Pui de Lleràs

Des de Rivert per les serres de Castellet, de Sant Salvador i del Cavall

El Pic o Puig de Lleràs (pui en la parla pallaresa) és el punt culminant i nexe d’unió de les serres de Castellet i Sant Salvador, partió de la comarca natural de la Terreta (a ponent) i el Pallars Jussà (llevant). Administrativament és dins del terme municipal de Tremp.
S’hi albira una panoràmica formidable. L’itinerari més curt és pujar-hi per la Terreta des d’Espluga de la Serra, per ponent. Més llarg es fer-ho per llevant: de Toralla per la Serra de Sant Salvador i la vall de Serradell.
L’itinerari que us proposem ho fa per migdia, des de Rivert. És fàcil i molt evident però els camins no son senyalitzats ni, i en segons quins trams, gens fressats.


Accés
Rivert és un petit i bonic poble al terme municipal de la Conca de Dalt, de carrers estrets i costeruts arrecerat a la fada del Pui Redon, als peus del turó on hi havia el castell del que avui solament en resta una petita capella.
Entre els punts quilomètrics 94 i 96 de la C-13 pugem a Salàs de Pallars des de on prenem una pista enquitranada fins a Rivert. Deixem el vehicle just a l’entrada del poble.

Rivert (888 m)
Per escales i carrerons costeruts pugem a la part superior del poble de on surt un camí que, entre llaçades i contraforts, ens enfila al turó on hi ha la capella de la Mare de Déu del Castell.
Per un corriol poc fressat guanyem el llom del Serrat de la Rebollera i el seguim vers el NW, en moderat pendent, sense abandonar mai la carena.

Roca Espatllada (1396 m)
Discret turó, nexe d’unió entre el serrat pel que hem pujat i la Serra de Sant Salvador.
Vers el N s’obre la clotada del Barranc del Grau, a la capçalera de l’alta vall de Serradell, on ens atrauen les curioses formacions de conglomerat i verticals cingleres.
Seguint la carena vers el W i per fort pendent i terreny rocallós ens enfilem al Turó dels Graus des de on continuem carenejant, ja per terreny menys costerut, mentre anem virant al N fins que abastem una pista.

Pista de Salàs (1510 m)
Podríem prendre-la i ens menaria al mateix lloc, però faríem marrada i perdríem les boniques vistes que s’albiren des de la carena, així que continuem carenejant vers el NNW amb l’estimball a la nostra dreta, per camí poc definit però franc.
Al Turó de la Font del Forn marxem a l’esquerra endinsant-nos al bosc. Seguim tiranys del bestiar que ens fan còmode la marxa, sempre propera a la carena. Ens en separem quan sortim del bosc per anar a buscar la pista de Salàs que abans hem rebutjat.
La seguim a mà dreta fins al cim.

Pui de Lleràs (1692 m)
Vèrtex geodèsic i caseta de guaita forestal. És planer i herbat amb una formidable panoràmica de 360º.
A ponent albirem, com a vista d’ocell la Terreta, el Turbó i la Serra Farrera. I seguint el sentit de les busques, darrera la imponent muralla de la Serra de Sant Gervàs sobresurten els massissos més alts del Pirineu: Posets i Maladeta. Vers el nord destaquem la vall de Manyanet i els cims que tanquen la de Boí, amb la Pica de Cerví al bell mig. Després el Montsent i més enllà el cordal Monteixo-Comapedrosa, Salòria i la Torreta de l’Orri. A sol ixent la Tossa Plana treu el cap per sobre el Boumort. I després Carreu, el Roc de Pessonada i Sant Corneli sobre la Conca de Tremp, amb Montserrat a l’horitzó. A migdia, com un teló de fons, la muralla del Montsec, esberlada pels congostos de Terradets i Mont-rebei.
Retornem sobre els nostres passos fins a la Roca Espatllada on marxem vers el N seguint un imprecís corriol carener que es desdibuixa, quan no es perd, als pocs claps boscosos que travessem. Sempre carenejant.

Roca Palomera (1385 m)
És com un esperó envoltat de cingles, avançat sobre la vall de Serradell.
Baixem sense camí, buscant els millors passos, a recuperar el cordal carener. I ja, per camí més definit, no l’abandonem excepte per esquivar el Tossal del Càvet que deixem a l’esquerra.

Sant Salvador (1228 m)
Petita i ben arranjada ermita encimbellada al Turó de la Roca de Migdia amb bones vistes sobre la vall de Serradell, Toralla, la Pobla de Segur i el pantà de Sant Antoni. (1)
Baixem per la pista de servei del repetidor de telecomunicacions proper resseguint la carena de la Serra del Cavall. Quan la pista fa un gir de 180º a l’esquerra en direcció a Toralla, l’abandonem baixant sense camí fins a trobar-ne un de transversal a los Solans.

Camí de Servei (992 m)
El prenem a mà dreta vers ponent. És el camí de servei de la canonada d’aigua de Rivert a Toralla (2). Força precari, millora molt a partir del Barranc de l’Espluga de Paradís a partir d’aquí és una pista apte per a tota mena de vehicles. En una cruïlla en Y, rebutgem el ramal de la dreta i continuem fins a Rivert.

Cartografia: Ed. Alpina. El Cinquè Llac (1:30000)

(1) Podem allargar la ruta visitant Toralla: continuar carenejant i baixar-hi per un camí ben fressat pel Turó de la Mola Mora i després per pista fins a enllaçar amb el camí de servei abans de la masia de Vilanova.
(2) Rivert te bones fonts amb quantiosos cabals d’aigua. La Font d’Amont és la surgència d’un sistema hidrològic que té boca d’entrada a la Cova de Cuberes, a la Vall de Serradell.


Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/3vv5KTdbHj6kBzYi9