Pui de Lleràs des la Borda del Seix, prop de Serradell, Conca de Dalt, passant pel Coll de Serradell.

Magnífica excursió per la màgia de l’indret, tant per la geomorfologia del conglomerat, com per la visió panoràmica a les altures, sense oblidar-nos de la flora mediterrània. Passarem prop de formacions geològiques més que notables: El Barrancot, un engorjat calcari formidable, apreciat pels escaladors; Les Picorres, esveltes agulles de roca conglomerada rogenca, en destaca la Picorra del racó, i la Cova d'en Cuberes, la cova més gran de Catalunya, descoberta el 1951 i posada en coneixement pel senyor Cuberes, llavors alcalde de Toralla i Serradell.(1)
Arribats a Serradell, com que anàvem amb criatures petites, vam continuar amb els cotxes per la pista que surt del poble en direcció oest, fins a un revol on la pista creua un barranc que baixa de les Picorres, situat a un km aproximadament de Serradell. En aquest punt hi ha uns replans on vam aparcar els cotxes.
Seguim a peu per la pista en direcció oest, passem pel costat de la borda de Sant Maria, uns 200 després de la borda ens trobem una divisió de la pista, seguim per la de la dreta, en direcció oest, com si anéssim a la Cova d'en Cuberes. Continuem per la pista, ara en direcció nord-oest, passem per una borda amb la teulada enrunada, després la pista fa una llaçada per tornar a la direcció nord-oest. Uns 700 m més enllà, anant per la pista, trobem un corriol a l'esquerra que ens duria al Barrancot i que no agafem, seguim per la pista en direcció a la Cova d'en Cuberes, està indicat en un gravat amb lletres vermelles sobre una pedra posada al terra. La pista fa una corba per creuar el Barranc de les Boïgues i, acte seguit, deixem la pista i tirem per un corriol a la dreta. Boïga és el tros de terra erma resultant de cremar el bosc per al conreu en el procés medieval de l'artigatge.(2) Quan hi passem, aquest procés, fins a cert punt, encara ara hi és present. Per comptes de cremar el bosc havien cremat la malesa damunt les feixes; per tant, ara boïgues. Seguim pel corriol en direcció oest i al cap de poc, aproximadament a 1,4 km després d’haver creuat el barranc de les Boïgues, trobem una divisòria, agafem el corriol de l'esquerra, pel de la dreta aniríem a la Cova d'en Cuberes. Tot seguit creuem Llau del Cornàs. Llau és un barranquet petit i sec per on corre l'allau.(3) Curiosament, aquest llau o "barranquet", a menys d'un centenar de metres avall, després que se li hagi unit el Barranc de la Boscarrera, es denomina "Barrancot" i constitueix un engorjat, com hem dit, formidable, al qual hi havíem anat el dia abans. Creuat el Llau del Cornàs el corriol vira al sud, per remuntar l'aresta que ve del Serrat dels Lladres, per tornar de seguida a la direcció oest. Sempre en direcció oest ascendirem per una aresta arrodonida i feixuga, amorosida pels rojalets, els roures, les alzines, els boixos, els ginebrons --de tant en tant me'n poso un fruit a la boca--, els nabius --que a l'estiu deuen refrescar la boca seca del caminant--, el garric, l'espígol, la farigola, tot i que de tant en tant les gatoses ens esgarrinxen. També hi ha el tirat elèctric d'alta tensió, gens romàtic, però una bona referència per no desencaminar-nos atès que en aquest tram porta la mateixa direcció, altrament que la bellesa de l’indret depassa la presència del tirat. Tot això, sostingudament, fins al Coll de Serradell, 1538 m d'altitud. L'arribada al Coll de Serradell és formidable. L’ànim abatut per la pujada esdevé pletòric en un instant. Davant nostre els magnífics espadats de la Serra de Sant Gervàs, amb el rerefons de l’altívol Pirineu axial i central, ara curull de neu. Si mirem enrere, cap on d’on venim, la vista és igual de captivadora: les muntanyes de conglomerat rogenc del Pallars Jussà en primer terme, amb el Pirineu axial i oriental, no tant altívol però igual d’entranyable i nevat, al fons. Destaca el vol silenciós i majestuós dels voltors tot fendint l’aire. El meu nét Andreu ho va copsar de seguida, “no fan soroll”. Al sud veiem perfectament el nostre objectiu, la cima del Pui de Lleràs, ben empolsinat de neu a la cara nord, encara a 1,4 km d’on som. Seguim per la carena, amb l’esmentada vista a banda i banda, sovint a la vora del cingle que ens queda a la dreta, fins al cim, 1692 m. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una caseta en bon estat. La vista en forma de panoràmica de 360· ens torna a seduir. El fred, però, ens va empènyer a iniciar la tornada, sense dificultats, pel mateix camí de l’anada.
Vaig fer aquesta excursió el diumenge 5 de març de 2017 amb la meva esposa Rosa Maria, les meves filles Roser i Núria, els meu gendres Francesc, que també va enregistrar la ruta al Wikiloc i Cesc, l’artífex de l’excursió, i els meus néts Mercè, Andreu, Marina i Serni, que tenen entre cinc mesos i tres anys, ben aconduïts pels seus pares i distrets pels contes dels avis.

1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Cova de Cuberes [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 22 d' octubre del 2016]. Disponible a la xarxa.
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. Artigatge [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 1 d' octubre del 2016]. Disponible a la xarxa.
3. Col·laboradors de la Viquipèdia. Barranc [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 26 de febrer del 2016]. Disponible a la xarxa.