidit per l'escut dels Campllong-Corbera. Procedeix d'aquesta església el magnífic retaule de Sant Pere de Púbol, una de les obres mestres de Bernat Martorell, actualment al Museu d'Art de Girona.
I per fi arribem al aparcament del restaurant Can Bosch on desprès de un bon esmorzar, donem per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!