Pui de Lleràs

Breu però no menor excursió per La Terreta, un fragment del Pallars Jussà tan amagat com interessant de conèixer.
Comencem l'excursió al petit poble d'Espluga de Serra. Tot i que havia estat cap de municipi i encara avui és on hi ha l'escola de la vall tothom en parla com si fos un llogarret més enllà de la Torre de Tamúrcia. Dediqueu un temps a passejar-vos pels seus costeruts carrers i segur que us sorprendrà.
Deixem el cotxe al peu de les escoles i prenem el camí en direcció est que arrenca d'aquest mateix punt (pal indicador) ben aviat apareixeran fites grogues que no ens abandonaran fins al mateix cim alternant amb fites de pedra.
[20 min 1360 m] entrem en un terreny, com ho diriem? Pudent i relliscós. Si. Al bosquet que atravessem és més habitual el bestiar de peülla que els excursionistes amb botes i les vostres es clavaran en un autèntic femer que, ajudat per una petita surgència, rellisca de valent. Són uns pocs metres superats els quals [24 min, 1370 m] trobem una portella pel bestiar alhora que el camí gira bruscament a nord. Si us pensàveu que el grau per superar la muralla rocallosa era al collet que tenieu a mà dreta (SE) estàveu ben equivocats, resseguim la cinglera per la base per un sender costerut i ple de còdols que s'han anat desprenent de la muralla. Passats uns primers metres de mal camí aviat ens deslliurem dels pedrots i seguim el camí en direcció E i després S cap al Coll de Serradell [48 min 1544 m]. Som a la divisòria d'aigües a l'est pallareses a l'oest ribagorçanes. Gaudim de les vistes per continuar tot seguit el camí en direcció S, a l'esquerra de la carena per un petit bosquet. Continuem pel camí carener, ben evident i prou ben marcat cap a una torre d'alta tensió des de la qual ja veurem clarament el cim, la fita del vèrtex geodèsic i la barraca del guaita. El camí que segueix té algun pas un pèl aeri però si esteu habituats a la muntanya segur que heu passat per llocs semblants en qualsevol de les serres de conglomerat que col·lecionem a casa nostra.
El Pui, des d'on venim, sembla protegit per una cinglera però és molt més vulnerable que no sembla. Aviat arribarem a un collet [1h 17 min 1600 m] des d'on podriem seguir l'aresta però és molt més senzill seguir el sender diagonal a mà dreta que s'enfila progressivament.
Després d'un parell de punts estrets el sender comença a fer-se ample i a planejar, tenim boixos a banda i banda. Abans que el camí comenci a baixar [1h 26 min 1655 m] girem a l'esquerra i pugem decidits pel prat entre boixos, de seguida serem al cim [1h 30 min 1690m]. Just en el temps que ens havia anunciat el rètol de l'inici del camí.
Les vistes des del cim són fantàstiques, paga la pena passar una bona estona gaudint-ne i reconeixent muntanyes, valls, pobles...
Per baixar, vam refer el camí de la pujada. D'una banda, per disposar de temps per visitar els poblets de la Terreta de l'altra per que en la carena vam trobar una batuda de caça no senyalitzada i no era cosa d'allargar l'estada en zona de pim-pam-pum.
Temps efectiu caminant: 2h 18 min