Puig Castellar [100 Cims FEEC] - [IBP 34 HKG] - [27.01.2020]

01.Estacionamiento público/inicio/final Puig Castellar.

02.Izquierda por sendero - Abandonamos pista forestal.

03.Izquierda (enlace con pista asfaltada urbanización).

04.Pla del Campament - Urbanización Vallençana-Bosc d'en Vilaró

05.Abandonamos asfalto por sendero hacia Ermita Sant Onofre.

06.Ermita Sant Onofre.

L'ermita de Sant Onofre és un petit oratori situat al barri badaloní de Canyet construït l'any 1498 pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra al serrat de les Ermites, al capdamunt del turó de Sant Onofre (269 m.), entre el torrent de la Font Santa i el Coll de les Ermites. S'hi pot arribar pel camí que surt del Coll de Vallençana o el que passa pel Coll de Puig Castellar, des de Santa Coloma de Gramenet. La seva construcció va ser motivada per la necessitat de tenir un espai pels monjos del monestir de Sant Jeroni per tal de retirar-se, contemplar, orar i fer penitència en solitud. De fet l’orde dels monjos jerònims combinava la vida cenobítica amb la vida eremítica. Era costum que el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu, la comunitat dels monjos hi pugés en processó i des d’allà beneïen el terme de Badalona. Té certs caràcters del gòtic tardà, el qual el podem veure representat en la finestra de mig punt ornamentada, les voltes i les fines nervadures interiors. La planta és rectangular, amb absis recte i coberta de dues aigües. El portal és adovellat, de punt rodó fet amb dovelles de granit, el qual s'accedeic per uns graons semicirculars.

07.Poste inicativo GR-92 / SL-C 141 / Intersección Puig Castellar-Ermita Sant Climent-Dolmen.

08.Mirador del Puig Castellar.

09.Cima Puig Castellar (100 Cims FEEC) y Poblado Ibérico.

El puig Castellar, també conegut com a turó del Pollo, que deriva de 'polló', és una muntanya de 303 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Gramenet, a la comarca del Barcelonès i de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental. Aquest turó servia de punt de referència als pescadors badalonins. Al cim un vèrtex geodèsic (codi 290122001) i el jaciment del poblat ibèric del Puig Castellar. Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

10. Cueva y sepulcro de 'El Cau d' en Genís'.

La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.

11.Ermita de Sant Climent.

L'Ermita de Sant Climent és una església de Badalona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha un petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana. El parament de l'ermita és de pedres sense treballar ben disposades fins a omplir tot l'espai del mur, fins i tot utilitzant l'ús del reble. Capella situada entre els termes de Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Edificada l'any 1673 en virtud d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallensana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una processó.

12.Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem[n. 1][1] és un antic cenobi de l'orde dels jerònims situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet del municipi de Badalona (Barcelonès). El monestir va ser fundat el 1416 i va rebre durant anys el patronatge dels darrers Trastàmares i els primers Àustries. Construït principalment en estil gòtic, el monestir va ser edificat en diverses èpoques; en destaca el claustre com a part més monumental. Va servir en la seva funció original fins a l'any 1835, any en què és exclaustrat, desamortitzat, incendiat, destruït parcialment i, posteriorment, venut. Passarà per diverses mans, que hi realitzaran algunes reformes i restauracions fins a arribar a les mans de Francesca Güell, que hi instal·larà l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que actualment continua funcionant. El monestir, les seves dependències i entorns més immediats, va ser declarat monument històric-artístic d'interès nacional l'any 1975 per petició de l'Ajuntament de Badalona al govern de l'Estat. Posteriorment, el 4 de març de 2014 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys, com tota la vall de Poià o de Betlem, on s'inclouen també, per exemple, les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre, l'antiga ermita de la Miranda o l'aqüeducte de Dosrius.