Pui d’Urdosa pel Front del Pallars, Colls de Baladredo i Serelles, Obaga Vinenta i Bordes de Bedié des del Santuari de Biuse

Solitària ruta sortint des de les Bordes de Biuse (Llavorsí, Pallars Sobirà) on desprès de visitar el conjunt de bordes i el Santuari de la Mare de Déu de Biuse pujarem sense camí definit prop de la carena tot veient diferents vestigis de la Guerra Civíl de l’anomenat Front del Pallars, en forma de refugis, trinxeres, polvorins i la Fortificació de la Castellera o Crestelleta. Continuarem amunt passant pels verds prats del Coll de Baladredo i enfilarem la carena Sud fins coronar el Pui d’Urdossa (2226m), excel·lent mirador de gran part del Pallars. Per tancar el cercle davallarem sense camí definit per la carena Nord i el Coll de Serelles fins abastar el Camí de les Poselles, que desprès deixarem per anar a veure el conjunt de les Bordes de Bedié i així donar per finalitzat el recorregut. Aquests trams sense camí li dónen a la ruta un puntet feréstec i aventurer que garanteix la solitud i l’allunyen de les rutes massificades, per gent experimentada i amb bona orientació resulta fàcil i senzill, però pot ser una ruta complicada i de “mala petja” per gent habituada a anar sempre per senders fressats i senyalitzats.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 27-06-2020. Carretera C-13, entre Rialp i Llavorsí (entre els kms 140 i 141) agafem una pista seguint indicacions cap a “Mare de Déu de Biuse / Espai de Memòria de Biuse”. La pista es força estreta i a dia de fer la ruta està en força mal estat per pujar amb vehícles que no siguin 4x4 (fa uns 7-8 anys hi vaig passar i també estava en mal estat), amb tot, si estàs acostumat a anar per pistes i tens paciència es posible de fer amb un vehícle una mica alt. Nosaltres hem pujat amb la nostra furgo, que té 23 anys, 70 cv i no és 4x4… Aparquem en un àrea de lleure equipada amb taules de picnic, font i barbacoes al costat de les Bordes de Biuse i de l’ermita-santuari de la Mª de Déu de Biuse (d’origen medieval). Desprès de fer un tomb per visitar el conjunt de les bordes i el Santuari iniciem la caminada seguint la pista per on hem arribat (SO) apenes uns pocs metres, tot just fins trobar un indicador que ens convida a anar cap a “Montenartró” tot agafant un sender (senyals grocs) que surt al S. Ben aviat el sender es bifurca: seguim el corriol de l’esquerra (S, senyals grocs), un clar camí vell que comença a pujar passant per unes bordes en ruïnes i desprès continua pujant (S/SE, senyals grocs) fent una marcada llaçada que ens fa passar a prop d’una altre borda, també en ruïnes. Des d’aquestes bordes el sender (senyals grocs) gairebé planeja amb tendència al S fins arribar al plans herbats del Planell de la Serra. Tot just al costat d’una gran torre elèctrica deixem el sender que portàvem (i els senyals grocs, que se’n van cap a Montenartró) i pugem a l’esquerra (E) sense camí definit pels vessants herbats, per terreny obert on podem escollir el pas. Un cop s’acaben aquests prats inclinats girem a l’esquerra (N) uns pocs metres en el limit entre el bosc (dreta) i els prats (esquerra) fins trobar una fita escadussera que marca el punt on ens fiquem en el bosc i pugem (SE) sense camí definit un breu tram fins sortir de seguida a la línia de la carena. Un cop en la carena la seguim amunt (E), sense un camí definit però per un terreny obert que deixa fer força bé. No triguem a trobar restes de trinxeres i tot seguit una mena de búnquer o niu d’ametralladora i més trinxeres en un bonic pla herbat. Passat aquest pla herbat entrem al bosc i seguim pujant (E) sense camí definit (el bosc deixa fer) fins arribar a les ruïnes d’una casamata (on es refugiàven els soldats), punt des d’on seguim uns senyals vermells que pugen a prop de la línia de carena-cresta (E/SE) amb trams de senda intermitent i passant per més ruïnes de refugis, trinxeres i un polvorí. Des del polvorí la senda (senyals vermells) de seguida ens porta a les Fortificacions de la Castelleta o Crestellera, ubicats en plena carena de la muntanya, en una zona oberta on són encara ben visibles diversses fortificacions, trinxeres i refugis. Fa esgarrifar pensar que en aquesta zona van morir moltes persones. A partir d’aquí la senda (senyals vermells) flanqueja la carena per l’esquerra i davalla (E) per un bosc de pi fins arribar ben aviat al Collet de Cortalets, on trobem un tancat i unes ruïnes en pedra seca que podrien ser d‘un cortal o de més refugis de la Guerra Civil. En aquest collet deixem els senyals vermells i seguim una esbiaxada senda que continua pujant a l’E fins alrededor de la cota 1755m, on abastem un antic camí del que ara nomès en queda un corriol. Seguim aquest corriol en la direcció que portem (E) i planejant, de seguida travessem una clariana i desprès pugem (E) entre bedolls i pins fins abastar una pista circulable que a dia d’avui està coberta d’arbres i branques tallades per tot arreu per una suposada “neteja de bosc” (fa pinta de portar així bastant de temps… un autèntic polvorí en cas d’incendis… ). Seguim aquesta pista plena de branques (a dia de fer la ruta intransitable per vehícles) tot pujant i fent llargues i ensopides marrades fins arribar al Coll de Baladredo, una bonica zona de prats verds amb les seves vaques. Des d’aquest coll prenem un camí que puja fortet al NE i aviat ens porta a un replà herbat amb vistes al Pic de l’Orri, des d’on el camí continua pujant (E) fins guanyar poc més amunt la carena Sud del Pui d’Urdosa en un altre prat on troben un cartell del “Parc Natural de l’Alt Pirineu” i es forma una bifurcació: prenem el camí de l’esquerra (N) tot encetant la pujada per la carena fins alrededor de la cota 2150m, on el camí finalitza i seguim pujant sense camí definit (N) a prop d’una carena amb bosc esclarissat de prou bon fer. Poc més amunt seguim un rastre de senda (animals) que es decanta per la dreta de la carena fins arribar a un petit clot herbat, punt des d’on remuntem directes cap a l’esquerra (NO) fins sortir al fil carener en un collet previ al cim, des d’on acabem d’enfilar fent un parell de fàcils grimpadetes (Iº) que ens porten al cim del Pui d’Urdosa (2226m), coronat per un vértex geodèsic i des d’on gaudim d’una excel·lent vista de 360º. Desprès de menjar-nos uns senyors entrepans de pollastre amb amanida i unes pomes reprenem la marxa tot davallant sense camí definit per la carena que es despenja al NO, buscant els millors passos. Aviat començem a trobar pins i seguim avall, ara amb direcció al N i obrint-nos pas entre el neret i desprès per un antic camí mig abandonat fins arribar a la clariana herbada del Coll de Serelles. Des del coll davallem sense camí definit amb tendència a l’O/NO per un bosc que deixa fer bé, aviat el bosc esdevé una mica més espès però alrededor de la cota 1880m es va definint un barranc pel qual davallem (NO) prou bé fins un punt on es comença a fer més dretot (alrededor de la cota 1830m), punt on cal deixar de resseguir el barranc i prenem una senda a la dreta (un antic camí mig abandonat) que continua davallant al NO pel vessant dret del barranc. Segons avançem la senda cada vegada es fa més clara fins que acaba convertint-se en un sender que fent un traçat directe i agradable ens acaba portant a conectar amb el corriol del Camí de les Poselles (aquest està senyalitzat amb antigues senyals de la petjada d’un cabirol). Prenem aquest corriol a l’esquerra (S, senyals grocs petjada de cabirol) tot davallant dins del bosc, tot seguit travessem un torrent (pel qual abans baixàvem) i desprès el corriol (senyals grocs petjada de cabirol) tomba al SO passant al costat d’un gran pi i esdevé un camí més ample que comença a travessar l’Obaga de la Vinenta. Poc més endavant ens desviem del camí apenes uns metres a la dreta per enfilar-nos a un petit esperó rocós que forma un bon mirador i desprès reprenem el camí que portàvem (senyals grocs petjada de cabirol), que a partir d’aquest esperó tomba al S/SE i va gairebé planejant fins travessar el Barranc de la Mata. Passat aquest barranc el camí (senyals grocs petjada de cabirol) tomba a l’O i de seguida desemboca en una pista, tot just quan aquesta dibuixa un revolt. Prenem aquesta pista a la dreta i avall (O, senyals grocs petjada de cabirol), a l’ombra del bosc i fent una suau baixada fins arribar ben aviat a una cruïlla de camins senyalitzada: aquí deixem els senyals grocs amb la petjada del cabirol que se’n van per la pista de la dreta (també ens portarien a Biuse però sempre per pista i sense veure les Bordes de Bedié) i prenem el camí-pista de l’esquerra (O) seguint indicacions cap al “Conjunt defensiu de la Crestelleta” tot fent una suau pujadeta que aviat ens porta als bonics plans herbats on trobem les Bordes de Bedié (en ruïnes). Al costat de la borda que domina els plans herbats davallem al N sense camí definit (terreny herbat tipus “catifa d’herba”) fins arribar de seguida a les ruïnes d’una altre de les bordes, des d’on anem a l’O, d’inici sense un camí definit (vam deixar algunes fites) però aviat abastem un antic camí que seguim avall, amb tendència a l’O. Desprès el pedregòs camí davalla fent algunes llaçades amb algún tram una mica costerut fins acabar sortint al costat de les Bordes i el Santuari de Biuse.

***NOTA: Tret d’alguna fàcil grimpadeta (Iº) final per coronar el cim técnicament no hi han grans dificultats a destacar, la catalogació de “Senderisme Difícil” és ùnicament pels diverssos trams sense camí definit, això resulta fàcil i senzill per gent experimentada i amb bona orientació però pot ser difícil i complicat per gent acostumada a anar sempre per senders fressats i senyalitzats o que miran “massa” el gps. Durant el recorregut hi han diverssos trams sense camí definit, amb algún breu tram emboscat però en general per un terreny que deixa fer prou bé. En quant als camins, primer dir que trobo incomprensible que no hi hagi un sender senyalitzat que porti des del Santuari de Biuse passant pel Planell de la Serra fins la Castelleta o Crestelleta i, dels pocs trams de sender que es van senyalitzar alrededor de l’any 2009 dins de l’interessant projecte d’itineraris de Memorial Democràtic “Espais de Memòria”, a dia d’avui nomès en queden els plafons interpretatius ja que no hi fan cap tipus de manteniment (com sempre, nomès repasen els itineraris d’uns 3-4 km pels turistes, els excursionistes que pasem el dia sencer a la muntanya deixem pocs diners… ). Més incomprensible encara es l’estat de la pista que puja a Coll de Baladredo, que a dia de fer la ruta estava coberta de branques i troncs que la fan un autèntic polvorí en cas d’incendi (pel tall renegrit de les branques es veu que portava temps així… ).

***ALTRES RUTES PROPERES:

-“Pic de Màniga pel Solà de Burg, Carena de la Serra de Màniga, Coma de Burg i Bordes de Burg i de la Coma”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-de-maniga-pel-sola-de-burg-carena-de-la-serra-de-maniga-coma-de-burg-i-bordes-de-burg-i-de-la-c-27073566

-“Pic de l’Orri per Vall de St Miquel, Refugi Comes d Rubió, Carena Sud i els Boscos de St Joan de l’Erm desde Refugi La Baseta”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-de-lorri-per-vall-de-st-miquel-refugi-comes-d-rubio-carena-sud-i-els-boscos-de-st-joan-de-lerm-19468698

-“D’Arestui a Baiasca per les Bordes d’Auressi, el Solà, l’ermita de Sant Bartomeu, el Barranc d’Encasi i el Camí Ral”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/darestui-a-baiasca-per-les-bordes-dauressi-el-sola-lermita-de-sant-bartomeu-el-barranc-dencasi-i-el-11689713

-“Mª de Deu de Biuse, Castell de Gilareny i Bordes de Berdié pel Barranc del Riu i les Poselles”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ma-de-deu-de-biuse-castell-de-gilareny-i-bordes-de-berdie-pel-barranc-del-riu-i-les-poselles-8337735

-“Tirvia, Montesclado, Mallolis, Alendo, Farrera, Glorieta i Burg pel Coll de So i les Bordes de Burg”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tirvia-montesclado-mallolis-alendo-farrera-glorieta-i-burg-pel-coll-de-so-i-les-bordes-de-burg-8303401

-“De Sort a Bressui, Enviny, Pujalt i Olp pels Camins Vells, les ermites de Sant Roc i Sant Pere i el Castell de Sort”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-sort-a-bressui-enviny-pujalt-i-olp-pels-camins-vells-les-ermites-de-sant-roc-i-sant-pere-i-el-ca-22056338

-“De Tornafort a Puiforniu, Soriguera i Llagunes pels Camins Vells, Serra de Freixa, Muntanya de Sant Quir i Torrent de l’Olla”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-tornafort-a-puiforniu-soriguera-i-llagunes-pels-camins-vells-serra-de-freixa-muntanya-de-sant-qu-31266305

-“Vall d’Àssua: De Rialp a Altron, Sorre, Escàs i Surp pels Camins Vells i el Castell de Rialp”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vall-dassua-de-rialp-a-altron-sorre-escas-i-surp-pels-camins-vells-i-el-castell-de-rialp-20833055

-“Vall d’Àssua: De Altron a Sorre, Bernui, Saurí i Meneurí pels Camins Vells i tornada per l’Obaga i les Costes”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vall-dassua-de-altron-a-sorre-bernui-sauri-i-meneuri-pels-camins-vells-i-tornada-per-lobaga-i-les-c-15705444