Puig Castellar (100 cims): La Vallençana, Ermita Sant Onofre, Ermita Sant Climent, Dolmen de la Cova d'en Genís, Puig Castellar

Mirador aparcament

Inici del sender a l'esquerra

Seguim cap al sender de l'esquerra

Turó d'en Roda-Soques

Creuem carretera i seguim pel caminet de sorra

Seguir pel camí de l'esquerra

Girem a l'esquerra

Ermita de Sant Onofre

L'Ermita de Sant Onofre és un petit oratori situat al barri badaloní de Canyet construït l'any 1498 pels monjos de Sant Neroni de la Murtra al serrat de les Ermites, al capdamunt del Turó de Sant Onofre, entre el torrent de la Font Santa i el Coll de les Ermites. Juntament amb el Turó de Sant Climent forma el Serrat de les Ermites. La seva construcció va ser motivada per la necessitat de tenir un espai pels monjos del monestir de Sant Jeroni de la Murtra per tal de retirar-se, contemplar, orar i fer penitència en solitud. De fet l'orde dels monjos jerònims combinava la vida cenobítica amb la vida eremítica. Era costum que el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu, la comunitat dels monjos hi pugés en processó i des d'allà beneïen el terme de Badalona. Té certs caràcters del gòtic tardà, el qual el podem veure representat en la finestra de mig punt ornamentada, les voltes i les fines nervadures interiors. La planta és rectangular, amb absis recte i coberta de dues aigües. El portal és adovellat, de punt rodó fet amb dovelles de granit, el qual s'accedeic per uns graons semicirculars

Agafem el sender a l'esquerra

Instal.lació emissora de ràdio

Ermita de Sant Climent

L'Ermita de Sant Climent és una església de Badalona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dalt del Turó de Sant Climent, que juntament amb el Turó de Sant Onofre forma el Serrat de les Ermites. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana. El parament de l'ermita és de pedres sense treballar ben disposades fins a omplir tot l'espai del mur, fins i tot utilitzant l'ús del reble. Capella situada entre els termes de Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Edificada l'any 1673 en virtut d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallençana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una processó.

Agafem el cami de la dreta

Collet de les Ermites amb vistes al Puig Castellar. Nosaltres ens desviem a l'esquerra per anar al Dolmen Natural

Seguim a la dreta

Girem a la dreta

Dolmen de la Cova d'en Genis

La Cova d'en Genís, també coneguda com el Cau d'en Genís, és un paradolmen que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al Parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del Turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del Jaciment Arqueològic del Puig Castellar. Va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tibia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.

Seguim a l'esquerra. L'objectiu és tornar al Collet de les Ermites però ens hem equivocat. Creiem que calia seguir la tanca

Seguim cap a la dreta cap al cim

Collet del Puig Castellar

Monument GR-92

Mirador

Entrada al Poblat Ibèric Puig Castellar

El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i IIaC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades. El traçat urbanístic segueix una estructura el.líptica, amb tres carrers longitudinals amb més de trenta cases. Aquesta estructura fa pensar que hi podria haver viscut una població de poc més de tres-cents habitants. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia i, en segon terme, a la metal.lurgia i el tèxtil. No totes les cases eren a la mateixa alçada dins del poblat; com més amunt es troba un habitatge, més importància tenien els seus habitants en la societat de la tribu ibera. Per això també es creu que la zona més elevada del poblat era la destinada als edificis més importants. Té una extensió d'aproximadament 5.000 m². El Puig Castellar va ser descobert entre els anys 1904 i 1905 per Ferran Sagarra i de Siscar, un il·lustre habitant de Santa Coloma de Gramenet que era propietari de les terres on es troba el poblat. El 1917 Ferran Sagarra va donar els terrenys a l'Institut d'Estudis Catalans, i aquests, de 1922 a 1925, es dedicaren a excavar a la zona nord del poblat. L'any 1954 el Centre Excursionista del Puig Castellar va començar a fer diverses campanyes d'excavació i no es va acabar d'excavar el poblat sencer fins al 1958. Durant aquestes excavacions es van fer tres troballes molt importants: un capfoguer ibèric de ferro, un cap de terracota de la deessa de la fecunditat Tanit i un crani enclavat, segons sembla derivat de la tradició cèltica de conservar així el cap dels enemics vençuts. Aquestes troballes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona i al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. En l'actualitat, el jaciment arqueològic es pot visitar de manera lliure i gratuïta. S'hi troben plafons explicatius que faciliten la comprensió de la visita, al llarg de la qual, entre altres coses, es pot veure la reconstrucció d'una casa amb un molí a l'interior.

Poblat

Puig Castellar (303m). 100 cims

Ens desviem a la dreta

Passem per sota la torre electrica

Girem a l'esquerra

Vistes de Sant Jeroni de la Murta

Seguim a la dreta

Agafem el sender a l'esquerra

Can Mora

Girem a l'esquerra

Font del Lleó

La Font del Lleó és molt coneguda per la gent que passa pel camí que porta de Badalona o de Santa Coloma de Gramenet  al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, donat que esta a peu mateix del camí i front a l’entrada del propi Monestir.

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l'ordre dels jerònims situat a la Vall de Poià o de Betlem, a la Serralada de Marina, al barri del Canyet del municipi de Badalona (Barcelonès). El monestir va ser fundat el 1416 i va rebre durant anys el patronatge dels darrers Trastàmares i els primers Àustries. Construït principalment en estil gòtic, el monestir va ser edificat en diverses èpoques; en destaca el claustre com a part més monumental. Va servir en la seva funció original fins a l'any 1835, any en què és exclaustrat, desamortitzat, incendiat, destruït parcialment i, posteriorment, venut. Passà per diverses mans, que hi dugueren a terme algunes reformes i restauracions fins a arribar a les mans de Francesca Güell, que hi instal·là l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que actualment continua funcionant. El monestir, les seves dependències i entorns més immediats van ser declarats monument històric-artístic d'interès nacional l'any 1975, per petició de l'Ajuntament de Badalona al govern de l'Estat. Posteriorment, el 4 de març de 2014, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem, on s'inclouen també, per exemple, les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre, l'antiga ermita de la Miranda o l'aqüeducte de Dosrius.

Girem a l'esquerra