Pui de Cassibrós pel sender Heisenberg

Nota prèvia: Si no heu estudiat batxillerat de ciències potser el nom que he posat a aquesta caminada us sigui un misteri. Us ho aclariré. Werner Heisenberg va ser un físic alemany, un dels noms més destacats de la física quàntica i premi Nobel de Física al 1932. És especial famós pel formular el “principi d’incertesa” que planteja que no és possible conèixer la posició i velocitat d’una partícula en un moment donat. Així, exactament, us sentireu si seguiu l’itinerari que proposem i feu cas als indicadors que hi ha al bosc.

El Pui de Cassibrós (2085 m) és un turó destacat a la serra que separa la Vall Ferrera i la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Si busqueu ressenyes veureu que la majoria de propostes comencen al pla de Negua una àmplia collada de grans panoràmiques situada un centenar de metres per sota del cim i fins on, fins no fa massa, es podia pujar en cotxe. Nosaltres ens vam proposar pujar-ho des del nucli habitat més proper, Esterri de Cardós, cap als 1200 m.

APROXIMACIÓ
Arribem a Esterri de Cardós per la carretera C13, entre Balaguer i Esterri d’Àneu. En arribar a Llavorsí (km 142) prenem la carretera C381/L504 cap a la Vall de Cardós i al quilòmetre 12 ens desviem a mà dreta (NE) per la carretera local a Arrós de Cardós, Esterri de Cardós i Ginestarre. Deixem el cotxe a l’entrada d’Esterri doncs més amunt, en un revolt dins del poble, un defecte en la sustentació de la llosa de formigó ha fet caure ben bé la meitat de l’ample de la via, amb voreres i baranes. Cal destacar que no vam trobar cap avís previ d’aquesta incidència que t’obliga a fer un canvi de sentit en un espai prou estret.

RECORREGUT
Accedim, doncs, caminant al poble [1198 m]. Al bell mig, al costat de l’esvoranc, un gran mapa del Parc de l’Alt Pirineu ens anuncia l’existència d’un aparcament al Pla de Negua. Més endavant veurem que no és cert. Deixem la corba a l’esquerra que ens duria a Ginestarre i seguim de front per una pista (Mata d’Esterri) cap a l’asserradora o mola d’Esterri [3 min; 1193 m]. L’espai davant l’asserradora està ara habilitat per fer el gir de vehicles... si la prudència no us ha dut a girar abans. Diversos indicadors ens parlen del Pla de Negua. Nosaltres continuem per la pista, en suau baixada fins a creuar un torrent i trobar una bifurcació [17 min, 1194 m]. La pista continua a la dreta (NO) però una barrera ja ens deixa clar que només els veïns pugen a Negua en cotxe, tant ens fa. A mà esquerra un indicador ens ofereix dues opcions per arribar a Negua, de front (SE) 5,25 km i 2h 30 min, a la dreta (O), per la Mata d’Esterri, hi ha 4,2 km i 1h 35 min. Escollim pujar per la Mata.
Es tracta d’un agradable senderó, prou evident, que puja gradualment sempre a l’ombra de bedolls i pins, cosa que s’agraeix. El sender talla una i altra vegada les llaçades de la pista, ara restringida, i en cada intersecció trobem un pal indicador que ens indica el camí a seguir però quan altres senders tallen el nostre no trobareu cap recordatori de la direcció a seguir, continueu sempre de front sense fer cas a aquests senderons.

En el primer encreuament [32 min, 1298 m], la primera sorpresa, ja no parla de la Mata d’Esterri i l'horari ha canviat: ens queden, diuen, 2h 40 min. No us avorrirem en detalls però la distància i el temps es va allargant i escurçant una vegada i una altra al llarg de tota la pujada.
Seguim pujant en direcció a ponent i sortim breument del bosc, creuem un camp de gramínees de l’altra banda del qual s’amaga un d’aquells vells senders ramaders, amb murs de pedra seca i, en el seu temps, empedrats [45 min; 1338 m]. Unes marques de pintura groga ens conviden a girar i seguir a la dreta (NNO), fem cas omís i seguim a l’esquerra (SSE), sense fites. Entrem en una llarg trajecte, uns dos quilòmetres, sempre dins del bosc i només senyalitzat amb tres o quatre fites, quan tallem la pista.
A mesura que guanyem alçada el sender fa alguns petits girs per a salvar el desnivell, sense arribar a fer llaçades. En aquesta zona observarem que alguns dels arbres duen un punt groc pel costat oposat al nostre pas; el camí és fitat, però en un sol sentit. Encara dins del bosc, arribem a una bifurcació amb un pal indicador [1h 48 min; 1675 m], les indicacions han estat arrencades, el sender de l’esquerra duu cap a la Fonteana, i el prendrem al retorn, seguim a la dreta (SE) que aviat ens deixarà de nou a la pista (gran fita de pedres) [1h 51 min; 1690 m].
Seguim per la pista uns pocs metres a la dreta (O) fins al primer revolt on reprenem el sender que puja cap a la Portella, un contrafort del Cassibrós. Aquest tram està marcat amb punts blaus als troncs, més endavant, els punts seran de color carabassa. Us haviem avisat!
La Portella [2h 19 min; 1861 m] és un espai pla sobre la carena entre dos ressalts rocosos, el Pic de la Portella (1912 m, al NO) i el Roc de La Pena (1920 m, al SE). Al marge S del coll hi ha una estaca que indica l’inici del sender cap al cim de La Portella. Al mapa de l’Alpina de la Pica d’Estats el camí passa per aquest punt i continua cap a la cara S del serrat però, en realitat, el sender passa uns metres més al nord (consulteu el track per estalviar-vos voltes inútils).
Ens enfilem cap al Roc de La Pena, que rodegem per la dreta. En aquest punt, entre els arbres, tenim la primera visió del cim de Cassibrós. Continuem pel bosc fins desembocar en una intersecció de pistes [2h 39 min; 1954 m], la que ens uneix amb Cassibrós (dreta) i la que vé d’Esterri de Cardós (esquerra). Seguim de front (SE) guiats per fites de pintura groga. Mantenim la direcció fins desembocar, finalment, al Pla de Nequa [2h 44 min; 1978 m]. Hem recorregut 5,3 km.
Creuem el prat fins gaudir de les vistes pel l’altre vessant abans de girar a la dreta (S-SO) buscant el camí carener. Després d’uns metres sinuosos entre els arbres el sender es fa més evident. Creuem una arbreda gairebé plana, remuntem vorejant per la dreta un ressalt rocós i continuem amunt per algun dels múltiples senders de peülla dins de la pineda fins al cim [3h 13 min; 2085 m].
El cim del Cassibrós és ampli, amb el bosc a tocar per la banda de ponent i amb un serrat a la seva banda de llevant que facilita les vistes per aquesta banda i que abasten des del Certascan (N), Monteixo (NE) i la carena Salòria-Màniga cap al SE. Fa goig estar-s’hi una estona i gaudir de les vistes.
Iniciem el descens seguint les nostres pròpies passes cap al Pla de Nequa [3h 28 min; 1978 m] i la cruïlla de pistes. Prenem la pista cap a la dreta (E) en direcció a Esterri de Cardós fins a la primera corba on trobem un altre senyal sorprenent [3h 49 min; 1832 m]: diu que fins a Esterri us queden 2 km i que hi arribareu en 25 minuts. No us ho creieu, us queden realment 6 quilòmetres i una hora i mitja de caminada efectiva.
Passem per l’àrea de lleure de Fontifreda [4h; 1772 m], composta per una font, un abeurador en un gran tronc buidat i una taula de pic-nic. Descansem uns minuts i continuem baixant per la pista fins a una gran fita de pedres que ens anuncia el camí de la Mata d’Esterri [4 h 1 min; 1690 m]. Per uns minuts tornem a caminar sobre les nostres passes a la pujada. En arribar a la cruïlla de senders, tombem a la dreta (E). El sender és una simple línia marcada entre les mates de nabius però, girant el cap, veurem els punts grocs en els troncs (recordeu que els senders estan marcats en un únic sentit).
Travessem una surgència d’aigua (font del Ribal) i continuem en direcció E fins a un revolt de la pista [4h 24 min; 1615 m], que creuem, per continuar en la mateixa direcció sobre una terrassa on una estaca pintada de groc ens indica (aproximadament) el sender de baixada.
El sender baixa gradualment en direcció NO. Passa al costat d’una casa en runes (Casa del Vaquer), per “l’àrea de lleure” de Fonteana o Els Plaus (en aquest cas, una simple taula de pic-nic) [4h 35 min; 1527 m]. Seguim per prats de pastura on hi ha una altre senyal enganyosa [4h 37 min; 1513 m]: la placa assenyala cap a Esterri de Cardós però just en aquest punt, el camí recula per baixar un marge i seguir pel bosc, heu de girar en direcció E uns metres abans de reprendre cap al NO.
A partir d’aquí seguim la baixada gradual guiats pels desconcertants cartells fins a desembocar a tocar de la barrera de la pista [5h 2 min; 1194 m], ja a les envistes d’Esterri de Cardós [5 h 12 min; 1198 m].