puig-castellar-ermita-de-sant-climent-i-monestir-de-sant-jer

Ruta circular des de Coll de la Vallensana passant per:
- Turó d'en Roda Soques
- Ermita de Sant Onofre
- Puig Castellar
- Dolmen de la Cova d'en Genís
- Ermita de Sant Climent
- Monestir de Sant Jeroni de la Murtra

L'ermita de Sant Onofre és un petit oratori construït l'any 1498 pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra al serrat de les Ermites, al capdamunt del turó de Sant Onofre (269 m.). Juntament amb el turó de Sant Climent forma el Serrat de les Ermites.

La seva construcció va ser motivada per la necessitat de tenir un espai pels monjos del monestir de Sant Jeroni per tal de retirar-se, contemplar, orar i fer penitència en solitud. De fet l'orde dels monjos jerònims combinava la vida cenobítica amb la vida eremítica. Era costum que el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu, la comunitat dels monjos hi pugés en processó i des d'allà beneïen el terme de Badalona.

Té certs caràcters del gòtic tardà, el qual el podem veure representat en la finestra de mig punt ornamentada, les voltes i les fines nervadures interiors. La planta és rectangular, amb absis recte i coberta de dues aigües. El portal és adovellat, de punt rodó fet amb dovelles de granit, el qual s'accedeix per uns graons semicirculars.

El puig Castellar, inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[també conegut com a turó del Pollo, que deriva de 'polló', és una muntanya de 303 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Gramenet, a la comarca del Barcelonès i de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental. Aquest turó servia de punt de referència als pescadors badalonins. Al cim hi ha el jaciment del poblat ibèric del Puig Castellar.

El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle vi aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades.

La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un paradolmen que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar.

Va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.

L'Ermita de Sant Climent és una església de Badalona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dalt del Turó de Sant Climent, que juntament amb el turó de Sant Onofre forma el Serrat de les Ermites.

Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana.

Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, és un antic cenobi de l'orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina. Va ser declarat monument històric-artístic d'interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d'Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem, on s'inclouen també, per exemple, les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre, l'antiga ermita de la Miranda o l'aqüeducte de Dosrius. A més, l'antic monestir també ocupa la primera posició dins dels coneguts com a set tresors del patrimoni cultural de Badalona, que van ser escollits el 2010 amb motiu de la capitalitat de la cultura catalana de la ciutat.