Pui de Cassibrós (Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

El Pui de Cassibrós (2085 m) és el punt més alt de la Serra de Niarte que separa pel sud, la Vall de Cardós i la Vall Farrera. Cim poc trepitjat, des del seu punt geodèsic veurem com aquella baixa al Pla de Nèqua i es perllonga per la Serra de Tudela i el Cap de Montarenyo més al nord.
El sender està marcat amb pintura groga i nombrosos pals indicadors, excepte el tram fins al cim des del Pla de Nèqua, però el camí és evident i no té pèrdua.

Distància: 16,70 km.
Temps total: 6.20 h
Desnivell positiu: 1178 m
Desnivell negatiu: 1176 m

Des d’Arrós (1032 m) seguim per l’asfalt en direcció a Esterri i Ginestarre; després del primer revolt l’abandonem per l’esquerre pel sender (pintura groga) que passa a tocar de les restes de la Borda de Castellar. L’ascens és progressiu; ens unim de nou a l’asfalt a l’entrada d’Esterri de Cardós (1181 m); sortim del poble pel seu extrem nord-est seguint el senderó que va guanyant altura pels marges dels camps de dall fins a Ginestarre (1345 m).

A partir d’ara anirem seguint les indicacions per anar a les Bordes de Llossaus. Després de superar les darreres cases passem pel costat del dipòsit d’aigua planejant pel Solà de Ginestarre; un cop al bosc de bedolls continuem per un terreny més agradable fins a una cruïlla de camins (1640 m); més amunt, davant nostra s’endevinen el conjunt de les Bordes de Llossaus ; si no hi hem estat abans val la paga acostar-nos-hi per a visitar la restaurada Borda de Bringué per fer-nos una idea de com eren realment aquestes construccions. Des d’ella podríem seguir al Pla de Guanes i el Coll de Tudela (GR 11).

Nosaltres, però, deixem de banda aquestes indicacions i ens desviem per la dreta cap a les Bordes de Mallanera (pal indicador). Entrem al bosc de la Mata dels Mollassos i reprenem l’ascens per la pineda; quan el superem i el terreny és més obert, veiem les restes de les Bordes de Mallanera (1740 m). Les vistes sobre la capçalera de la Vall de Cardós són espectaculars.

A partir d’ara el sender, profusament marcat amb nombrosos pals informatius, va alternant zones solanes poblades de matolls de bàlec i vegetació baixa, amb altres boscoses més ombrívoles i humides. Així passarem per la pineda del Bosc de l’Aureda, la Pala de Sedorn i més endavant per la Font de Sarredo al Bosc de la Muntanyeta. Més endavant, passats els murs enrunats del Cortal de Sarredo, arribem a la pista forestal que puja des d’Esterri de Cardós i finalitza al poble de Cassibrós (1830 m).

Les indicacions ens fan continuar pel camí en direcció sud-oest. L’ascens és progressiu i una mica avorrit; just quan deixem de pujar ens desviem per un altre camí tancat per a vehicles que finalitza al Pla de Nèqua o de Nèqua (1978 m). Es tracta d’un prat alpí envoltat d’un bosc de pi negre amb uns quants arbres monumentals com el Pi de la Murriada. Al sud, tenim unes vistes panoràmiques de l’extens Bosc de Virós i la Serra de Màniga. Un racó recomanable per estar-s’hi una bona estona.

Orientats al sud-oest, deixem el pla i entrem al bosc ombrívol seguint una senda no marcada però de fàcil seguir. A poc a poc anem guanyant altura en un ambient feréstec fins a assolir el punt geodèsic del Pui de Cassibrós (2085 m). Encara que és una cota modesta tenim unes bones vistes en totes direccions; a la fondalada veiem l’entrada de la Vall Ferrera i el poble de Tírvia.

Pel mateix camí retornem al Pla de Nèqua i a la pista forestal. Continuem recta en sentit nord per senderó evident (pintura groga); abans de la Portella ens desviem per la dreta per un caminoi (pintura vermella) arranjat no fa gaire que baixa decidit fent drecera fins a retrobar de nou el sender. Seguim el descens dins del bosc de la Mata d’Esterri fins a contactar de nou amb la pista forestal (pal indicador); la seguim uns metres en descens i aviat veurem, a l’esquerre, una fita que ens marca el senderó (pintura groga i pals informatius) que baixa còmodament per la Mata d’Esterri en un ambient ombrívol i agradable. Quan la vegetació ho permet, veurem a l’altra banda de la vall, Ginestarre i Esterri de Cardós. A aquest darrer, podem arribar-hi per un altre camí indicat per un cartell plastificat.

El descens continua, ara, per la frondosa Mata d’Arrós davallant decidit entre bedolls i alzines fins a Arrós de Cardós (1032 m).