Púbol-Puig Queralb-Torrent de la Canal, (caminant per corriols). sortida esmorzar de fi d’Any dels hh

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh i els inseparables i fidels companys de “quatre potes”
En l’última caminada dels hh vàrem proposa, fer una trobada per intentant reunir al major número de companys possibles, dels quals ens han acompanyat en una o altre de les sortides realitzades, i la millor excusa era fer una “sortideta” matinal amb esmorzar inclòs per acomiadar l’Any.
L’esmorzar era clar que el faríem al restaurant de Can Bosch de Púbol, un local gran i que sempre ens tracten molt bé i la caminada hem aprofitat una feta no gaire temps pels voltants de Púbol i Planils (Corçà), en la que hem pujat al cim del Puig de Queralb amb el seu vèrtex geodèsic a sobre de una alta torre, i hem caminat per un munt de corriols que han fet les delícies de que ens han acompanyat.
Com la ruta és la mateixa que vàrem realitzar no fa gaire temps, us estrafaig la mateixa ressenya per si us bé de gust fer.la:
Sortim del aparcament del restaurant de Can Bosch de Púbol i caminem pel carrer que hi ha darrera l’església i el Castell d’en Dalí i sortim del poble per una pista asfaltada que tenim a l’esquerra, la qual seguim uns quants metres fins la cruïlla del Veïnat de Pedrinyà i de la zona esportiva municipal, (dreta, indicat amb rètols de carretera). Seguim aquesta pista amb ascens fins el final de la pujada, on trobem a la esquerra, el començament d’un corriol i un pal indicador del Puig Queralb (ULL...indica seguir per un altre camí), nosaltres prenem aquest corriol en pujada fins trobar el darrera de la finca de Cal Roig de Craup, on seguim la tanca metàl·lica (esquerra), fins que aquesta gira a la dreta, creant el cercle que clou la finca. Nosaltres seguim en sentit contrari a aquesta, per un camí no gaire transitat i amb vistes, (dreta) del Montgrí i les Medes i amb la mirada també, (esquerra) buscant l’alta base cúbica de formigó on es troba de vèrtex geodèsic (un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre que és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment aquest vèrtexs es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells).
L’Avi i en Santi, pugen dalt la base per fer-nos unes quantes fotografies (falten ancoratges a mitja alçada de escala i dona sensació de feblesa, però no de perill).
Tornem sobre nostres passos fins arribar a una ampla pista forestal que creuem per seguir un llarg corriol que ens fa passar per sobre del llogarret de Millàs amb vistes sobre el seu Castell i el inconfusible campanar de la església de Sant Iscle i Santa Victòria amb el coronament piramidal, revestit amb majòlica. Seguim corriol fins assolir la pista asfaltada que uneix Millàs i Púbol, la seguim a la dreta i a quaranta metres la deixem per caminar per un viarany que es troba a l’esquerra i que ens baixa fins el Torrent de la Canal.
Seguim un tram per dins el Torrent seguint el sender fins sortir de la seva llera i caminar, encadenant una sèrie de corriols que ens van fent molt agradable la caminada.
Sortint d’un dels corriols i seguint per una pista, ens topem (esquerra) amb el Forn de Calç de Can Ponç , que encara conserva tota la seva estructura. Un xic més amunt, seguint la mateixa pista passem al costat de la fita dels Tres Termes. Ja ens queda poc per tancar el cercle, ara el camí passa a tocar d’alguns camps de plantacions d’arbres dels Vivers Planas abans de arribar a Púbol, on passem pel mig. La vila conserva en els seus carrers l’estil medieval tradicional, amb façanes de les cases gòtico-renaixentistes, la plaça Major està situada extramurs del nucli medieval, al costat d'un dels antics portals de muralla. És un interessant espai de planta irregular, allargada, que conté, a més del safareig públic, edificis de diverses èpoques que constitueixen un conjunt d'arquitectura popular digna d'esment, i que presenten elements dels segles XV al XVIII. Evidentment no es pot marxar de Púbol sense haver visitat l’església gòtica de Sant Pere, ni el Castell de Púbol, avui Castell Gala-Dalí, residència que Salvador Dalí va comprar per la seva musa, Gala.
I per acabar aquesta caminada...un bon esmorzar a Can Bosch.
Salut i bones caminades!!